155 = PSOE
Abstentzioa = ERC + EH Bildu
Eta, hala ere, gaur komeriak Madrilen…
Aurreirizpideak, bozketa baino lehenagokoak…
(a) Catalans i espanyols
(https://www.elnacional.cat/ca/opinio/enric-vila-catalans-espanyols_406081_102.html)
“Fa gràcia veure com els periodistes uniformats es dediquen a escarnir el president Quim Torra, mentre passen el raspall més gros que troben per l’esquena de Pedro Sánchez. Com ja vaig explicar quan va ser investit, la funció del president de la Generalitat és avergonyir els catalans per enterrar l’hegemonia pujolista en la seva pròpia paròdia.
Des que els votants de Jordi Pujol van començar a abraçar l’independentisme, Espanya ha vist abdicar un rei i s’ha tornat cada any més ingovernable. El referèndum de l’1 d’octubre va demostrar fins a quin punt els partits catalans havien perdut el control dels electors. Una democràcia no pot eliminar massivament els seus votants, però té eines per intentar redirigir-los.
L’Estat, doncs, vol empetitir l’espai pujolista per digerir-lo i expulsar-lo del seu organisme institucional com un excrement més, abans de consolidar una nova hegemonia que s’adapti a les necessitats recentralitzadores de Madrid. Espanya és ara mateix com un gos que rosega i baveja una pilota enverinada amb l’objectiu pueril i instintiu d’empassar-se-la i de fer-la desaparèixer.
Encara que la premsa uniformada no ho recordi, Sánchez és de llarg la figura més mediocre dels tres polítics joves i abrandats que l’estat va promoure després del 9-N. Llavors, CiU ja havia dilapidat les millors cartes de l’independentisme d’acord amb el PP i semblava que Podemos o Ciutadans el podrien batre a les urnes. El que molt pocs van preveure és que ERC seria capaç de fer encara més gran la pilota.
El president Torra està pensat per reduir la imatge de Catalunya a la mida de la mediocritat de Sánchez i dels límits democràtics que l’Estat creu que es pot permetre sense trencar-se. Així com Boris Johnson és una caricatura d’Anglaterra, ideal per desmoralitzar els votants del Brexit, Torra és una caricatura de Catalunya perfecta per intentar rematar l’independentisme.
Com ha demostrat Manuel Valls, la política espanyola gira al voltant de Barcelona i els partits i els diaris necessiten una figura còmica com Torra que faci semblar acceptable la petitor grisa i estrafeta del líder del PSOE. A un altre nivell, Jordi Pujol també es feia el boig en temps de Felipe González. El president català ho sap i dona peixet perquè la vida li ha ensenyat a sobreviure fent el paper del cornut que paga el beure.
Igual que Boris Johnson, la manera que Torra té de sortir-se’n de les situacions és mantenir-se en un nivell d’abjecció una mica més honest que els adversaris que el menyspreen. Acabi com acabi la investidura de Sánchez, n’haurà tingut prou amb quatre tuits per quedar reforçat, gràcies al paperot que han fet els diputats d’ERC i de l’antiga Convergència.
Mentre el progressisme tingui públic per parlar de vaques violades, Torra i Sánchez faran la viu-viu i s’aguantaran l’un a l’altre, surant entre la misèria. El problema és que les vaques violades no podran dissimular que la mateixa esquerra que va pervertir la Transició en nom dels valors socials ara es deixa utilitzar per la monarquia per legitimar l’obsessió unitarista de la ultradreta.
El govern de Sánchez serà la darrera cosa que els suposats hereus de la República tindran marge de fer. Només cal escoltar el portaveu de Vox al Congrés i posar-lo al costat d’Inés Arrimadas per veure cap on tombarà Espanya. Quan el decorat que s’ha muntat sobre la tomba del processisme caigui, ho farà amb tanta força que ho arrossegarà tot i només quedarà la història.
Quan la història torni, quedaran enfrontats espanyols i catalans, com sempre, però sense disfresses ideològiques perquè les nacions tornen. Llavors potser alguns barruts lamentaran no haver fet les coses quan tocava. Dins del seu fatalisme pintoresc, Torra té present això, a diferència de Rufián, Aragonès, Borràs i la major part de la patuleia dels partits que l’envolta i se’n riu a la seva esquena.”
(b) Ara que ja heu despertat
(http://www.bernatdedeu.cat/2019/07/ara-que-ja-heu-despertat/)
“Ara que ja heu despertat, que sabeu perfectament que cap dels líders del catalanisme volia aplicar els resultats de l’1-O, ara que ja sabeu que Esquerra només malda per ser la nova Convergència i Junqueras per esdevenir un Pujol adotzenat que utilitzi la repressió per justificar la neo-autonomia, ara que també sabeu del cert que Convergència va encastar Quim Forn als cartells electorals amb la simple intenció de fer-vos xantatge emocional per acabar pactant la Diputació de Barcelona amb els sociates i així repartir-se mil milionets d’euros de merda amb els de sempre, ara que ja sabeu tot això, i que també sabeu que al pobre Aragonès se’l pot comprar amb una simple invitació a unes noces de La Caixa a Cadaqués, ara que en sou conscients, en primer lloc, gaudiu de la veritat, perquè la veritat sempre és una cosa que fa venir gana i escau molt bé a la lucidesa d’esperit.
No cal desesperar, estimats lectors. Primer, perquè a banda de la política la vida encara ens regala coses meravelloses com el diazepam, el coit dematí amb l’estimada i el Manhattan capvespral al Belvedere. Però, en segon lloc i encara més important, car la impostura ens ha afectat a tots i tots n’hem despertat en un moment intransferible, i que sigui més d’hora que tard no fa millor ningú. Abans no em crèieu, però ara el meu sofà ja és curull de fidels. Doncs bé, pel mateix motiu que fa temps us deia que tot això acabaria en rendició, ara us avanço la bona nova: encara no heu vist res, car després de la claudicació ve la súplica, un implorar que caurà tan baix com calgui per demanar l’indult al canceller simpàtic que són a punt d’investir. I quan surtin de la presó, ja ho veureu, es passaran vint anys repartint lliçons de patriotisme amb el carnet d’haver estat reprimits per l’estat a la boca.
Ni en Pujol, que patí tortures, ens havia fet un xantatge tan bestial, estimats i pacients lectors! Ni els apologetes de la Transició ens havien furtat la cartera amb tanta alegria! I què hem de fer, davant l’inici d’aquesta espantosa decadència, em pregunteu molts? Pel que fa la cosa moral, hi ha ben poc a dir: practicar l’art de l’exili interior, fer-se anacoreta a l’Eixample i intentar publicar alguns llibres mínimament decents abans de morir, la qual cosa espero que no trigui gaire. A nivell polític, sincerament, encara hi he de rumiar. Però jo de vosaltres començaria per obligar als partits a iniciar un procés de primàries obertes tutelat per l’ANC (si s’hi neguen, Elisenda, els podries dir que les fiances les pagarà sa puta mare) i en el cas provable d’una fallida d’aquesta estratègia, jo començaria a ordir noves formacions que tinguin la decència de no tractar els ciutadans com retardats.
Però tot això, a hores d’ara, és poc important, amics meus, perquè la rendició dominarà el futur uns quants lustres, fem el que fem. L’únic rellevant i feliç, certament, és que ara ja heu despertat. Celebrem-ho, com sempre, glopejant el vent enfollit des del punt més alt de la Torre.”
Nahikoa eta sobera!
(3) Oporretan, ikasteko
(1) Diru Teoria Modernoa eta finantza-ingeniaritza: http://www.buruxkak.eus/liburua/diru-teoria-modernoa-eta-finantza-ingeniaritza/2278 —> Deskargatu
(2) Portugaletetik… Euskal Herrira
Oporretako atsedenean, jabe gaitezen ekonomia onaz, alegia, Diru Teoria Modernoaz, eta eskuratu ditzagun gure Herriak behar dituen neurri eta politika ekonomikoak, langabeziaren aurka borrokatzeko eta gure herritarren ongizatea ekonomiaren erdigunean jartzearren…
Merezi du!
