Iruzurra, fartsa, autoengainua,… eta funtsean autonomismo hutsa

(i) Gogoratzekoa

@tobararbulu‏ @tobararbulu

(https://twitter.com/tobararbulu/status/1061892138005393408)

@tobararbulu(e)k Bertxiotua El Baluard

Egunero gogoratzekoa, harik eta iruzur prozesuzaleak porrot egin arte.

EAJ, EH Bildu, ELA, LAB, GED, eta progresia autonomista guztia… ADI!!!!

@tobararbulu(e)k gehitu du,

2018 aza. 12

Les motos del Procés

(https://www.youtube.com/watch?v=kB0o7vwR43M)

(ii) La via Otegi

Bernat Dedéu‏ @BernatDedeu

La via Otegi, això meu d’avui dimecres a @elnacionalcat @ArnaldoOtegi

La via Otegi

Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 7 de novembre de 2018

(https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-via-otegi_321900_102.html)

El Tribunal Europeu de Drets Humans acaba de donar la raó a Arnaldo Otegi i a quatre demandants més dictaminant que l’Audiència Nacional va violar el seu dret a un judici just pel cas Beteragune. “Clatellada de la justícia europea a Espanya”, titulava ahir el meu estimat Nacional. Doncs miri, jo parlaria més aviat de calbot amical sense cap mena d’efecte: en primer lloc, perquè la sentència dels magistrats d’Estrasburg (on es diu explícitament que la jutgessa del cas “havia proferit públicament opinions que implicaven una visió prèvia poc favorable del demandant i n’implicaven la manca d’imparcialitat”) no comportarà ni una sola multa o esmena contra la magistrada en qüestió, Ángela Murillo. Al seu torn, i com a conseqüència, el sistema judicial espanyol camparà igual de parcial i sectari en casos que tinguin relació amb el sobiranisme basc i català, pel simple fet que la sentència té un valor simbòlic sense cap mena d’efectes pràctics rellevants.

Això no vol dir que el text en qüestió sigui un fet menor, només faltaria. Però la realitat del cas és que, a pesar d’aquest dictamen judicial, a Arnaldo Otegi ni déu li tornarà els sis anys i mig que es va passar a la trena i que l’antic líder independentista només ha guanyat honor moral. I la cosa ètica, als aparells ideològics de l’estat espanyol, no els la podria ressuar més. Perquè Otegi va anar al trullo per la simple intenció espanyola d’escarmentar la classe política basca i d’humiliar un home que, ja en aquell temps, apostava clarament per la pau. Però tot això, insisteixo, al kilòmetre zero els sona com una indigesta òpera russa. De fet, fins i tot en termes europeus, Espanya pot respirar ben tranquil·la; el 2017, el TEDH va emetre 1.068 sentències amb preeminència de Rússia (305), Turquia (116), Ucraïna (87) i Romania (69). Només sis de totes aquestes van referir-se a assumptes espanyols, cinc de les quals foren condemnatòries. Xavalla.

És possible que el mateix tribunal dictamini d’aquí a uns anys que els judicis dels líders sobiranistes han tingut el mateix nivell de frau que el d’Otegi? Completament, de fet resulta quasi segur! Però l’important del cas és notar com l’Estat pot respirar tranquil·líssim i fumar-se tots els puros que calguin quan arribi l’esmentada sentència que, si triga el mateix, no haurà evitat que els nostres presos polítics visquin anys a les (nostres) presons. Legitimitat moral? Tota i més! Però la victòria política continuarà essent netament estatal, car les guerres es guanyen amb llances i no pas amb poemes d’amor i d’enyor. El sobiranisme sempre ha somniat en la via Otegi, perquè, com passa sempre, li resulta molt més fàcil anar a dormir amb l’esperit angèlic de la víctima que no pas donar batalla a l’enemic. I així passen dècades i segles en els quals anem tocant la pilota i tenim un enorme percentatge de possessió, però la Champions la guanya l’altre. 

Si us explico tot això, que és cosa prou sabuda i objectiva, és només perquè quan us venguin l’enèsima moto a partir de la qual ens hem de carregar de raons davant d’Europa, ordir mobilitzacions massives a Brussel·les, fer que tot el continent conegui la nostra dissort i tota la mandanga possible, us continuen prenent el pèl i encastant-vos en el paper de víctima que, a banda de ni olorar la independència, només serveix perquè els genis del procés continuïn assegurant-se la nòmina mensual. Sento si us entristiu, però ja sabeu que mai no escric articles per a creients.

2018 aza. 7

(iii) Esperança

Per Roger Mallola

11 de novembre de 2018

(http://unilateral.cat/2018/11/11/esperanca/)

Ha passat més d’un any des que els catalans del Principat vam decidir exercir el dret a l’autodeterminació. La situació avui és clara, i ens veiem forçats a seguir sent part de l’estat castellà, i a definir-nos, inevitablement, com un país ocupat. Els partits del processisme estàtic ens han demostrat que no tenien interès en fer allò que van prometre: proclamar la constitució d’un nou estat independent fent efectiu el mandat del poble de Catalunya del primer d’octubre. Hagi estat per la seva incapacitat d’abastar el fet polític, per la seva bonhomia de matriu cristiana, o simplement per la seva arrogància, típica d’aquells que creuen poder controlar-ho tot retorçant el llenguatge i la percepció dels fets, el resultat és que els responsables de dur-nos a la llibertat ens van mentir.

Des de principi d’any, els catalans estem en ‘shock’ i patint un dol (model de Kübler-Ross) que tot just comença a mostrar els seus símptomes. Hi ha una part de la ciutadania que ja és a la segona fase d’aquest dol. La de la ira. Una petita part del cos social català es mostra irat contra qui creu que n’és responsable. És el cas, entre d’altres, dels CDR que s’han queixat vehementment i directa a les seus dels partits neo-autonomistes d’Esquerra Republicana i del PDECat. Els ciutadans d’aquest grup actuen en avançada perquè, per diverses raons, estan sentint més profundament el dolor, i copsant més directament cap on ens volen portar els dels règim de Vichy. La ira, que deriva d’un sentiment de menyspreu, és inevitable i necessària: respon a la realitat.

I no obstant això, una gran majoria de ciutadans que senten Catalunya com el seu país i que van tornar a donar una majoria no espanyola al parlament català són encara en la fase primera del dol. La de la negació de l’engany. Aquesta gran majoria sembla, des d’abans de l’estiu, que no sigui capaç de superar aquest primer estadi, i s’hi estigui recreant en una giragonsa permanent, esgotadora i inútil. A primera vista sembla que no vegin o no vulguin veure l’ensarronada. El fet que encara no es moguin de la primera fase, però, no és un problema de capacitat de visió, sinó d’expectativa d’alternatives. El fenomen de contenció de la ira per part de la gran majoria de la ciutadania independentista respon a dos motius. El primer és el d’acció efectiva i civilitzada. Aquest grup entén i valora que la ira no pot desfermar-se pel país sense control, perquè saben que un cop desfermada, ens porta al caos i a la violència. I saben que això afavoriria el règim del 1939. Aquests ciutadans entenen que la ira ha de ser canalitzada cap a la política, cap a les institucions. El control de la ira és, doncs, un acte d’intel•ligència, que exigeix d’una gran força i esperit de contenció. Aquest gran grup d’independentistes es disciplina i roman en la fase de negació perquè sap que no pot passar al següent estadi sense tenir-ne els instruments i preveure’n les conseqüències. I els instruments són el parlament i el govern, ara segrestats pels republicans i els neo-convergents.

El segon motiu fa referència a la sensibilitat i afecta més la vessant personal de l’individu. Els independentistes necessiten seguir en la fase de negació de l’engany per una raó de supervivència existencial. Han de protegir la seva ànima i evitar-ne el seu col•lapse. Aferrar-se i creure en els partits processistes és un mecanisme de defensa per no perdre l’esperança. Una gran majoria dels ciutadans independentistes ja saben del cert que van ser traïts pels partits del règim. Ho han sabut clarament i diàfana des que el president a l’exili va renunciar a exercir el seu càrrec i a tornar a la terra a la qual es deu. No poden deixar d’agafar-se al miratge perquè fer-ho els duu al desconsol, a creure que els seus ulls mai no veuran el seu país alliberat. Sense aquesta estratègia cognitiva, i amb l’evidència que no hi ha instruments polítics a l’abast, caurien en la desesperança, en la mort en vida. Per això el mecanisme de l’autoengany i de la negació de l’evidència és tan fort i tan profund. És inevitable perquè és necessari per sobreviure. I és així que sota aquesta perspectiva, que té en compte la sensibilitat de l’ànima, aturar el sentiment torna a ser un acte d’intel•ligència davant del buit polític que existeix. Per això sovintegen aquests fenòmens, nomes aparents i tal vegada compulsius, de suport a totes les estratègies de dilació i d’engany.

Aquest estat de paràlisi en la resolució del dol es manifesta perquè els ciutadans encara no veuen cap més altra solució. Però la solució ja hi és. De la mateixa manera que les consultes populars per l’autodeterminació van néixer des del poble, i al marge i en contra dels partits del règim, una nova proposta està emergint des d’aquest mateix poble. Amb un gest de respecte i de prudència, molt tènuement, un nou instrument està agafant cos. No passarà molt de temps fins que el gran gruix d’independentistes, la majoria del poble de Catalunya, esperonats pels mateixos que van desbrossar el camí del referèndum, repliquin l’autoorganització i situïn candidatures d’homes i dones lliures allà on s’entengui el valor del vot. Les primàries per a la futura contesa electoral de les municipals del 2019 és la primera flama. Però n’hi haurà més.

El poble català és intel•ligent, i tots els seus moviments responen a l’experiència vital de més de mil anys d’història. Quan els ciutadans s’adonin que només des d’ells i només a través d’ells es pot construir el futur, el seu dol passarà. I s’adonaran que el camí des de la negació fins l’acceptació només haurà estat un breu malson. I sabran que el futur és a les seves mans, i només a les seves. De la mateixa manera que des del principi fins al final van protegir les urnes i els vots, ara des del principi fins al final hauran de decidir quines són les llistes de candidats, qui ha de comandar-les, qui ha de constituir-les i com s’han d’ordenar. Des del principi fins al final sense mitjancers de l’engany. I faran saber als escollits que mentre que l’ètica jutja en abstracte les qualitats morals dels motius, l’avaluació política ha de jutjar les qualitats polítiques de l’intel•lecte, de la voluntat i de l’acció. I, per tant, els que facin un pas al davant hauran de saber que la moral en l’acció política està directament lligada a l’èxit de les accions dutes a terme: només seran jutjats pels seus èxits i pels seus fracassos. Aquest és el camí endegat, i aquest és un camí que no s’atura.

(iv) Elkarrizketa

Preguntes freqüents‏ @FAQSTV3

(https://twitter.com/FAQSTV3/status/1061388898515865600)

“Catalunya ha portat l’Estat a una crisi absoluta; si s’hagués proclamat la independència tot just després de l’1-O, hi hauria moltes possibilitats d’haver guanyat” @ArnaldoOtegi (coordinador general d’@ehbildu) #FAQStrompetaTV3 http://tv3.video/FAQStrompeta 

0:46

Otegi: “Catalunya ha portat l’Estat a una crisi absoluta”

A “Preguntes freqüents” ens fem preguntes sobre l’actualitat amb Laura Rosel. Cada dissabte a la nit a TV3.

2018 aza. 10

Baina, adi!

ensanchar la base = autonomismo hutsa

derecho a decidir = mandanga = newspeak

Ergo,

Nuevo estatus = nuevo estatuto (de autonomía)

Galduta, txo, erabat galduta autonomismo merkean eta etengabeko sasi independentziaren hitzontzikerian

(vi) Mandanga = kaka hutsa

@tobararbulu‏ @tobararbulu

(https://twitter.com/tobararbulu/status/1061664988241321985)

Mandanga hutsa, KAKA: https://www.unibertsitatea.net/apunteak/gizarte-zientziak/ekonomia/mandanga-zer-ote-da …

EL DOMINGO, CONSULTA EN DONOSTIA: EL VERDADERO RETO ESTÁ TRAS LAS URNAS – https://www.naiz.eus/eu/hemeroteca/gara/editions/gara_2018-11-11-06-00/hemeroteca_articles/el-domingo-consulta-en-donostia-el-verdadero-reto-esta-tras-las-urnas#.W-hfrbZm36k.twitter … @naiz_info

Galdera : ¿Quiéres que la ciudadanía vasca decida su futuro político por sí misma y libremente? (sic)

2018 aza. 11

Afera, alta, autodeterminazio-eskubidean datza,

zeina “is no longer decolonization but direct democracy” (https://twitter.com/Alfreddezayas/status/924953879766237184),

zeina “is another term for democracy” (https://twitter.com/Alfreddezayas/status/1045028502402224128),

zeina “is the practical expression of human dignity, of the right to be ourselves” (https://twitter.com/Alfreddezayas/status/1045028566767788032)

zeina “as the right to life, never prescribes” (https://twitter.com/Alfreddezayas/status/1045028728840089600),

zeina as “The very essence of human dignity is the right to be just who we are, and act accordingly as Catalans, Galicians, Basques #Catalonia” (https://twitter.com/Alfreddezayas/status/1048141463907913729)

(…)

(vii) Estatu estrategia!?

Estatu estrategia https://www.berria.eus/paperekoa/4681/005/001/2018-11-10/estatu_estrategia.htm … @berria bidez

Gogoratu ondokoak:

Estrategiaz? Horrela?: https://www.unibertsitatea.net/blogak/heterodoxia/2018/11/02/autonomismoa-versus-independentzia-katalunian-eta-euskal-herrian/ …

Estrategiaz? Horrela?: https://www.unibertsitatea.net/blogak/heterodoxia/2018/11/04/to-be-or-not-to-be-thats-the-question-primarioak-tartean/ …

Estrategiaz? Horrela?: https://www.unibertsitatea.net/blogak/heterodoxia/2018/11/09/katalunia-gezurretan-behin-eta-berriz/ …

Zabor hutsa: https://www.unibertsitatea.net/blogak/heterodoxia/2018/11/11/katalunia-lotsagarria-eta-iruzurra/ …

2018 aza. 11

Mesedez, arren, faborez, otoi,… Autonomismo hutsean zaudete!