RUI (ideia argiak) (10)

(i) KATALUNIA

Teknovis ‏@Teknovis ¹

It baffles me that a country in Europe would even contemplate blocking a democratic referendum! Go Catalonia!

Catalan independence: Hundreds of thousands rally for break with Spain²

2016 ira. 11

(ii) ERC eta CUP

ERC, en alerta pels dubtes de Puigdemont amb el RUI³

Els republicans, igual que la CUP, s’aferren a la via del referèndum unilateral

(iii) ESKOZIA: unilateraltasuna edo aldebakartasuna

DonDepre ‏@dondepre

@enricvd el Salmond fins i tot va establir data de referèndum abans de pactar-ho, de forma unilateral http://www.bbc.com/news/uk-scotland-16478121 … @JordiGraupera

Salmond calls for independence referendum in 2014⁴

(iv) RUI eta PNV

PNV-ko zenbaitentzat (Urkullu, Erkoreka, …)

Referèndum unilateral, el pas endavant ⁵

“La coneguda com a Via Escocesa és un cas paradigmàtic per veure com els interessos partidistes, acomodats en el fals discurs del “no podem perquè Espanya no ens deixa”, han situat erròniament la conseqüència: el pacte amb l’Estat britànic, com a tret definitori, negant la veritable rellevància política del fet que el causa: la disposició unilateral del govern escocès. Aquesta unilateralitat de la Via Escocesa –explicada a bastament per l’ICEC (International Commission of European Citizens), per exemple, a la Universitat Catalana d’Estiu, amb veus tan autoritzades com ara el ministre d’Afers Estrangers del govern escocès i el portaveu del govern a Westminster, entre d’altres– va ser el motiu fonamental que va empènyer la necessitat negociadora del Regne Unit i esborra la tan enganyosa premissa, utilitzada a bastament per polítics independentistes, que diu que si els escocesos van fer el referèndum va ser gràcies als bons dels anglesos. Res més lluny de la realitat: el referèndum es va fer gràcies als escocesos i al fet que per a ells l’únic pla B era el pla A.”

Sasi-argudio berberak Euskal Herrian!

(v) PNV eta INDEPENDENTZIA

PNV-ko batzuentzat (Urkullu, Erkoreka,….)

Ana Stanič: ‘Catalunya ha de defensar que la independència és també la dissolució d’Espanya’⁶

“—La independència implicaria l’expulsió immediata de Catalunya fora de la UE.
—No. Sou a la UE i no hi ha res al tractat de la UE que parli de les circumstàncies amb les quals es trobarà Catalunya. No hi ha cap llei que en parli. S’haurà de veure.

—La vostra tesi és que a Catalunya li interessa que Espanya es dissolgui, més que no pas que Catalunya se’n separi.
—Si Catalunya diu que la independència implica la dissolució d’Espanya, Catalunya i allò que restés d’Espanya es troben en la mateixa situació. Tots dos són estats nous. En llei internacional, la norma general sobre pertinença a organismes internacionals, diu que un estat nou ha de demanar-ne l’ingrés. Per tant Catalunya hauria de demanar l’ingrés, però allò que quedés d’Espanya, també. En aquesta situació Espanya no tindria dret de vet perquè quedaria fora de la UE. Espanya, en teoria, també hauria de demanar l’ingrés a la UE.

—I com es fa perquè no es vegi que és la secessió de Catalunya, sinó que Espanya es dissol?
—És probable que després dels catalans els bascs també vulguin la independència. Això reforçaria l’argument de la dissolució. I s’hauria de redactar una nova constitució espanyola. De fet, històricament, també es pot argumentar que Espanya neix de la unió dels dos regnes [Castella i Aragó]. No és un argument definitiu, però sí és una raó que es pot adduir. Més concretament, això reflecteix el fet que els catalans són un poble constitutiu d’Espanya. De fet, el president Rajoy diu que sense els catalans, Espanya no és Espanya.

—Hi ha precedents d’això que dieu?
—Sí. En el cas de Rússia, l’antiga URSS, inicialment va decidir amb la resta de nous països que se n’havien independitzat, que seria un cas de dissolució. L’URSS desapareixia i naixia un país nou, Rússia. Van signar l’acord. Però aleshores Rússia va adonar-se que si optava pel camí de la dissolució perdria el seient permanent a l’ONU. Va tornar a parlar amb la resta de països i els va dir: podem acordar que Rússia és la continuadora de l’URSS, i no un estat nou, i en canvi ens quedem nosaltres tot el deute? I la resta va estar-hi d’acord.

—I en el cas de Iugoslàvia?
—No hi havia acord. Iugoslàvia insistia que ells continuaven essent el mateix estat que abans de les independències. No es dissolia. Era el continuador del vell estat. Eslovènia, Croàcia i la resta sí que eren països que s’havien separat. Així és com la comunitat internacional veia la situació. No va ser fins l’any 1992 que es va decidir que era un cas contrari, que era un cas de dissolució.

—Com s’hi va arribar?
—Amb pressió i ‘lobbies’ dins la UE i l’ONU. Es va insistir que els països, no només el que se separa, sinó també el que es queda, han de demanar l’ingrés de nou. Aquí és molt important com Catalunya es posiciona i ho explica al món. I aleshores convertir l’argument en una carta negociadora. Crec que teniu evidència històrica. Però també és una qüestió de nació democràtica. Des del meu punt de vista, la idea és que un país el formen la seva gent. I si hi ha gent que se’n va del país, doncs no és igual. Aviso, no serà un argument fàcil d’acceptar pels altres, especialment Espanya, però això no vol dir que no sigui un argument vàlid. En dret internacional en aquest punt es parla de fets, no de lleis.

—El 27-S la UE comptarà nombre de votants, no de diputats.
—Difícil de dir. Crec que és important que tingueu vots i diputats. A veure, si ho entenc bé, aquí la idea és que les eleccions són plebiscitàries, que substitueixen el referèndum. Doncs en els referèndums és qüestió de vots. Crec que ho heu de tenir tot. Ara, la pregunta és quants en necessiteu.

—Què voleu dir? 51%, no?
—Probablement en necessitareu més.

—A Escòcia el no va guanyar amb el 53%. Per què aquí més?
—A Escòcia va ser un referèndum, i aquí seran eleccions. Això ja és una diferència. I no és una qüestió de tenir-ne prou, sinó de què és més legítim. Mira Eslovènia, d’on sóc. Vam arribar al 88% a favor de la independència. I la UE no en va tenir prou. Va dir dos dies abans de la proclamació d’independència que mai reconexeria Eslovènia. I mira.

(…)

(vi) CUP

La CUP prepara un gran acte per a començar a redactar una ‘constitució popular’⁷

(vii) RUI eta Euskal Herria

Bigarrenez⁸,

Galdera soila, erdi ergela: zer pentsatzen dute EH-Bildukoek RUI delakoaz?

(viii) RUI eta krisia