Ideiak argi:
Diana Coromines @dianacoromines
(https://twitter.com/dianacoromines/status/1107715407564230657)
Què vull dir, quan parlo de la «llengua de l’enemic»? Que el meu amics castellanoparlants, la meva ex-parella o els meus parents mexicans són els meus enemics? És obvi que no, però sembla que alguns tenen interès a manipular les meves paraules 
FIL
2019 mar. 18
Elkarrizketa berria
«Llengua de l’enemic» o «llengua dels esclaus» (com deia Sagarra) es refereix, òbviament, al fet que és una llengua que se’ns ha imposat per la força. Negar-ho ens posa al nivell del rei espanyol quan diu «nunca fue la nuestra, lengua de imposición».
Podem tancar els ulls a la realitat i a la història. Però fer-ho és menystenir els qui ens han precedit deixant-hi (literalment) la pell perquè avui continuem vius com a poble, i treu sentit a la nostra existència com a comunitat cultural diferenciada de l’espanyola.
Es pot negar que qui ens imposa el castellà des de fa segles (els mateixos q jutgen i tanquen a la presó els nostres líders) són els nostres enemics. Però mai ningú s’ha alliberat donant la raó a qui et maltracta o considerant-lo amic, com si poguessis parlar-hi d’igual a igual.
Som lliures d’obviar el conflicte i fer veure que no som 1 país ocupat. Però dir que el castellà forma part del nostre patrimoni cultural com si l’haguéssim adoptat de manera natural, sense guerra ni repressió ni exili, no ens ajudarà a ser més lliures.
Ens ajudarà a ser més espanyols. És legítim. És això el que volem? Pregunto.
Que tinguem gran quantitat d’amics, parents, parelles i amants castellanoparlants no treu que la llengua dels qui ens impedeixen ser lliures sigui el castellà. Ni els converteix a ells (a la gent, en general, que el té com a llengua materna) en enemics.
Negar que les 2 coses siguin possibles («Tinc amics que parlen castellà. Ergo qui parla castellà no pot ser enemic meu») és una fal·làcia grollera. I és una manca de respecte per presos i exiliats, i per tots els qui han patit i pateixen la repressió de l’estat.
Dir-me xenòfoba pq recordo q el castellà és la llengua que ens han imposat els ocupants (1 llengua amb tota la potència d’un estat, que amenaça la nostra -en clar retrocés al territori que li és propi i que només ens té a nosaltres x defensar-la) és acusar la víctima de botxí.
I és, per cert, comprar el marc mental de l’enemic (PP-PSOE-155, Ciutadans, VOX). I això, si el nostre objectiu és ser lliures algun dia i sobreviure com a nació, és jugar amb foc.
Si donem la volta a la història absurdament (dient «catalanòfobs» als qui defensem la llengua del país, en clara minorització), donem la raó als ocupants i fem bona la seva versió de la història.
Tot i que és pervers, podria acabar sent legítim (al cap i a la fi, la història l’escriuen els guanyadors, siguin d’un bàndol o de l’altre), però siguem conscients del que fem. Perquè això ni ens portarà a la independència ni a la supervivència com a nació.
Acabo amb unes paraules de Miquel Bauçà (“El canvi”): “ens distingeixen d’una hora enfora, sobretot els nostres enemics, que seria de qui ens hauríem de determinar d’una vegada de separar-nos, sense cap explicació”.
joseba says:
Diana Coromines-ek espainieraz:
¿Qué quiero decir, cuando hablo de la «lengua del enemigo»? Que mi amigos castellanohablantes, mi ex-pareja o mis parientes mexicanos son mis enemigos? Es obvio que no, pero parece que algunos tienen interés en manipular mis palabras? HILO
2019 mar. 18
Diana Coromines @dianacoromines
«Lengua del enemigo» o «lengua de los esclavos» (como decía Sagarra) se refiere, obviamente, a que es una lengua que se nos ha impuesto por la fuerza. Negarlo nos pone al nivel del rey español cuando dice «nunca FUE La Nuestra, lengua de imposiciones».
Diana Coromines @dianacoromines
Podemos cerrar los ojos a la realidad y a la historia. Pero hacerlo es menospreciar los que nos han precedido dejando (literalmente) la piel para que hoy seguimos vivos como pueblo, y saca sentido a nuestra existencia como comunidad cultural diferenciada de la española.
Diana Coromines @dianacoromines
Se puede negar que quien nos impone el castellano desde hace siglos (los mismos q juzgan y cierran en prisión nuestros líderes) son nuestros enemigos. Pero nunca nadie se ha liberado dando la razón a quien te maltrata o considerándolo amigo, como si pudieras hablar con ellos de igual a igual.
Diana Coromines @dianacoromines
Somos libres de obviar el conflicto y hacer ver que no somos 1 país ocupado. Pero decir que el castellano forma parte de nuestro patrimonio cultural como si lo hubiéramos adoptado de manera natural, sin guerra ni represión ni exilio, no nos ayudará a ser más libres.
Diana Coromines @dianacoromines
Nos ayudará a ser más españoles. Es legítimo. Es esto lo que queremos? Pregunto.
Diana Coromines @dianacoromines
Que tengamos gran cantidad de amigos, parientes, parejas y amantes castellanohablantes no quita que la lengua de los que nos impiden ser libres sea el castellano. Ni los convierte a ellos (a la gente, en general, que lo tiene como lengua materna) en enemigos.
Diana Coromines @dianacoromines
Negar que las 2 cosas sean posibles ( «Tengo amigos que hablan castellano. Ergo quien habla castellano no puede ser enemigo mío») es una falacia grosera. Y es una falta de respeto por presos y exiliados, y por todos los que han sufrido y sufren la represión del estado.
Diana Coromines @dianacoromines
Decirme xenófoba pq recuerdo q el castellano es la lengua que nos han impuesto los ocupantes (1 lengua con toda la potencia de un estado, que amenaza la nuestra -en claro retroceso en el territorio que le es propio y que sólo nos tiene a nosotros x defenderla) es acusar la víctima de verdugo.
Diana Coromines @dianacoromines
Y es, por cierto, comprar el marco mental del enemigo (PP-PSOE-155, Ciudadanos, VOX). Y eso, si nuestro objetivo es ser libres algún día y sobrevivir como nación, es jugar con fuego.
Diana Coromines @dianacoromines
Si damos la vuelta a la historia absurdamente (diciendo «catalanófobos» a quienes defendemos la lengua del país, en clara minorización), damos la razón a los ocupantes y hacemos buena su versión de la historia.
Diana Coromines @dianacoromines
Aunque es perverso, podría acabar siendo legítimo (al fin y al cabo, la historia la escriben los ganadores, sean de un bando o del otro), pero seamos conscientes de lo que hacemos. Para que esto ni nos lleve a la independencia ni a la supervivencia como nación.
Diana Coromines @dianacoromines
Termino con unas palabras de Miquel Bauçà ( “El cambio”): “nos distinguen a una hora fuera, sobre todo nuestros enemigos, que sería de quien deberíamos determinar de una vez el separarnos, sin ninguna explicación”.