Autonomismoaren- (PNV-ren eskutik) eta neoautonomismoaren- (EH Bildu- eta EH Bai-ren ildotik) zikloak hilda daude.
Mandanga edo derecho a decidir delako asmakeria, etengako ipuin eta gezur asko, fartsak eta iruzurrak, sasi independentismoa, gehi zentsurak nonahi, bla-bla-bla, hitz hutsak, eta abar oso luze bat, luzeegia, atzean geratu dira, betiko!
Beste politika mota berri bat dugu aurrean: PRIMARIOAK.
Beste ekonomia mota bat dugu zain: Diru Teoria Modernoa (DTM), ingelesezko Modern Monetary Theory (edo Modern Money Theory).
Ez da ezer asmatu behar. Kasu, politikan, Katalunian aspalditik hasi ziren.
Eta ekonomian, AEB-n, Australian, Britainia Handian, Irlandan, Eskozian, Italian, Suitzan, Alemanian, Argentinan, Indian, Japonian, … DTM etengabe doa zabalduz eta handituz.
PRIMARIOAK direla eta, ikus ondokoak:
Katalunia: bahituak, espetxeak, independentzia
Donostia ere mandangaren alde, noski!
Iruzurra, fartsa, autoengainua,… eta funtsean autonomismo hutsa
Katalunia: iruzurrez eta gezurrez hitz batzuk
Katalunia: Adios, ene maitia! (Gehigarria)
Katalunia eta Baskongadak (ala Euskadi?)
To be or not to be, that’s the question: primarioak tartean
Katalunia: armada, primarioak, paktuak eta esquerrosociovergència
Primarioak Katalunian, hasiera
Primarioak izeneko proiektu berriaz hitz bi
DTM agian ezagunagoa dukegu UEU-ko blog honen bidez.
Izatez, hauxe izan baita nire proiektu estrategikoa: Euskal Herri osoari munduan zehar dauden DTM-ko autorerik garrantzitsuenen (Warren M, Bill M, Randal W, Pavlina T, Stephanie K) lanak eta ekarpenak aurkeztea, dibulgatze-era batez…
Hortaz, oro har, 2021eko urtarril honetatik aitzina hauxe izango da nire asmo eta helburu bakarra: Primarioak alde batetik eta DTM bestetik uztartzea.
Etxepare-ren hitzez, DEBILE PRINCIPIUM MELIOR FORTUNA SEQUATUR
Segida:
Laura Omella
Candidata Primàries Catalunya
“La gent no vam tenir l’oportunitat de defensar la DUI”
Objectiu
· “Primàries Catalunya vol fer la independència, no gestionar el mentrestant” tsjc
· “Quina casualitat: el CIS dona avantatge al PSC i el TSJC fa fer les eleccions el 14-F”
Mireia Rourera – Barcelona
La Laura Omella va ser una de les moltes persones que es va mobilitzar en contra de la sentència del judici del procés, l’octubre del 2019, i va sortir al carrer. Com molts joves, va viure els fets de la plaça Urquinaona, per això fem la foto en aquest punt, per recordar “que aquells dies es va plantar cara a la repressió”.
Què et sembla que el TSJC hagi anul·lat el decret del govern que ajornava les eleccions?
Per un cantó veig que el recurs el va presentar una persona individual perquè els partits deien que ja els anava bé l’ajornament… Ara, quina casualitat que, després que el TSJC anul·li el decret del govern, el CIS tregui una enquesta molt favorable al PSC i que immediatament l’alt tribunal dictamini que les eleccions han de ser el 14-F. Darrere de tot això jo hi veig conveniència política i interessos. Potser si el govern no hagués fet un nyap judicial amb el decret no hagués passat….
El decret dius que va ser un nyap, però com valores que es decidís fer per ajornar les eleccions?
Va ser un nyap, però la realitat és que amb aquest decret el que va fer el govern va ser desobeir les lleis espanyoles per suspendre les eleccions, perquè no era un ajornament, era una suspensió. Com que els catalans no tenim llei electoral pròpia, resulta que amb aquell decret el govern va actuar de manera sobirana. Em va fer gràcia.
Per què et va fer gràcia?
Doncs perquè era per preguntar-los: “Ara sí que podeu desobeir?” Resulta que inhabiliten el president Torra de manera il·legal i són els primers d’acatar i no fer-hi res… i resulta que per ajornar les eleccions sí que poden incomplir la llei? Aleshores vol dir que durant molt de temps ens han venut hipocresia perquè el que ens han dit que no es podia fer sí que es podia.
Parla’m de vosaltres. Què és Primàries Catalunya?
És un moviment participatiu en el qual pot participar tothom i que posa sobre la taula que tot el problema que tenim de partidisme es podria resoldre si féssim una llista única i que l’únic que calgués fos escollir el candidat. Què hi ha millor que un moviment que dona l’oportunitat de deixar de banda les sigles i centrar-nos en el que toca?
No teniu un líder.
El reglament de Primàries estableix que quan es fan les primàries per escollir els candidats aquestes es poden fer en dues o tres voltes. A la tercera volta, que és la que nosaltres no hem fet, és quan s’escull el presidenciable. De moment no hem trobat la necessitat de tenir aquesta figura, no tenim necessitat de presentar una persona, de personalitzar. A les nostres llistes hi ha 135 candidats.
Aleshores heu escollit un candidat per a cada demarcació. Tu per Barcelona. I si traieu representació al Parlament?
Aleshores podríem fer la tercera volta de primàries i es faria entre els dos primers candidats de cada demarcació. Seria una volta entre vuit persones.
Amb Primàries no fragmenteu més el vot independentista?
Per què hauríem d’estar fragmentant el vot independentista nosaltres? Jo crec que qui fragmenta és qui no compleix les seves promeses electorals. És qui no compleix el que provoca que la gent que no se sent representada necessiti d’un moviment o d’un partit, en aquest cas un moviment, per poder anar a votar. Jo el meu vot no el regalaré a algú perquè sí, no donaré un xec en blanc. Això ja ho he fet i no funciona. Per què he de continuar votant els mateixos si no funciona? Crec que és millor presentar una alternativa, que a més permet que no hi hagi divisió perquè qui vulgui s’hi pot presentar, oblidar-se per un moment de les sigles del partit i escollir un candidat amb un objectiu: el mandat de l’1 d’octubre. Aquest sistema que permet la fiscalització: si les persones escollides no segueixen el reglament i es dediquen a fer autonomisme, per exemple, en comptes de la independència, els electors podem esmenar aquella persona.
Els principals partits independentistes fan autonomisme?
Alguns estan parlant de gestionar el mentrestant. I el mentrestant no sé com el volen gestionar si fa anys que sabem que hi ha un espoli fiscal brutal que no ens permet gestionar-lo. Tu fas una llei i al cap de dos dies te la tomben. Què vols gestionar? L’única opció que tenim és fer la independència i, després, gestionar un programa per fer un nou estat.
Com es fa la independència? Perquè ja es va intentar…
Per començar, per fer la independència has de voler fer-la…
Pel que dius, el que va passar és que no la van voler fer…?
No la van voler fer, efectivament, perquè, si haguessin volgut, ja l’haurien fet. Les coses es fan fent-les. La fas, la declares i, primer de tot, dones a la gent la oportunitat de poder defensar aquesta declaració, una oportunitat que nosaltres no vam tenir. Érem allà, al carrer, tots escoltant; de cop i volta declaren la independència i en no res la suspenen. I apa, cap a casa.
Què hauria passat si s’hagués declarat i no suspès? Perquè ara hi ha presos i exiliats!
Jo crec que hi ha presos i exiliats per no haver tirat endavant el resultat de l’1 d’octubre. Si s’hagués tirat endavant i s’hagués deixat als catalans defensar el resultat, controlar el territori i fer el que ha fet tota la vida qualsevol poble que ha volgut declarar la independència… potser no tindríem presos polítics. Et dic una cosa perquè és un fet i no una falta de respecte: els presos van anar a Madrid.
Què vols dir?
A ells no els van anar a buscar a casa; ells van anar a respondre davant d’un tribunal espanyol.
Tu no hi hauries anat?
Jo no hi hauria anat. Si hi vas estàs donant la raó a qui et demana explicacions, admets que tu tens alguna cosa que explicar. Tu, a qui has d’explicar les coses és al teu poble, que és qui t’ha votat i a qui has fet una promesa. Per què t’escapes de respondre davant del teu poble i te’n vas a contestar a Madrid? No té cap sentit.
Creus que, si s’hagués declarat la independència, algun país europeu o del món ens hauria donat suport?
Personalment penso que el suport te’l donaran un cop facis el que has de fer per poder obtenir aquest suport. Un dels errors malauradament ha estat esperar que ens donin aquest suport abans de nosaltres fer les coses. El món no funciona així. Tots els països tenen interessos i estic segura que qualsevol persona que estigui a la conselleria d’Exteriors serà capaç d’arribar a un acord per entendre que primer va la democràcia i després, la resta. No m’imagino els països girant-nos l’esquena. Hi haurien hagut alguns països que ens haurien donat suport, potser d’altres no… Però, si no fem res, què vols que ens donin?
És culpa nostra que no es declarés la independència
El suport social hi era. La culpa no és només dels polítics, també és nostra, és una mica de tothom. Uns, per no dir la veritat i els altres, per no busca-la… Quedar-nos allà plantats després que se suspengués la DUI. Jo crec que aquell moment ens va fer perdre moltíssima credibilitat. Tinc molts amics de fora que quan van veure això i com abaixàvem el cap no van entendre-hi res. I em deien els meus amics: “Heu marxat a casa i no heu sortit a cremar-ho tot?, com és possible?”. I t’adones que no tenim una cultura combativa.
… No la tenim?
No. També perquè no ha interessat explicar les coses. No ens han explicat que una declaració unilateral d’independència té conseqüències, tampoc quines conseqüències tenia no fer la DUI. I així estem, als llimbs.
El vostre programa electoral té gairebé un únic punt: fer la independència.
Exacte: respectar la democràcia i el mandat popular. Si volem ser un país s’ha de començar per una base democràtica. Si comencem dubtant: hem decidit això però primer fem una altra cosa… malament.
Quins altres punts teniu en el programa electoral?
Estem en el procés de recollida de propostes. És una mica estrany fer un programa electoral per gestionar un país no independent quan estem dient que aquesta situació no és sostenible. Però, tot i així, s’han de fer polítiques socials i hi estem treballant.
Qui ho està elaborant?
Els que estem dins de l’organització com a candidats, càrrecs orgànics, les assemblees populars… Imagina’t que Plataforma per la Llengua ens vol demanar que ens adherim al seu manifest… Doncs Plataforma hi podria participar i la seva proposta seria sotmesa a vot, com ho vam fer per a les municipals.
Us assembleu a la CUP?
No perquè la CUP té una ideologia molt clara i nosaltres hem optat per deixar la ideologia més de banda perquè creiem que és més important declarar la independència que centrar-nos en si volem ser més de dretes o d’esquerres. No té sentit… Quines polítiques socials vols aplicar tal com està el panorama? No podem fer absolutament res! Una altra diferència és el sistema participatiu, com s’escullen els candidats. Això a la CUP no existeix. A Primàries Catalunya no has de militar enlloc, ni pagar cap quota… Et pots inscriure, votar, i el teu vot queda registrat.
Això de dir-vos Primàries Catalunya la gent ho entén?
Per presentar-nos a les eleccions i aconseguir els avals ens vam registrar com a partit. Ens presentem amb el nom de Moviment Primàries per la Independència de Catalunya.
A quins partits donaríeu suport després de les eleccions?
Només donarem suport a aquell que es dediqui a declarar la independència. Ho tenim clar. Suport pel dia a dia, pel mentrestant, per fer política autonomista… no en donarem.
D’on traieu els diners.?
De moment no ens hem gastat ni un duro. Tots els que treballem, que hi ha molta gent, som voluntaris. Els webs, el màrqueting, la cerca d’avals… tot ho hem fet des de la voluntarietat.
Ara mateix hi ha molta gent desencantada amb els partits tradicionals. Creus que a vosaltres us podria beneficiar?
Hi ha dos tipus de votants, els que et volen votar i et voten i els que et voten perquè no volen votar la resta. Crec que sí que es poden donar perfectament les dues opcions. Nosaltres anem a les eleccions amb la mentalitat de treure diputats. Volem fer una bona campanya i entrar al Parlament.
oooooo
https://twitter.com/tobararbulu/status/1352947951962882050
@tobararbulu # mmt@tobararbulu
Ez al dago Euskal Herri osoan horrelako neskarik independentzia bultzatzeko, primarioen bidez?
Ea, ba!
Gure Esku Dago;)
Krak!
joseba says:
Laura Ormella: «El mandat de l’1-O es fa sense marxar a l’estranger ni anar a Madrid a explicar-se»
(https://www.naciodigital.cat/noticia/214828/laura-ormella-mandat-1-o-es-fa-sense-marxar-estranger-ni-anar-madrid-explicar-se)
La cap de llista de Primàries Catalunya demana «actitud combativa» i insta els «botiflers» d’ERC i Junts a donar l’oportunitat «d’assumir els costos de defensar allò en el que es creu»
per Bernat Surroca , 26 de gener de 2021
Tot apunta que les eleccions es faran el 14 de febrer, si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no diu el contrari. L’independentisme hi participa després d’una legislatura que ha fet evident les discrepàncies internes, sense rumb després dels fets de 2017 i a l’espera de veure si els catalans permeten reeditar la majoria absoluta i, en el millor dels escenaris per a Junts, ERC, PDECat i la CUP, superar el 50% dels vots. Més enllà dels partits tradicionals, en aquestes eleccions al Parlament també hi participa Primàries, amb un discurs favorable a la ruptura per la via unilateral i que presenta Laura Ormella com a cap de llista per Barcelona.
En aquesta entrevista amb NacióDigital, Ormella proposta fer efectiu el mandat de l’1-O i la declaració d’independència, que es va deixar en suspens l’any 2017. Reclama “una actitud més combativa” als catalans i aposta per “desestabilitzar l’Estat” i obrir el debat sobre els costos que s’hauran d’assumir per fer la independència. “La gent ha de tenir l’oportunitat de defensar allò en què creu i assumir-ne els costos”, sosté. Molt crítica amb Junts i ERC, es desmarca de la gestió de “la política autonomista” i reclamar fer la independència perquè Catalunya pugui tenir les seves pròpies lleis.
– D’on surt Laura Ormella?
– Tinc 35 anys i vaig néixer a Barcelona. Vaig viure al barri del Clot i després vam marxar al Maresme. He treballat bàsicament en el sector de vendes i durant una temporada vaig marxar a l’estranger per aprendre anglès. Allà m’enganxa la crisi econòmica i m’hi quedo vuit anys.
– Quan decideix fer el pas i ficar-se en política?
– Sempre he estat una persona molt activa en les causes perdudes, injustícies, he estat en sindicats, en grups de treball… En l’àmbit polític, vinc d’una família polititzada. Els meus pares havien estat a Esquerra, el meu avi, que era molt independentista, se’n va anar voluntari a la guerra, i el seu tiet va ser governador de Barcelona i de la Generalitat, advocat de Francesc Macià, amic de Jacint Verdaguer… Hi ha una herència molt forta que ve d’aquest cognom Ormella. Sempre hem estat connectats al món polític.
– Ha estat independentista de tota la vida?
– Sí. Jo tinc consciència que soc catalana quan vaig anar per primera vegada al poble de la meva àvia, a Zamora. M’adono que ningú entenia el català i que la gent ens exigia que canviéssim d’idioma. Tenia vuit anys i vaig ser conscient que Espanya era un país estranger. Allà comença tot.
– Com va viure l’1-O?
– Vaig estar a l’escola des de primera hora del matí. No m’hi vaig quedar a dormir perquè ja hi havia un CDR i a mi no em coneixien. L’endemà m’hi vaig passar tot el dia i no hi va haver violència. Va ser un dia que em va canviar. Vaig entendre que els catalans necessitem tenir una actitud més combativa. No som una nació violenta, però a l’hora de defensar els nostres interessos no ens podem asseure a terra i aixecar les mans i esperar que el contrincant decideixi parar. Això em converteix, com diuen molts dels periodistes, en una hiperventilada.
“El territori l’hem de controlar entre tots. Hem de desestabilitzar l’estat espanyol”
– Què s’ha fet malament des de 2017? S’ha perdut l’actitud combativa?
– No s’ha perdut, ha anat en augment i això va quedar clar amb les protestes d’Urquinaona. En aquell moment és una altra generació qui pren el control del moviment. El 2017 els polítics no fan efectiu el mandat de l’1-O tal com s’havia promès. Tot el que ve després és conseqüència d’aquest grandíssim error.
– Vostès que proposen? Fer efectiu el mandat de l’1-O i aixecar la DUI?
– La democràcia no és només anar a votar, sinó de fer efectiu el mandat de les urnes. Com a demòcrates, partim d’aquesta base i volem entrar al Parlament i fer efectiu el mandat de l’1-O i que es tingui un respecte mínim cap a la democràcia. Ens ho mereixem tots.
– I això com es fa?
– Es fa volent fer-ho, per començar. I es fa sense marxar enlloc, no només sense marxar a l’estranger, sinó sense marxar a Madrid a donar explicacions. Aquests dos elements són fonamentals per fer la independència. Tot allò que ve després, com el control del territori, no es farà si els que estan a les institucions no fan el pas i no permeten que la ciutadania defensi el mandat de l’1-O i la declaració d’independència.
– Com es concreta això? Com es controla el territori?
– El territori l’hem de controlar entre tots. Hem de desestabilitzar l’estat espanyol, perquè si no no voldrà negociar. No s’ha de negociar com fer la independència, sinó com queda tot plegat després de la independència. Si no desestabilitzem l’Estat a través del control de fronteres, el blocatge de ports i aeroports… El que s’ha fet a tots els països: desestabilitzar l’Estat.
“La gent ha de tenir l’oportunitat de defensar allò en què creu i assumir-ne els costos”
– I quins costos estan disposats a assumir per fer la independència?
– Cadascú ha d’estar disposat a assumir els costos. S’han d’explicar quines poden ser les conseqüències, que poden anar des de la ruïna d’un negoci, danys físics o fins i tot coses pitjors. Aquest és un debat que no hem tingut perquè s’ha censurat, i l’hem de tenir. S’ha dit que ningú vol morts al carrer, i és evident que ningú vol morts al carrer, però això no vol dir que hàgim d’impedir que la gent continuï endavant i defensi allò en què creu. És més important permetre aquesta llibertat a tothom i que la gent decideixi que no pas que un grup de polítics decideixin que no volen. La gent ha de tenir l’oportunitat de defensar allò en què creu i assumir-ne els costos. També caldria parlar dels costos de no fer la independència.
– Hi ha prou gent disposada a assumir els costos de fer la independència?
– Cal obrir aquest debat i donar l’opció a la gent perquè decideixi. Ara toca decidir a les urnes si volem un nou referèndum l’any 2235 o seguir per la via unilateral. La gent, amb la informació necessària i com a adults, han de prendre la decisió.
– Es pot mantenir el caràcter pacífic del moviment independentista a l’hora de fer efectiva la independència?
– Jo crec que sí. Qui posa la violència és l’estat espanyol. La violència dependrà d’ells i de nosaltres dependrà la resposta que donem a aquesta violència. Hi podem respondre de moltes maneres: acotant el cap i rendir-te o quedar-te i defensar la teva idea amb determinació. L’autodefensa és legítima, i això no significa una resposta violenta per part nostra i encara menys gratuïta. Hi ha accions de desobediència i no-violència que no són simplement agafar-se de les mans i impedir que algú no passi. Tenim altres mecanismes de defensa per no permetre ser víctimes de la violència que pot venir des de l’Estat.
– Algun exemple d’aquests mecanismes?
– Per exemple si cal que les institucions es tanquin en algun edifici i tot de gent es dediquin a envoltar-lo i hi posen tanques i barricades, l’única manera que tindrà l’Estat d’impedir que s’executi el que s’estigui fent a les institucions és mitjançant aquesta violència. I si ens disparen pilotes de foam, doncs haurem d’anar més ben equipats. Ja ho sabem tot això, però ningú en vol parlar. Ho hem vist a Hong Kong, a Bielorrússia, a França, a Xile… I fa gràcia perquè quan hi ha protestes socials molts polítics ho aplaudeixen i feliciten els ciutadans que estan lluitant pels seus drets. Quan això ho plantegem nosaltres en legítima defensa, sembla que aquí no es pugui fer. Quina hipocresia, ja sabem què s’ha de fer.
– La independència unilateral implica violència?
– Pot implicar-ne, però no per part nostra. La violència només la posaran els espanyols. Jo no estic a favor de fer una independència violenta per part nostra, perquè també afectaria els pocs suports que ens puguin donar. Estic segura que s’ha de fer per la via de la desobediència i la no-violència.
“No donarem suport a un govern independentista que vulgui gestionar l’autonomia”
– Com es convenç la part de catalans que no està a favor de la independència?
– Han d’entendre que vivim en un sistema democràtic i que a vegades surt la teva opció i a vegades no. Jo no estic a favor de ser part d’Espanya i a mi ningú m’intenta convèncer. Per què jo he de convèncer algú? No s’ha de rebutjar ni discriminar ningú, però convèncer-los? Potser cal pedagogia i desmuntar tota la manipulació que hi ha hagut per part de l’Estat.
– En cas d’obtenir representació parlamentària, facilitarien un govern independentista?
– Un govern independentista no és el mateix que un govern que vulgui fer la independència. Exigirem un compromís que sigui fer la independència, exigirem dates, fets i un compromís creïble. Ja ens han enganyat prou vegades. Estem a favor d’un govern que vulgui fer la independència, però no donarem suport a un govern independentista que vulgui gestionar l’autonomia.
“Els botiflers són els que no van fer el que van prometre: ERC i Junts”
– Diu que vol fer fora els botiflers del Parlament. Qui són aquests botiflers?
– [Riu] Els botiflers són les persones que ens van dir que ens alliberarien com a nació, que farien la independència, i que de cop i volta han canviat el discurs. Si mires què deien abans del referèndum i què diuen ara, t’adones que el relat no encaixa. Els botiflers és una paraula molt catalana que es feia servir per identificar els que estaven a favor dels borbons i són els traïdors. Els botiflers són els que no van fer el que van prometre: ERC i Junts. La CUP no està al Govern i en el seu moment van fer el que podien, però tampoc és que ara estiguin en una opció independentista.
– Si ens quedem sense Junts ni ERC ni la CUP ens quedem sense partits independentistes.
– Ningú parla de quedar-se sense ningú, sinó d’assumir responsabilitats. Hi ha un mandat vigent, es va fer un referèndum vinculant, i hi ha un grup de persones que no sabem qui són que han pres la decisió -aquesta sí, unilateral- de no fer efectiu aquest mandat. Aquestes persones, o bé deixen d’anomenar-se independentistes i expliquen el seu projecte real, o bé marxen i permeten que hi hagi altres persones que ho puguin fer. A mi m’és igual que les sigles siguin ERC o Junts, cal fer-ho entre tots.
– Què va passar amb Demòcrates, que es va separar del moviment Primàries?
– L’any passat va haver-hi una convenció a Terrassa on es van fer diverses esmenes al reglament per fer-lo més democràtic. Algunes esmenes no van agradar a Demòcrates. No els va agradar que no es poguessin nomenar a dit algunes persones a la llista ni d’altres esmenes relacionades amb el programa electoral. Van veure que Primàries era un moviment massa obert i no era controlable, i van decidir marxar sense dir adeu.
– La CCMA farà seguiment durant la campanya de Junts i Vox encara que no tenen repressió parlamentària. Com ho veu?
– Entenc que és per interessos. Els interessa fer por a la gent donant veu al feixisme espanyol, que només té tres regidors a Catalunya. Primàries en té 50 i un alcalde. Interessa més que hi hagi Vox i evidentment no hi estic a favor. S’està estudiant presentar un recurs a la Junta Electoral Central (JEC).
“Trobo difícil fer política del ‘mentrestant’ que sigui efectiva”
– Més enllà de fer la independència, què proposen per gestionar això que s’ha anomenat “mentrestant”?
– El “mentrestant” és la política autonomista. Una política autonomista que parteix d’un espoli fiscal i d’uns tribunals que tomben moltes de les lleis que surten del Parlament. Trobo difícil fer política del “mentrestant” que sigui efectiva. Nosaltres tenim unes propostes de país que les estem penjant perquè els electors les puguin votar, en funció de si els interessen o no. Cal proposar quin model d’estat volem, però això no es pot implementar mentre siguem una autonomia. No crec que hàgim d’entrar en el dia a dia de la política autonòmica, hem de fer la independència i fer les nostres lleis.
– On s’ubiquen en l’eix esquerra-dreta?
– Som un moviment transversal, amb gent de dretes i gent d’esquerres. Hi ha candidats que donaven suport a CiU, altres que van militar a ERC, algun es considera comunista… Per això parlo de propostes de model d’estat. No entrem en el debat ideològic perquè és un debat que ha de venir després.
– A favor o en contra de l’impost de successions?
– No estic perfectament informada sobre l’impost de successions, però sé que s’ha augmentat i hi ha molta demagògia. Hi ha un discurs molt polaritzat. No és la part que jo domino més.
– I sobre l’escola concertada?
– És que entrem en la dinàmica de roda de hàmster de parlar de coses que no podem fer perquè no hem fet la independència.
[Sobre l’impost de successions o l’escola concertada]”Entrem en la roda de hàmster de parlar de coses que no podem fer perquè no hem fet la independència”
– Abans parlava dels costos de no fer la independència. Quins són?
– Per exemple la qüestió de la llengua. Tal com estan ara les coses veiem que hi ha una davallada molt important de parlants de català. Si segueix aquesta dinàmica, pot acabar desapareixent. Hi ha altres costos: des de la gestió de les infraestructures o de la seguretat. Els costos són totes les competències a que no tenim accés i no podem fer.
– En cas de no entrar al Parlament, en què queda el projecte de Primàries? Seria un tercer cop després de no entrar a l’Ajuntament de Barcelona i no aconseguir els avals per presentar-se a les espanyoles.
– Si no entrem al Parlament hem de fer un exercici d’autocrítica. S’haurà de veure per què i què hem fet malament i hem de millorar. El moviment ha de continuar viu perquè hauria d’aglutinar les forces independentistes, deixar les sigles de banda i crear una llista unitària amb representants fiscalitzats per si no es compleix el programa. Un programa basat en el mandat de l’1-O i regeneració democràtica. No és que hagi d’entrar Primàries perquè volem que entri Primàries, va més enllà. Caldria seguir treballant per deixar-lo llest de cara a les pròximes eleccions parlamentàries o per a les municipals.