https://twitter.com/MonDiari/status/1192538880374915072
OPINIÓ | “L’abstenció”, l’article d’@astridbierge:
2019 aza. 7·
L’abstenció
“Tots els meus mecanismes de percepció m’indiquen que no podem generar cap canvi des del congrés espanyol perquè allà hi manen i hi manaran ells”
per Àstrid Bierge 07 de novembre de 2019
L’abstenció està molt mal vista. Per tothom. Genera un rebuig que travessa de punta a punta l’arc sencer d’ideologies i fins i tot de posicions vitals. En aquestes eleccions jo m’abstindré, però per osmosi cultural sóc comprensiva amb la inclinació natural de participar en unes eleccions i de tenir representació allà on es prenen decisions sobre nosaltres. La comprensió no és recíproca. En general, l’abstenció es veu, injustament, com una opció apolítica, antidemocràtica i inherentment estúpida.
De vegades es diu que l’abstenció només seria útil si s’exercís en massa, però aquest raonament, encara que fos cert, seria aplicable a qualsevol altra opció política. També s’argumenta que l’abstenció proactiva queda confosa amb l’abstenció dels menfotistes, però també queden barrejats els vots dels militants dels partits amb els vots de pinça al nas. Entre els nuls s’ajunten els accidents amb les reivindicacions i entre els vots en blanc hi ha absolutament de tot.
Reivindico l’abstenció com una acció política que pot tenir efectes polítics i em sembla que hauria de merèixer tots els respectes. Jo m’abstindré en aquestes eleccions, principalment, perquè considero que posar la força en coses que tenen a veure amb què passa o deixa de passar a Espanya, és inútil i per tant contraproduent.
Tots els meus mecanismes de percepció m’indiquen que no podem generar cap canvi des del congrés espanyol perquè allà hi manen i hi manaran ells, i això em fa pensar que tota l’energia i el temps que dipositem allà no el podrem dedicar a la política catalana, que és on sí que tenim marge per poder millorar i fer la independència. Potser des de Madrid se’n podrien treure alguns rèdits col·laterals, com ara deixar en evidència -un cop més…- les incapacitats dels partits catalans, però el simple fet de dirigir la mirada cap allà ja dóna bola a la mentalitat dependent que hem de superar per poder alliberar-nos. No surt a compte. Del desenvolupament de la política espanyola en podem treure tan poc que allò que guanyem per una banda sempre ho perdrem, multiplicat, per l’altra.1
1 Espainierazko bertsioa:
La abstención
“Todos mis mecanismos de percepción me indican que no podemos generar ningún cambio desde el congreso español porque allí mandan y mandarán ellos”
por Àstrid Bierge 07 de noviembre de 2019
La abstención está muy mal vista. Por todo el mundo. Genera un rechazo que atraviesa de punta a punta el arco entero de ideologías e incluso de posiciones vitales. En estas elecciones yo me abstendré, pero por ósmosis cultural soy comprensiva con la inclinación natural de participar en unas elecciones y tener representación allí donde se toman decisiones sobre nosotros. La comprensión no es recíproca. En general, la abstención se ve, injustamente, como una opción apolítica, antidemocrática e inherentemente estúpida.
A veces se dice que la abstención sólo sería útil si se ejerciera en masa, pero este razonamiento, aunque fuera cierto, sería aplicable a cualquier otra opción política. También se argumenta que la abstención proactiva queda confundida con la abstención de los menfotistes, pero también quedan mezclados los votos de los militantes de los partidos con los votos de pinza en la nariz. Entre los nulos se juntan los accidentes con las reivindicaciones y entre los votos en blanco hay absolutamente de todo.
Reivindico la abstención como una acción política que puede tener efectos políticos y me parece que debería merecer todos los respetos. Yo me abstendré en estas elecciones, principalmente, porque considero que poner la fuerza en cosas que tienen que ver con que pasa o deja de pasar en España, es inútil y por tanto contraproducente.
Todos mis mecanismos de percepción me indican que no podemos generar ningún cambio desde el congreso español porque allí mandan y mandarán ellos, y eso me hace pensar que toda la energía y el tiempo que depositamos allí no podremos dedicar a la política catalana, que es donde sí tenemos margen de mejora y hacer la independencia. Quizás desde Madrid se podrían sacar algunos réditos colaterales, tales como dejar en evidencia -una vez más …- las incapacidades de los partidos catalanes, pero el simple hecho de dirigir la mirada hacia allí ya da bola a la mentalidad dependiente que tenemos que superar para poder liberarnos. No sale a cuenta. Del desarrollo de la política española podemos sacar tan poco que lo que ganamos por un lado siempre lo perderemos, multiplicado, por el otro.
