(i) Oct 1
(https://twitter.com/AlbanoDante76/status/1111922774904397824)
(ii) Sergi ✊? @sergi_pages
(https://twitter.com/sergi_pages/status/1112106938295377920)
Sergi (e)k Bertxiotua NacióDigital
El súper sobiranista @naciodigital apostant a cara descoberta per un govern del PSOE.
Sergi ✊?(e)k gehitu du,
NacióDigital @naciodigital
LA VEU DE NACIÓ «Investir Sánchez»; el provocador article de @Ferrancm, subdirector de @naciodigital, sobre les opcions de l’independentisme després del 28-A
https://www.naciodigital.cat/opinio/19366 #opinióND
2019 mar. 30
(iii) Paluzie veu “inevitable” anar a eleccions si Torra no reprèn una estratègia cap a la independència
El Nacional
La presidenta de la ANC, Elisenda Paluzie, ha advertit que seran “inevitables” unes eleccions anticipades a Catalunya si el president de la Generalitat, Quim Torra, no reprèn una estratègia per avançar cap a la independència, al marge que hi hagi una possible sentència condemnatòria en el judici al procés. “Si aquesta estratègia cap a la independència, aquest Govern no es posa d’acord i no la té, no la defineix, al final seran inevitables unes eleccions. No sé si en resposta a la sentència o no. La sentència no ens ha de marcar tant l’agenda”, ha apuntat en una entrevista d’Europa Press.
(…)
(iv) Diana Coromines @dianacoromines
(https://twitter.com/dianacoromines/status/1112454143560613892)
Estem obrint un espai lliure dels poders fàctics i de les elits que ens boicotegen la independència. Ens hi ajudeu? https://barcelonaescapital.cat/aporta
Ikusi bideoa
2019 mar. 31
(v) El matí de Catalunya Ràdio @maticatradio
(https://twitter.com/maticatradio/status/1112610927935963137)
Pere Aragonès (@perearagones), obert a negociar un nou sistema de finançament però adverteix: “No anem a canviar l’autodeterminació per un nou model de finançament autonòmic” http://catradio.top/MCRaragones
2019 api. 1
(https://twitter.com/raniska72/status/1112612684841799680)
Hauei erantzuten: @maticatradio @perearagones
No entenc què vol dir sí a negociar un nou finançament però que no el canviareu per
l’autodeterminació.
2019 api. 1
Hauei erantzuten: @raniska72 @maticatradio @perearagones
Traducció: em va bé l’autonomisme però em cal dissimular una mica
(vii) Diana Coromines @dianacoromines
(https://twitter.com/dianacoromines/status/1112614661831168000)
.@perearagones defensant engrunes autonòmiques (“millora de finançament”) mentre demana “el referèndum d’autodeterminació que tant necessita Catalunya”, ignorant l’1O i venent la moto que l’acord amb un Estat autoritari i catalanòfob és possible. Colla de xarlatans. @maticatradio
2019 api. 1
(viii) Maria Vila @mvilaredon
(https://twitter.com/mvilaredon/status/1112715466450104320)
Maria Vila(e)k Bertxiotua Carles Puigdemont
I què fareu exactament per no acceptar-ho? Ja vau deixar la gent a mercè de la repressió no aplicant el resultat del referèndum malgrat el compromís que havíeu adquirit. Tot ve d’allà.
Maria Vila(e)k gehitu du,
Carles Puigdemont @KRLS
Avui, 80 anys després que Franco anunciés la seva victòria, anar a votar i defensar urnes és considerat un acte criminal. Hi ha línies vermelles que no acceptarem que cap govern espanyol trepitgi. @jordialapreso @jorditurull @joseprull @Cuevillasjacs @LauraBorras
2019 api. 1
(https://twitter.com/mvilaredon/status/1112682979523002371)
Maria Vila(e)k Bertxiotua Jordi Graupera
La millor manera de combatre la propaganda de La Sexta és anant al fons de les coses amb un debat plural. Mateix dia, mateixa hora. Zero laments. @annasaliente @elsa_artadi @ernestmaragall @josebouvila @jaumecollboni, us hi apunteu?
Maria Vila(e)k gehitu du,
Jordi Graupera @JordiGraupera
Si tan greu és que una tv privada faci un debat entre els seus dos candidats, i no se us deixi debatre, fem un debat tots els altres, a la mateixa h, per youtube i fb live. No costa. O necessitem Évole? …
2019 api. 1
(x) Sergi ?@sergi_pages
(https://twitter.com/sergi_pages/status/1112728449578426368)
D’autodeterminar-nos lluitant contra les forces d’ocupació a votar a les espanyoles per treure uns escons al Congreso. Agafeu-me, que em marejo de l’emoció.
2019 api. 1
(xi) Fonti @elfonti
(https://twitter.com/elfonti/status/1112656979976167424)
Fonti(e)k Bertxiotua Diana Coromines
Tornar el poder a la ciutadania i fer fora l’estat espanyol dels nostres pobles i ciutats
Fonti(e)k gehitu du,
Ikusi bideoa
Diana Coromines @dianacoromines
Estem obrint un espai lliure dels poders fàctics i de les elits que ens boicotegen la independència. Ens hi ajudeu? https://barcelonaescapital.cat/aporta
2019 api. 1
(xii) Sergi ✊? @sergi_pages
(https://twitter.com/sergi_pages/status/1112807399331692545)
A veure si així s’entén.
(xiii) La segona onada
Enric Vila
(https://www.elnacional.cat/ca/opinio/enric-vila-segona-onada_370717_102.html)
Seguint la premsa de paper i les ràdios oficials sembla fàcil d’endevinar que la principal preocupació de l’Estat a Catalunya és evitar que l’independentisme superi el 50 per cent dels vots, en qualsevol de les eleccions que venen. Malgrat el desencís dels electors i les proclames abstencionistes que corren per Twitter, el Pont Aeri sap que Espanya no ha sortit de la zona de perill.
La Vanguardia fa dies que insisteix, a través de diversos articulistes, que si els partidaris d’una Catalunya independent arribessin al 65 per cent, el trencament entre Barcelona i Madrid seria gairebé inevitable. Com de costum, la xifra és arbitrària. L’objectiu és esborrar del cap dels electors el percentatge que va servir per intentar donar aire al lideratge d’Artur Mas, després del plebiscit autonomista del 2015.
Mentre CiU va tenir forces, n’hi havia prou de repetir la cantarella que els partidaris de la independència no superaven el 50 per cent, per combatre el dret a l’autodeterminació. Des que els votants van forçar el referèndum de l’1 d’octubre s’han trencat tants mirallets que, fa uns dies, Miquel Iceta es va inventar una xifra més alta per semblar menys fatxa que Álvarez de Toledo, marquesa de Casafuerte. Si el full de ruta falla i el PSOE no s’imposa a Catalunya, vindran anys difícils per a l’estat espanyol.
Tot i que les declaracions d’Iceta van ser rebudes amb indignació per les capçaleres madrilenyes, no van ser fruit de cap relliscada. Mentre Sánchez no sigui investit, el PSOE necessita donar aire a ERC i PDeCAT i marcar distàncies amb Ciutadans i el PP. La idea que la independència necessita un 65 per cent és ideal per als partits de la Generalitat, que parlen de fer república amb el mateix entusiasme que CiU quan parlava de fer país, en els bons temps del pujolisme.
Espanya mira de portar els catalans a l’escenari de pors i prejudicis que va permetre aprovar la Constitució de 1978 per una ampla majoria. Encara que Iceta digui que no hi haurà referèndum, tot fa pensar que les cúpules dels partits processistes i el PSOE treballen amb la possibilitat de convocar-ne un de tres preguntes. Si Franco va haver de fer un referèndum, després de la Guerra Civil, és absurd pensar que la democràcia espanyola podrà estabilitzar-se sense tornar a passar per les urnes.
Ara mateix, a l’Ajuntament de Barcelona, només hi ha 12 regidors que la justícia espanyola no consideraria insurrectes, i en podríem restar algun del PSC que calla per sobreviure. Al Parlament la proporció d’insurrectes potencials és menor, però Ciutadans i el PP han quedat tan malmesos com els partits processistes i encara han de venir les sentències. La idea d’una Catalunya independent està tan instal·lada al cervell dels catalans com fa una dècada ho estava la idea que la Transició havia sigut un èxit.
Amb el Valle de los Caídos en procés de demolició i l’exèrcit espanyol integrat a l’OTAN, els catalans tenen menys incentius per tornar al rodal autonòmic que fa quaranta anys. L’imaginari antifranquista ha quedat en mans dels Comuns, que van participar en l’1 d’octubre, i el PSC ho té més difícil per recuperar la centralitat política. Fa un segle, els amos de la finca s’haurien posat d’acord amb el rei per donar suport a un dictador tipus Primo de Rivera, però la democràcia demana més enginy i gesticulació.
Tolstoi explica en l’epíleg de Guerra i Pau el fons inabastable dels canvis històrics i el paper de titelles que fan els homes que intenten dominar-los. Molts electors estan frustrats perquè no poden votar Rufián o Míriam Nogueras amb la tranquil·litat de consciència que fa uns anys tenien quan votaven Puigcercós o Duran i Lleida. En la superfície sembla que res no hagi canviat, però l’equilibri de pors i expectatives que mou la política espanyola és tot un altre.
Com explica Xavier Bru de Sala en el seu llibre Barcelonins, els conflictes entre Catalunya i Espanya se solen resoldre en dues tongades. Mentre Madrid es radicalitza i el Pont Aeri busca fórmules per dominar i manipular les masses, l’independentisme malda per substituir els seus líders. Tot i que en algun moment pugui semblar que l’onada independentista va de baixa, només es retira per alçar-ne una de nova, segurament més alta, si bé no per força més efectiva.
El desenllaç del segon xoc amb Espanya dependrà més de com evolucionin Europa i Catalunya, que no pas de la genialitat dels que intenten construir una altra pau feta de por i de censura. Amb els partits de la Generalitat segrestats per la repressió, l’abisme entre lectura dels resultats electorals i el seu significat cada cop serà més insalvable. Si el moviment de les Primàries no fa un forat prou gran per tornar a posar una mica de veritat democràtica a la tensió amb Espanya, Catalunya es tornarà a ensorrar en un daltabaix històric.
(Horietaz guztietaz Euskal Herriko kazetari guztiak, guzti-guztiak ez dira enteratzen, ez enteratu, ezta enteratuko ere, Vilaweb-ekoek ‘ortodoxia politikoa’ defendatzen duten bitartean!)
(xiv) Descripción de Barcelonins (Una conversa amb Xavier Bru de Sala)
Xavier Bru de Sala va passar pel Bar del Rick a parlar del llibre que acaba de publicar sobre Barcelona.
(https://www.ivoox.com/barcelonins-una-conversa-amb-xavier-bru-sala-audios-mp3_rf_33900551_1.html)
