“Katalan independentziazaleek egin zuten egin beharrekoa; alegia, independentziazaleak zirela esateari utzi, jendea antolatu, eta, prozesu bateratzaile baten ondoren, herritarrei hitza emateko eskubidea praktikan jarri. Herrietako galdeketetan hasi, eta urriaren 1ean bukatu. Garesti ordaintzen ari dira mitineko independentziazaletasun deklaratibotik independentziazaletasun errealera, benetakora eta kontsekuentera igarotzea, oso garesti. Urtebete baino gehiago daramate espetxean eta erbestean .” (sic eta re-sic)
(https://www.berria.eus/paperekoa/1982/024/002/2019-02-03/euskaldunon_garaia_da.htm)
Mon dieu!!!
Prozesismoa!!!! Besterik ez!
Galdera soila: zergatik ez zuten ‘independentziazale horiek’ martxan jarri urriaren 1ean lortutakoa?
Autonomismoa soilik zegoen tartean? Ez gehiagorik?
Are okerrago!
“Gure garaia da orain.” (sic)
Garaia? Zertarako? Agian otoitz egiteko, aparteko ziaboga eman eta gero? Zer gertatu da 2012tik 2017ra? Zergatik?
Euskal Herrian, alta, badaukagu kazetaritza serioa eta sakona:
(I) Periodismo: garantía de independencia. (https://www.unibertsitatea.net/blogak/heterodoxia/2018/12/07/kazetaritza-independentziaren-bermea/)
(ii) Independentziaren bermea
(https://www.argia.eus/argia-astekaria/2628/independentziaren-bermea)
Ikasiko ote dute euskal ‘kazetari berriek’? Dudatan nago, goikoa ikusita eta irakurrita.
Zorionez, Katalunian badago jende kritikoa. Beste hamaika artikulu eta aldarrikapenen artean, honako lekuko hauen zipriztin soilak:
Bernat Dedéu (https://twitter.com/BernatDedeu/status/1091324681599238145)
Enric Vila (https://twitter.com/enricvd/status/1091698604232839168)
Diana Coromines (https://twitter.com/dianacoromines/status/1091713538882719744)
Maria Vila (https://twitter.com/mvilaredon/status/1089966859322118145)
Àstrid Bierge (https://twitter.com/astridbierge/status/1002091696211947520)
‘Prozesuari’ buruzko laburpena:
(https://twitter.com/IsabelcastroG/status/1091684610449330177)
Declaro: Que no li reconec cap dret, a l’Estat espanyol veí, a denunciar, investigar, processar, acusar, enjudiciar i, per tant, tampoc condemnar o absoldre els legítims governants i representants polítics i socials del poble de Catalunya
2019 ots. 2
Que no reconec tampoc les renúncies que els ostatges i els representants en llibertat o a l’exili, han fet i fan, ja sigui sota coacció o perquè mai no es van proposar de fer efectiu aquest mandat. Aquestes renúncies en cap cas es poden fer extensives al poble de Catalunya
Que l’únic titular de la sobirania nacional és el poble de Catalunya, que l’únic marc legal i legítim és aquell que amb els nostres vots en el referèndum d’autodeterminació vinculant vàrem encetar
Que un país que ha votat la seva independència no ha de demanar absolucions ni sentències “més justes” a la justícia d’un altre Estat que actua com a Estat ocupant i enemic, sinó recuperar els ostatges com ho fa un Estat quan un altre fa presoners
Que només la declaració efectiva d’independència, l’aplicació immediata del nou marc transitori i la defensa de la nostra sobirania amb tots els mecanismes de poder a l’abast, ens permetrà recuperar els ostatges i impedirà que el poble de Catalunya resti presoner sota extorsió
Que només serem reconeguts per altres Estats si ens poden reconèixer com un més dels seus perquè fem justament allò que ells, aquests Estats, abans que nosaltres, han hagut de fer per a esdevenir Estat. El món i Europa, no reconeixen “queixes i raons”, sinó fets consumats
Els Estats que ens hauran de reconèixer a través dels seus Parlaments (no pas els seus governs), no han esdevingut Estat perquè una llei o tribunal superior els ho hagi donat ni, encara menys, perquè algú altre “els hagi deixat ser-ho o decidir-ho”
Exigeixo als representants del poble de Catalunya que no estan disposats a complir el mandat d’independència que deixin: d’entorpir-lo, de deslegitimar el referèndum vinculant, de servir als interessos de l’Estat espanyol i d’abonar el relat que vol imposar l’Estat espanyol
Insto als representants del poble de Catalunya que no estan disposats a assumir la seva responsabilitat a deixar els seus llocs perquè uns altres, disposats a no contravenir ni arruïnar allò que el poble ha votat, condueixin el país cap a l’efectiva independència
@KRLS @QuimTorraiPla @rogertorrent @junqueras @jordialapreso @carlesral
Honi erantzuten: @IsabelcastroG
Un fil rodó, Isabel 
Honi erantzuten: @IsabelcastroG
Absolutament IM PRE SI O NANT..bravo!
Honi erantzuten: @IsabelcastroG
Magnífic fil Isabel. Expresses perfectament el que molts sentim i voldríem cridar ben fort.
Kataluniako ‘independentziazaleak’ autonomista hutsak izan dira eta badira, Vilaweb delakoa autonomisten bozgorailua bilakatu den bitartean: Vilaweb: ‘menpeko’ egunkaria
(Aurrera beti Diana!)
Euskal Herrian ere, badauzkagu lekuko bereziak:
Joseluis Txillardegi
1983an:
1990ean:
2000ean:
Norvegiaren nazio-askapena, autodeterminazio-kasu bat XX. mendeko Europan
2006an:
Portugaleteko (eta Madrileko) Javier Sádaba
Javier Sádaba, laukoterako bigarrena?
Besteren bat? Nor?
