Katalunia: pilulak (3)

Hasierarako, ikus ondokoak:

Katalunia: pilulak

Kataluniako epaiketaz. Pilulak

Katalunia: pilulak (2)

Segida:

(i) Autodeterminazioa

L’autodeterminació és un imperatiu

Bernat Dedéu

(https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-autodeterminacio-imperatiu_355770_102.html)

Resulta tan simptomàtic com llastimós que l’ANC convoqués ahir una manifestació sota el lema “L’autodeterminació no és delicte”, adoptant la clàssica ètica negativa del processisme segons la qual la independència no es pot concebre en tant que dret col·lectiu inalienable, sinó com una forma més de reacció a l’injustíssim escarment judicial de l’enemic. La desfilada a Barcelona podria haver reclamat que l’autodeterminació és avui una causa fonamental per a la supervivència de Catalunya en un món global (fent veure als electors la seva força, no pas excitant-los el trauma i la feblesa) però, dissortadament, l’entitat que presideix Elisenda Paluzie ha optat per l’opció de tota la vida; la xerrameca ploranera segons la qual les lliures aspiracions del poble no haurien de ser penades per les togues. Si el que volies era honrar els presos polítics, Elisenda, la cosa era molt més senzilla: n’hi havia prou dient que sense una Catalunya independent ni els representants públics ni la societat en general gaudirem mai d’un sistema judicial amb garanties.

Continuar amb la brama d’afirmar l’autodeterminació en negatiu només fa servei als partits de l’independentisme autonomista, al·lèrgics de fa mesos al mandat vinculant de l’1-O. De fet, ara que hi ha eleccions a la vista, seria interessant que un dels requisits pels quals hom decantés el vot pels partits independentistes (que aniran al Congreso a continuar engreixant la nòmina) fos saber del cert si pensen aplicar el resultat del referèndum d’autodeterminació; les respostes, com us podeu imaginar, serien d’una creativitat que riu-te’n de qualsevol poesia! Després d’un temps en què l’ANC havia plantat cara als partits per pressionar-los, guanyant-se per primera vegada en la seva història allò que de fet havia estat la seva raó de ser inicial, l’entitat torna de nou a caminar a remolc dels vicis més perversos de la política de partits. Així serà, molt em temo, mentre duri el judici i fins i tot quan arribin les inexorables condemnes: posant al centre els ostatges del règim espanyol, Catalunya anirà a remolc de la repressió estatal contra els reus.

Aquesta disposició permetrà tant a Convergència com a Esquerra presentar-se a les eleccions generals no pas com a garants del mandat popular (ja sigui de l’1-O, de la restitució promesa el 21-D, etcètera), sinó com els dics de contenció de l’Espanya més negra o, en el millor dels casos, com uns socis més exigents amb el president Pedro Sánchez. De nou i per enèsima, l’independentisme català es posa com a fita regenerar una Espanya que s’ha fotut ella soleta en el seu guerracivilisme de sempre, i que té la vana pretensió de sobreviure amb la mandanga segons la qual el país veí hi ha molta gent demòcrata i de bé. Així va fer Oriol Junqueras al Suprem, recordant que la Moreneta és “dels espanyols, Estrella d’Orient”. Joaquim Forn va ser més pràctic, perquè va tornar a l’estratègia convergent de tota la vida: recordar als enemics que ell i la seva policia, en el fons, van posar més ganes i operativitat que ningú amb tal d’aturar el referèndum de l’1-O i fer que votés quanta menys gent millor, com així volia Jordi Sànchez.

Mentre després del mot autodeterminació hi situem la paraula no, continuarem en aquesta sopa de mediocritat i mitges veritats. L’autodeterminació és la llibertat, és l’única ruta vers la prosperitat i la supervivència de la nostra vida feliç. La resta, amics meus, meres excuses per sortir a fer una volta per la Gran Via.

(ii) Noiz arte neoautonomismoarekin?

Enric Vila‏ @enricvd

(https://twitter.com/enricvd/status/1096886907664023553)

Enric Vila(e)k

Bertxiotua Joaquim Forn

Si l’autodeterminació no és delicte pq el mossos retiraven urnes l’1 d’octubre, pq volies q Puigdemont convoqués eleccions, pq vas dimitir, i pq desqualifiques el referèndum davant la justícia espanyola?

Enric Vila(e)k gehitu du,

Joaquim Forn‏@quimforn

Les imatges d’avui de la Gran Via amb centenars de milers de persones són espectaculars. Barcelona, cap i casal, ha tornat a acollir una demostració del que som, del que volem i com ho volem. Junts som imparables. Gràcies a tothom! #AutodeteminacióNoÉsDelicte #FreeTothom

2019 ots. 16

Enric Vila‏ @enricvd

(https://twitter.com/enricvd/status/1096740021309227008)

Junqueras i Puigdemont ja han començat a fer el discurs de Lluís Companys, que pintava Catalunya com un baluard de la democràcia espanyola, amb el suport implícit de bona part dels independentistes.

2019 ots. 16

Marta Roqueta @martaroqueta

(https://twitter.com/martaroqueta/status/1096714626396549120)

Doneu-me raons per les quals no m’he d’abstenir el 28 d’abril, si us plau. Ara mateix, no hi ha cap partit independentista que em representi.

Diana Coromines‏ @dianacoromines

(https://twitter.com/dianacoromines/status/1096784241998868486)

Tardà té la barra de dir que “si ens va bé i petem les urnes, tornarem a l’escenari… de la setmana passada. Al diàleg per acordar un referèndum“. És una broma, @Esquerra_ERC? Aquesta és la vostra gran aposta de futur? Tornar a un diàleg que no ha existit mai? #Matrix

Diana Coromines‏ @dianacoromines

El retorn dels “nostres” líders a l’autonomisme és cada dia més groller, però l’anticlímax d’avui de Tardà és antològic. Aquest és l’horitzó independentista (sic, sic) dels partits catalans: continuar lligats a l’establishment espanyol mentre mantenen càrrecs i sous.

Diana Coromines‏ @dianacoromines

(https://twitter.com/dianacoromines/status/1096803951549255681)

La millor resposta de la gent a una manifestació que volien derrotista, grisa i neoautonòmica: milers i milers d’estelades i crits d’independència. Ja l’hem exercit, el dret d’autodeterminació: hem votat i hem guanyat. #victòria

JordiGraupera@JordiGraupera

(https://twitter.com/JordiGraupera/status/1096679586270773250)

Jordi Graupera(e)k Bertxiotua Miquel Adam

No som part de les organitzacions convocants ni hem participat de les negociacions pel contingut. La idea que “l’autodeterminació no és delicte” la trobem inexacta i destructiva, alimenta el marc victimista que ens té anestessiats i immòbils. Defensar-ho com un dret és el mínim.

Jordi Graupera(e)k gehitu du,

Miquel Adam‏ @SubalQuinina

Miquel Adam(e)k Bertxiotua Miquel Adam

Bon dia @bcnescapital, res, que no m’heu respost la pregunta. La reformulo. De cara a tenir més elements per decidir el meu vot a les municipals, convoquen o us adheriu a la mani d’avui? Gràcies.

https://twitter.com/SubalQuinina/status/1096676662069071872

Sergi  @sergi_pages

(https://twitter.com/sergi_pages/status/1096823863600730112)

Recordeu que la primera vegada que us enganyen no és culpa vostra però la segona sí.

Jair Dominguez‏ @sempresaludava

(https://twitter.com/sempresaludava/status/1096827717016801280)

L’autodeterminació no és delicte” és probablement el lema més merdós de la història dels lemes.

Sergi@sergi_pages

(https://twitter.com/sergi_pages/status/1096829599009423360)

És el que feia Artur Mas i el que ara fan tots els processistes, des de Junqueras fins a Puigdemont, passant per alguns cupaires. Buidar les paraules perquè no signifiquin res.

Sergi @sergi_pages

Dir que “l’autodeterminació no és delicteno és el mateix que dir que és un dret inalienable. Com “Repúblicano és el mateix que independència ni “consulta” era el mateix que referèndum.

Sergi @sergi_pages

El llenguatge del Procés és sempre ambigu perquè tothom pensi que diu una cosa quan no l’està dient. A les ments dels polítics sona a processisme, a les vostres sona a independentisme.

(Gogoratu: Newspeak!)

Pilar Carracelas @pilarcarracelas

(https://twitter.com/pilarcarracelas/status/1096845762384879619)

Amb la diferència que ara sabem què va passar després del 78. Si volem que passi una cosa diferent, hem de jugar diferent. Apa, fi.

Pilar Carracelas @pilarcarracelas

Volen que acceptem una segona transició on se’ns convida a supeditar la independència a frenar la dreta, com al 78, i ens ho hem de menjar. Què farem? Acceptar i d’aquí a 40 anys tornar a queixar-nos que som on som perquè vam votar condicionats pel soroll de sabres? Així sempre?

Isabel Castro‏ @IsabelcastroG

(https://twitter.com/pilarcarracelas/status/1096845762384879619)

Honi erantzuten: @lluisgibert

Tres vegades, com a mínim: 2015, 1r. Oct i 21 D. Són tres. Les de 2015 eren plebiscitàries convocades amb el mandat exprès de declarar la independència si sortia majoria absoluta d’escons, no de vots

Lluís Gibert‏ @lluisgibert

Estem tant fotuts que després d’haver-nos enredar dues vegades us penseu que estem obligats a tornar-los a votar. És la humiliació definitiva del votant del primer d’octubre. Si els voteu estem acabats definitivament perquè liquidem allò que ens donava força.

Gogoratzekoa, behin eta berriz:

Àstrid Bierge

Les motos del Procés

Catalunya, despertaaa!!! Per molt injust que sigui i per molt greu que ens sàpiga el que l’estat espanyol està fent als líders del procés, hem de ser conscients que amb ells no farem mai la independència. Ens van vendre motos, ens n’estan venent i ens en vendran fins que no deixem de comprar-les. Prou motos. Canviem-los!

Bideoa: https://t.co/B8iOGVYwPR

Utzi erantzuna

Zure e-posta helbidea ez da argitaratuko. Beharrezko eremuak * markatuta daude