(i) La solució Merkel
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/enric-vila-solucio-merkel_447621_102.html
(ii) Convergència encara existeix
https://www.elmon.cat/opinio/convergencia-existeix_2103606102.html
(iii) Una acció exterior autonomista i espanyola
https://www.racocatala.cat/opinio/article/47799/accio-exterior-autonomista-espanyola
(iv) Submissió a les aules
https://catalunyadiari.com/extra/submissio-aules
“El bilingüisme social sempre tendeix al monolingüisme i per tant, en aquell territori, una llengua acabarà guanyant i l’altra acabarà perdent.”
“La il·lusió per un bilingüisme estable i vegetarià és la fantasia que s’ha inventat Espanya per tenir-nos distrets mentre es cruspeix la nostra llengua darrere de l’arbre.”
(v) Entrevista a Ferran Suay i Gemma Sanginés
Bideoa: https://www.youtube.com/watch?v=wvJ0v8QftMA&feature=emb_logo
Parlar de llengua des de la vessant de l’actitud de l’usuari és un plaer molt recomanable. Hem estat amb dos de les persones més preparades i amb més autoritat per fer-ho. Ferran i Gemma, Gemma i Ferran, psicòlegs i defensors apassionats de la nostra llengua i cultura, mantenen ferma la conducta lingúística en la seua pròpia vida i això els fa testimonis i especialistes alhora. Volem fer veure a la gent que la llengua no ha de ser necessàriament un tema conflictiu, més bé al contrari, perquè tots en som usuaris i això ens permet ser els protagonistes actius del procés que va des de la creació de la paraula a la posterior consolidació. Hem de respectar però, que siguen els experts qui rematen la feina de normativització perquè el procés es complete amb èxit. Precisament d’açò volem parlar, de l’actitud que ha de prendre el parlant davant la llengua, de la conducta davant una situació comunicativa, d’entendre que la millor defensa que podem fer de la llengua és simplement parlar-la. Al seu llibre, Sortir de l’armari lingüístic, fan un repàs magnífic de quines són les sensacions psicològiques d’un parlant davant determinades situacions comunicatives. Tot i la intenció, la convulsa situació que patim fa desviar una mica l’atenció a la realitat històrica i actual del nostre País.
