Autodeterminazio eskubidetik…
Autodeterminazio eskubideaz gogoratzekoak. Artikulu askoren artean, tanta solte batzuk besterik ez:
(a) Subcommittee Hearing: U.S. Policy Toward National Self-Determination Movements1
(b) Eskozia: Referèndum unilateral, el pas endavant
“La coneguda com a Via Escocesa és un cas paradigmàtic per veure com els interessos partidistes, acomodats en el fals discurs del “no podem perquè Espanya no ens deixa”, han situat erròniament la conseqüència: el pacte amb l’Estat britànic, com a tret definitori, negant la veritable rellevància política del fet que el causa: la disposició unilateral del govern escocès. Aquesta unilateralitat de la Via Escocesa –explicada a bastament per l’ICEC (International Commission of European Citizens), per exemple, a la Universitat Catalana d’Estiu, amb veus tan autoritzades com ara el ministre d’Afers Estrangers del govern escocès i el portaveu del govern a Westminster, entre d’altres– va ser el motiu fonamental que va empènyer la necessitat negociadora del Regne Unit i esborra la tan enganyosa premissa, utilitzada a bastament per polítics independentistes, que diu que si els escocesos van fer el referèndum va ser gràcies als bons dels anglesos. Res més lluny de la realitat: el referèndum es va fer gràcies als escocesos i al fet que per a ells l’únic pla B era el pla A.
… Independentziara
Enlluernats amb el llibre i el que diu @stiglitzian em permeto, modestament, recordar el que jo deia fa 3 anys http://ln.is/www.vilaweb.cat/noti/sYmxu …
2016 urr. 12
Antoni Soy: ‘A Catalunya, li convé sortir de l’euro’3
“Antoni Soy va ser secretari d’Indústria del govern català durant el segon tripartit. Quan li ho recordes diu que ‘va ser una època molt dura’ i que ja no milita enlloc. Ara ha recuperat la seva tasca de professor, a la Universitat de Barcelona, i diu que en gaudeix. ‘Les classes m’obliguen a cercar informació constantment.’ No abandona el debat polític, però, pensa constantment en la política: ‘Si ERC em demana alguna cosa la faig, però ja no hi milito, han estat molts anys’, diu. Acaba de publicar ‘Sortir de l’euro per sortir de la crisi?’ (Viena), un nou llibre que afegir a la seva llista de publicacions. I vol centrar-se en allò que hi explica.
—Al llibre repetiu que l’euro és una trampa.
—Ho és. Puc entendre com i per què va passar. La política hi va influir molt. Però l’euro ara per ara és una trampa. El van crear per raons polítiques sense escoltar les veus que des de l’economia avisaven que no podia funcionar si no hi havia una unitat política al darrere. No hi va haver cap anàlisi cost-benefici i ho paguem molt car, això.
—Així hauríem d’aprofitar la independència per a marxar-ne?
—Abandonar l’euro no és senzill. Hi ha contractes, hi ha compromisos, no és gens fàcil. La independència en aquest sentit és una gran oportunitat. Jo defenso una Catalunya dins la UE però fora de l’euro.
—Us deuen haver demanat més d’una vegada si això no era obrir una altra carpeta…
—Sí. Però l’alternativa quina és? Acluquem els ulls? Els països perifèrics no podem suportar més temps la situació a què ens ha portat l’euro.
—Per al catalanisme, tradicionalment europeista, sembla un pas difícil de fer.
—El catalanisme cercava un refugi en Europa. Ho entenc perfectament. Érem els més europeistes perquè pensàvem que agafant-nos allà no tornaria mai la dictadura. Però els catalans som molts naïfs pel que fa a la nostra relació amb Europa. Ho vam acceptar tot sense discutir res. Ara tenim una altra oportunitat històrica i no hi ha cap motiu per a repetir els errors comesos.
—A parer vostre, doncs, què ens interessaria més?
—Ens interessaria més una unió política federal europea, però això no passarà. Si continuem com ara, amb les polítiques d’austeritat, l’economia no avançarà i els costos socials seran com més anirà més inassumibles. Amb uns costos polítics també enormes: mireu França i Le Pen. L’explosió social no es podrà evitar. I per a aconseguir què? Anant tot molt bé, l’estat espanyol tardarà dotze anys a tornar el deute, si no creix. Hi hauria una alternativa possible que seria la del doble euro…
—Què vol dir el doble euro?
—Cada vegada hi ha més gent a favor de la creació de dos euros, un de fort per a Alemanya i un de més feble per als països del sud. Coordinats entre ells, però amb actuacions diferents perquè hi ha necessitats diferents. Jo he signat en favor d’aquesta proposta, però em fa l’efecte que necessitaria un grau de solidaritat i comprensió per part d’Alemanya que no veig possible.
—La solució aleshores és sortir de l’euro?
—Descartades les altres opcions, aquesta és la que queda. Que algú marxi. Xipre de fet ja va estar unes quantes hores fora de l’euro i Grècia va ser molt a punt. Catalunya podria abandonar l’euro i fer com fan les economies europees que van estudiar-ho i en van quedar fora, preveient amb encert què passaria.
—Parleu de…
—Suècia, Dinamarca, la Gran Bretanya, països que van analitzar els costos i els beneficis d’entrar a l’euro i van decidir de quedar-ne fora. I que ara estan millor que nosaltres.
—És tan senzill com marxar de l’euro?
—No!, però és més senzill si no ets a l’euro. Evidentment, cal una política industrial per a anar endavant. Catalunya ara podria liderar la nova economia del sud d’Europa i la Mediterrània. Des que hi ha l’euro els països del sud ens hem desindustrialitzat. No puc dir que hi hagi una causa directa, però hi ha una correlació en les dades que ja no s’atreveix a discutir ningú.
—Suposem que marxem de l’euro. Hauríem de crear una moneda pròpia, doncs.
—És clar que sí. Com van fer Txèquia i Eslovàquia. On hi havia una moneda en van aparèixer dues. Les unions monetàries es fan i es desfan constantment. En cent anys n’hi ha hagut més de setanta…
—Des de la perspectiva catalana, tal com es pensa l’estat independent, aquesta tesi és una mena de xoc.
—Europa és l’Europa dels estats, però al final qui talla el bacallà és Alemanya. Si tens un estat més o menys pots pensar-te que ets com un estat nord-americà, però la veritat és que no tens ni un dret de vot real. Imagina’t, doncs, Catalunya, que no té estat i que a tot estirar seria un comtat si mantenim l’equivalència americana. Anem repetint mites, però la situació és molt greu i és l’hora de fer un pensament. Mirem què ens convé a nosaltres i decidim d’acord amb això. La meva posició és clara: Catalunya dins la Unió, però fora de l’euro.
—Ens feia il·lusió de ser a Europa i ara hem vist que aquella il·lusió era perillosa. No pot passar això mateix amb la il·lusió per la independència?
—Ara és normal que ho relacionem tot amb el procés d’independència, però no ho hauríem de fer. En aquest cas el procés és una oportunitat. Una bona oportunitat. Però parlem d’economia i de com funcionen els països en aquesta economia. Aquesta és la qüestió.”
Gehigarriak:
(2014) Katalunia eta DTM
(2015) Eskozia eta Katalunia: DTMkoen abisua
