Katalunia: iraganetik etorkizunerantz

Iragana

Gogoratzekoa, beti: Les eleccions fallides de Carles Puigdemont

https://www.elperiodico.cat/ca/mes-periodico/20191124/les-eleccions-fallides-de-carles-puigdemont-7744869?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=btn-share

Zipriztinak:

¿Què va passar els tres dies anteriors a la Declaració Unilateral d’Independència del 27 d’octubre del 2017 i en les hores posteriors? El periodista Ernesto Ekaizer respon a aquest i altres interrogants sobre el procés en el seu nou llibre ‘Cataluña. Año cero’ (Espasa), del qual anticipem fragments del capítol que recrea la transcendent reunió que es va fer al Palau de la Generalitat la nit del 25 d’octubre:

La reunió comença molt tard. Hi ha una espera de més de dues hores al Pati dels Tarongers. […] El president Carles Puigdemont està reunit. Oriol Junqueras es passeja d’un costat a l’altre i parla amb el seu equip. Artur Mas i Santi Vila estan embrancats en una llarga conversa. […] Tots estan molt nerviosos. Finalment, la reunió es fa a la Sala Tàpies […]. Han sigut convocats el Govern, l’anomenat «estat major» i el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch. S’hi incorpora el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que porta un missatge de Jordi Sànchez des de la presó de Soto del Real, a Madrid, i a mitja reunió també s’incorpora Xavier Vendrell, un dels membres de l’«estat major», a petició de la secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya, Marta Rovira.

Obre la reunió el president Puigdemont:

«És necessari valorar si demà arribem al Parlament amb més gent o amb menys a favor de la Declaració d’Independència (DI). Penso que arribarem amb menys. És necessari preguntar-se si, honestament, tenim a punt el bàsic per fer efectiva la DI, considerant que vivim en una societat moderna que gaudeix d’un relatiu confort. Crec que no tenim a punt el bàsic. […] Constato que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola ens esborra del mapa. […] Constato també […] que no gaudim de la mateixa unitat que hi havia per a l’1 d’octubre. I que aquest fet dificulta la resposta que hem de donar a la situació en què ens trobem. La meva opinió és que el més convenient en aquests moments és convocar eleccions. […]».

Oriol Junqueras, vicepresident i titular del Departament d’Economia i Hisenda: «Hem fet tot el que podíem per fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre. Hem fet coses molt difícils i ara no ens podem fer enrere».

Clara Ponsatí, consellera d’Ensenyament: «No puc aconsellar-te res, president. Jo hauria declarat la independència».

Dolors Bassa, consellera de Treball, Assumptes Socials i Família: «President, no estic a favor de convocar eleccions».

Lluís Puig, conseller de Cultura: «Estic per les eleccions, president».

Santi Vila, conseller d’Empresa: «Cal convocar eleccions, president».

Jordi Turull, conseller de Presidència i portaveu: «No recolzo la convocatòria d’eleccions, però recolzaré el que decideixi el president fins al final».

Meritxell Borràs, consellera de Governació: «Les nostres decisions no poden provocar que tot quedi arrasat, president. Recolzo les eleccions».

[…] Entra a la sala Rafael Ribó. […] Abans de transmetre’l [el missatge de Jordi Sànchez], traça escenaris, amb informació pròpia, sobre el que estaria estudiant el Govern de Mariano Rajoy sobre la situació:

1) Declaració d’Independència; 2) DI i convocatòria d’eleccions constituents; 3) «temptativa de DI» a través d’unes eleccions; eleccions sense DI; 4) cap decisió.

Com que el Govern del PP, apunta, considera que cal tallar el problema de socarrel, anirà fins al final i aplicarà el 155.

Ribó […] informa de la seva visita a Jordi Sànchez a la presó i del missatge que li ha transmès, que ha apuntat en un paper.
«El Jordi té la seguretat garantida. Està sa i estalvi i no se sent assetjat. És partidari de convocar eleccions».

[…] Marcel Mauri, portaveu d’Òmnium Cultural: «Em consta que Cuixart [president de l’organització] considera que les eleccions les hauria de convocar el president Puigdemont, o sigui, que no s’haurien de convocar des de fora, i encara més si es tenen garanties que no hi haurà repressió ni 155 […]».

Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat: «He de confessar que estic angoixat en relació amb quina decisió prendre. […] Qualsevol filtració que es produeixi d’aquesta reunió seria una traïció. […] El nostre nivell de credibilitat com a moviment i com a Govern és molt alt; sense institucions i només amb el carrer no guanyarem. És millor continuar avançant des del control institucional, i això implica eleccions des de la unitat, la mobilització i la il·lusió».

[…]Oriol Soler, membre de l’«estat major» oficiós: «[…] Si proclamem la Declaració d’Independència, no tenim diners ni capacitat operativa per a res. Hem de reconèixer que no estem preparats per assumir el relat, que no teníem res a punt».

Marta Rovira, secretària general d’ERC: «He de dir-vos la veritat tal com ho sento. I és que estic molt incòmoda amb el format de la reunió, perquè hem esperat dues hores, aquí hi ha massa gent, perquè la desconfiança va en augment, hi ha filtracions, sento una gran decepció. La meva gent em demana explicacions. Res del que fem detindrà el 155. Així que, de cap manera eleccions, perquè estarem indefensos. […] Hem d’anar a la Declaració d’Independència i aguantar, fins i tot si es produeix violència. […]».

La secretària general d’ERC es posa dempeus, crida i no reprimeix el plor, mentre no para de beure aigua mineral de l’ampolla.

Es decideix interrompre la reunió amb la idea de calmar els ànims.

El president Puigdemont s’absenta durant un temps.

Quan torna […] torna a intervenir amb referència al que havia dit Marta Rovira […]: «L’Estat té la impressió que està guanyant i que, a més, la comunitat internacional ha girat l’esquena a Catalunya. Si convoquem eleccions no hi pot haver 155, fan falta amnisties i bilateralitat. A mi em preocupa el tema de la violència i el fet que no estem preparats per fer efectiva la Declaració d’Independència. Em sento incòmode amb la Declaració d’Independència si no la puc fer efectiva».

Elsa Artadi, directora de Coordinació Interdepartamental de la Generalitat: «Ens hem preparat per a una guerra diferent».

[…] Lluís Llach: «Us vaig creure i he donat la meva paraula a molta gent. Soc cantant, no polític. Hem mentit a la gent del carrer. Tinc dues conviccions. La primera és que les eleccions són el pitjor escenari per a ells i per a nosaltres. La segona és que aquesta gent ve per quedar-se. No evitarem el 155. […]Les eleccions desmunten l’ecosistema actual, frustren el catalanisme dels pròxims 20 anys, fan que millorin els resultats de Podem i generen un desastre electoral per a ERC i el PDECat. President, no et rendeixis i resisteix. Anar a eleccions no és acceptable […]».

[…] Agustí Alcoberro, portaveu de l’ANC: «Tenir el president de l’ANC a la presó ens dificulta les coses. […] Convocar eleccions suposa una rendició per incompareixença. Pujarà el vot dels Comuns i de la CUP. El catalanisme com a opció política quedarà tocat per a diverses generacions».

Marta Pascal, diputada del Parlament i coordinadora del PDECat: «[…] Hi ha dos punts a aclarir. Primer, el president ha preguntat si s’arriba a la Declaració d’Independència amb més gent a favor o amb menys. Crec que en serem menys. […] I, segon, ens hem de preguntar si tenim a punt els elements imprescindibles per fer efectiva la Declaració d’Independència, és a dir, reconeixement de l’exterior, els Mossos, les finances, per prendre alguns exemples. La gent creu que ho tenim tot a punt, així que demano que no s’enganyi ningú. […] És fonamental preservar les institucions i el futur del catalanisme, cosa que és incompatible amb la Declaració d’Independència. […]».

Artur Mas, expresident: «Estic a favor de convocar eleccions. No estem preparats per fer efectiva una Declaració d’Independència. No tenim ni finances, ni Mossos, ni reconeixement internacional».

Miquel Buch, president de l’Associació Catalana de Municipis [quan intervé Buch, Puigdemont surt de la reunió un moment]: «¿Tenim alguna garantia que Espanya no ens enganya? No la tenim i, a més, té el peu posat a l’accelerador. […] En un escenari electoral, ¿i si guanyen els unionistes? ¿I si guanya punts l’escenari del referèndum pactat dels comuns? Això seria una derrota en tota regla. […]».

Quan torna, el president Puigdemont puntualitza: «Si la nostra pròpia gent no ens entén, ¿quina merda de moviment polític estem construint? ¿Acceptarem morts i no eleccions? No em veig liderant un simulacre de República, perquè no seria honest».

A les 23:45 hores arriba Xavier Vendrell […].

Toni Comín, conseller de Salut: «[…] No volia intervenir, però ho faig per lleialtat. Et respectem, president, però eleccions, no. Crec que hem d’intentar-ho i no convocar eleccions. […].».

Meritxell Serret, consellera d’Agricultura: «Estic d’acord amb Marta Rovira. El 155 només s’atura si es boicoteja, i la repressió no s’aturarà. No recolzo la convocatòria d’eleccions».

[…] Rovira: «Tothom sap que implantaran un 155. Fem coses simbòliques, que sembli que no ens rendim. Resistim. […] Proclamem la Declaració d’Independència, no la Declaració Unilateral d’Independència […]».

[…] Josep Rull: «Em pregunto, ¿aguantarem l’escenari de resistència? Si hi ha eleccions no ho podem presentar com una rendició. La traïció no és assumible. No vull que els meus em trenquin la cara».

Xavier Vendrell: «Una persona em va fer l’encàrrec de muntar l’operació Castell per defensar el Palau de la Generalitat i, si fa falta, portar el Govern a l’exili. President, de cap manera permetrem que passis 30 anys a la presó. No permetrem físicament que t’empresonin. No veig cap relat possible que faci defensable la convocatòria electoral».

[…] Puigdemont: «No hi ha cap altre escenari que eleccions. Cedeixo al vicepresident el càrrec de president sense cap mena de problemes, si creu que és necessari continuar amb el full de ruta de la DI. Exigeixo control de danys».

[…] El vicepresident manté la boca tancada malgrat haver sigut interpel·lat directament […].

Dolors Bassa: «Alguns membres del Govern ens han enganyat».

[…] Rovira llança una advertència: «Demano que amb el Parlament dissolt el Govern ofereixi resistència. Si es convoquen eleccions, repensaríem la nostra posició en el Govern. […]».

Per fi, la puntualització de Marta Rovira desencadena una intervenció de Junqueras, que fa un resum: «Bé, si convoques eleccions, pots sortir i comunicar-ho als mitjans, fer-ho ràpid. No podem compartir la decisió de convocar eleccions. Reunirem la nostra gent, però cal assumir que ERC sortirà del Govern i no pot compartir aquesta decisió. […]».

[…] El president Puigdemont conclou: «Dissoldré el Parlament i convocaré eleccions. […] No vull marxar a l’exili. No demano que compartiu la meva decisió, demano que la respecteu. Tinc la garantia que si convoco eleccions no hi haurà 155. […]».

Etorkizunerantz

(i) El Consell per la República

https://www.elmon.cat/opinio/consell-republica_2101842102.html

(ii) La pregunta de Jordi Pina

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/diari-revolta-jordi-galves-pregunta-jordi-pina_443877_102.html

(iii) La immersió no existeix

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-immersio-no-existeix_444729_102.html

Gehigarri bereziak:

(a) Autodeterminazio eskubidea eta eskubide hori betetzea edo gauzatzea

Reconciliando lo Irreconciliable – Dr. Carles Puente Baliarda

https://dezayasalfred.wordpress.com/2019/11/07/reconciliando-lo-irreconciliable-dr-carles-puente-baliarda/

(1) el carácter ius cogens del derecho de autodeterminación de los pueblos, es decir, que se trata de un derecho fundamental que en caso de conflicto está por encima de otros derechos

(2) el derecho a la autodeterminación de los pueblos está por encima del principio relativo a la integridad territorial de los estados y que estos, por lo tanto, no disponen de la potestad de denegar su ejercicio

(3) El derecho de autodeterminación, decía el comunicado, aplica a todos los pueblos de la Tierra sin excepción, incluyendo claro está a los pueblos de España y entre ellos al pueblo de Cataluña.

(4) la única manera de resolver el conflicto en Cataluña es a través de la celebración de un referéndum de autodeterminación vinculante, auspiciado por la Unión Europea y por las Naciones Unidas y que, en virtud del artículo 10(2) de la Constitución podría ser perfectamente legal en España sin que para ello fuese necesario reformarla

(5) no se debería confundir el derecho de autodeterminación con el derecho a la autoejecución de la independencia

(6) La autodeterminación es el derecho inalienable que tienen todos los pueblos a decidir unilateralmente su condición política, como por ejemplo y entre otras opciones a escoger por el pueblo en cuestión, establecer un estado independiente.  Cabe destacar el carácter unilateral de la decisión, que no puede ser de otra manera porque si no fuese unilateral el pueblo titular del derecho no podría de facto decidir su configuración política puesto que su decisión estaría siempre condicionada por un tercero, por ejemplo, la del estado del cual se quiere separar

(7) Ejecutar la separación, si así lo decide el pueblo que se autodetermina y hacerlo de manera ordenada y civilizada, conviene que se haga de forma bilateral

(8) El matiz entre autodeterminación y autoejecución es importante en caso de Cataluña y España porque permite resolver el aparentemente irreconciliable conflicto legal entre legitimidades, así como solucionar los problemas de inconstitucionalidad que una buena parte de los juristas españoles sostienen

Ea ikasiko dugun!

(b) Elkarrizketa, zertaz?

https://twitter.com/llopratsara/status/1197934831897915392

Llorenç Prats@llopratsara

Els ortodoxos d’ERC demanen que a la taula de diàleg @Esquerra_ERC/ @PSOE

es negociï com implementar el mandat de l’#1oct, és a dir, la #INDEPENDÈNCIA

@JuntsXCat

@socialistes_cat

Endavant @1doctubre2!

2019 aza. 22

Etorkinerako tresnak:

Politika berria Katalunian

Iruzkinak (1)

Utzi erantzuna

Zure e-posta helbidea ez da argitaratuko. Beharrezko eremuak * markatuta daude