(i) El programa electoral que estaria disposat a votar el 21-D
“Aquests cinc punts són imprescindibles per a obtenir el meu vot el 21-D i em temo que són imprescindibles per a obtenir el vot de molta gent que ha dedicat hores, diners, nervis i esforços a fer possible la llibertat de Catalunya.”
- El parlament resultant de les eleccions il·legals del 21-D serà dissolt després d’haver assegurat el reconeixement de la República. Aleshores es faran les eleccions constituents.
- La majoria resultant del 21-D reconeixerà el govern empresonat i a l’exili com a únic govern legítim i el president Puigdemont com a únic president legítim. Formar un nou govern o canviar el president seria una manera indigna i fastigosa d’acceptar el domini i la tutela de l’estat espanyol sobre els catalans.
- El parlament aprovarà les lleis que despleguin les estructures d’estat que no han pogut ser creades després de la proclamació. Això vol dir la Hisenda catalana, l’Agència de Protecció Social, el Banc Públic de Catalunya, el Consell General de Justícia de Catalunya, les ambaixades a l’estranger i totes les agències imprescindibles segons els tractats internacionals i la legislació europea.
- El parlament tornarà a elegir els membres de la mesa encausats per la justícia espanyola pels mateixos càrrecs que ocupen actualment. El període que va del vespre del 27-O al vespre del 21-D ha de ser entès com un parèntesi que no havia d’haver passat mai.
- Un decret d’anul·lació dels judicis, les sentències i els processos en marxa contra ciutadans de Catalunya per la defensa de la democràcia i la llibertat. El decret ha d’anar acompanyat d’una dotació de recurso
(ii) Ni un pas enrere
(https://xaviermartinez.wordpress.com/2017/11/09/ni-un-pas-enrere/)
(….) No és el moment ara de reivindicar les institucions autonòmiques. L’Estatut, si em permeteu, ja se’l poden confitar a El Congreso, a El Senado, l’Alfonso Guerra amb el seu ribot, Zapatero amb el seu “aprovaré”, Rajoy i el seu milió de signatures contra l’Estatut, i els dotze membres del Tribunal del Santo Oficio. Nosaltres ja vam proclamar la República de Catalunya. (….)
No es tracta, per tant, de recuperar les institucions autonòmiques de la Generalitat, sinó de la Generalitat en tant que institucions que ens han de permetre fer efectiva la República proclamada el 27 d’octubre al Parlament de Catalunya. La Generalitat no és una “comunitat autònoma” com expliquen a Espanya. (,..)
En aquest moment històric, la Generalitat ha d’actuar com una República. El mandat del 21d ha de respondre, necessàriament, a aquest objectiu. El 22 de desembre ha de ser una continuació del 27 d’octubre, no pas una tornada al punt anterior a l’1 d’octubre. “Ni un pas enrere”, recordeu? Per tant, la llista o llistes que es presentin a les eleccions del 21d han de deixar ben clar si es presenten per la República o no. Les llistes que vulguin defensar l’1 d’octubre s’han de presentar amb el compromís explícit d’aplicar des del primer moment la llei de transitorietat. No vull sentir parlar més de llistes “sobiranistes” i, encara menys, “d’independentistes”. Des de l’1 d’octubre hem deixat de ser independentistes per a ser republicans.
(iii) Lleials a la República Catalana
(https://www.diarijornada.coop/lleials-republica-catalana/)
L’autodeterminació de la Catalunya contemporània s’ha anat obrint pas gràcies a una consciència popular que entén la sobirania com aquella corretja de transmissió que transforma la voluntat de la gent en acció política institucional. Aquest enteniment, arrelat municipalment de manera transversal des del 2009 amb les consultes populars, ha provocat que el clam autodeterminista esdevingués un mirall on el nacionalisme autonòmic, l’Estat espanyol i la Unió Europea hi han reflectit les seves mancances d’empatia, respecte i coneixement envers el poble de Catalunya. I intentar fer política sense empatia, respecte i coneixement és condemnar-la a ser un trist mercadeig que exclou necessàriament la gent i la seva participació.
El nacionalisme autonòmic català s’ha vist arrossegat a un terreny de joc on la seva inestimable ambigüitat –rebatejada ara amb el terme d’equidistància- no és ben rebuda, veient-se obligat a defensar la independència, però “legal”, la consolidació de la República Catalana, sempre que Espanya no ens vulgui atonyinar…, però la lògica de voler el fet i allò que l’impossibilita al mateix temps el foragita lluny de l’hegemonia independentista. L’Estat espanyol, per la seva banda, es veu tensat per la força democràtica dels catalans i, fidel a la seva tradició -monàrquica, republicana o del govern de torn que sigui- negacionista de la Catalunya nació i dels drets implícits –també unilaterals- que ser nació implica, socialitza a escala internacional tota la seva resolució repressiva, tant política, com judicial, com policial. La determinació democràtica del poble català i la desesperació de l’Estat espanyol, al voltant del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, posiciona ara el mirall davant d’una Unió Europea que, despullada del còmode “afer intern” gràcies a uns sorprenentment incisius mitjans internacionals, se la veu com a màxim exponent d’una hipocresia supranacional on només els més cínics poden sentir-s’hi protegits i representats. La Unió Europea només pot sobreviure als transcendents debats actuals si s’aferra als valors fundacionals de Llibertat, Justícia, Igualtat i Pau, reconeixent que sense els tres primers no hi haurà Pau.
Sòcrates va dir allò de ‘descanseu o lluiteu per la llibertat!’. Els republicans, els qui entenem la democràcia com un exercici diari, dinàmic, en osmosi amb el pols dels carrers, de les viles i els barris i no amb les autopistes del gran capital, sabem de què parla. La llibertat es lluita cada dia, i estic convençuda que la República Catalana independent serà paradigma de com un poble que consolida la seva llibertat nacional lluita com mai per la llibertat dels catalans, la llibertat per construir el progrés de les seves vides d’acord amb les seves aspiracions i curant les seves pors i mancances. L’autodeterminació de Catalunya ha fet públiques les contradiccions internes d’aquells que han pretès esdevindré un actor democràtic sense haver d’assumir les responsabilitats que significa ser una democràcia; l’Estat espanyol i la Unió Europea són en el focus de milions de demòcrates; no era el nostre principal objectiu, però sabíem que passaria. De la mateixa manera, la consolidació de la República Catalana com a estat independent, ens obliga a preparar-nos per a una responsabilitat socialment ambiciosa que no pot deixar-se encotillar per les dinàmiques a l’ús; cal preparar-nos per al mirall que el procés constituent i la República mateixa ens posarà davant les nostres pròpies decisions.
Siguem lleials a la proclamada República Catalana, per coherència nacional amb els fets que ens han dut a proclamar-la però, sobretot, per les oportunitats de llibertat(s) que ens aportarà.
(iv) EL PRESIDENT I ELS CONSELLERS ENS PARLEN DES DE L’EXILI
Carta des de Bèlgica
(http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1277671-carta-des-de-belgica.html)
Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig – Brussel·les
Benvolguts conciutadans, estem afrontant una situació impensable en un entorn democràtic. Una part del govern legítim de Catalunya, amb el seu vicepresident i set consellers, és a la presó, i una altra part, el president i quatre consellers, a l’exili; el Parlament ha estat tancat abans d’hora i bona part dels membres de la mesa viuen amb l’amenaça també de ser empresonats. I tot plegat com a conseqüència d’haver estat lleials amb la confiança que ens va atorgar la majoria dels ciutadans. Parlem d’una situació que és clarament contrària a l’estat de dret i a l’ordenament de la Unió Europea, i que allunya encara més l’Estat espanyol del grup de països referents de bones pràctiques democràtiques. Per dir-ho suaument, l’Estat s’ha situat molt a la perifèria del bloc democràtic central europeu.
Sempre hem defensat que la via democràtica és l’única que ens permet vehicular la legítima aspiració de la independència de Catalunya, i és justament per això que l’Estat ha considerat que l’única manera de frenar-la és frenant la democràcia activant una estratègia desesperada i extrema davant la fermesa democràtica de les institucions i la ciutadania de Catalunya. Morta la democràcia, morta la independència, heus aquí la seva esperpèntica estratègia.
Els fets de les darreres setmanes confirmen que l’Estat espanyol no ha entès com funciona el món al segle XXI. Privar de llibertat els membres del govern de Catalunya i dissoldre el Parlament de Catalunya a cop de decret i, per tant, furtar als catalans la seva sobirania, ha estat l’única resposta que ha estat capaç d’articular davant les reiterades ofertes de diàleg reclamades insistentment per les institucions catalanes. És un greu error pensar que la repressió és el camí perquè una bona part dels catalans abandonin les seves legítimes aspiracions. Podran imposar-se físicament damunt nostre, però mai no podran derrotar els nostres marcs mentals. Podran asfixiar-nos econòmicament, però no podran frenar la potència d’un país europeu, emprenedor i amb una gran capacitat de generar talent i prosperitat. Podran humiliar-nos i assetjar-nos, a nosaltres i a les nostres famílies, amb el suport del pervers sistema mediàtic espanyol, que ha imposat un relat d’odi i de mentida permanent sobre les institucions polítiques i les entitats sobiranistes i ciutadanes, però no podran derrocar mai les nostres aspiracions democràtiques.
Som completament conscients de les incerteses i els temors que han sobrevolat aquests dies sobre tots vosaltres i entenem la desorientació causada per la nostra manca de respostes ràpides davant els atacs desmesurats contra els representants i les institucions legítimes catalanes, però us assegurem que seguim forts i dempeus i que ni a vosaltres ni a nosaltres no ens podran robar ni un bri de la dignitat amb què afrontem aquestes hores difícils de les nostres vides i de la vida del nostre país.
Davant el complex escenari, el govern legítim de Catalunya té una doble obligació que complirem a pesar de les circumstàncies. La primera, mantenir la legitimitat de la lliure elecció que vau expressar a les urnes el 27 de setembre de 2015. Ho direm tantes vegades com faci falta a tot el món: som un govern legítim i tenim un Parlament legítim. Des de Brussel·les, amb el suport d’una estructura estable que posem en marxa avui per coordinar les accions del govern, exigirem aquest compromís cada dia i en cada ocasió a la comunitat internacional, denunciant la politització de la justícia espanyola, la seva manca d’imparcialitat, la seva voluntat de perseguir les idees i reafirmant la ferma aposta del poble català pel dret a l’autodeterminació, pel diàleg i per una solució acordada. El temps que passarem entre reixes espanyoles o a l’exili no serà en va si anem units més que mai en la defensa de Catalunya i en la denúncia de la decadència democràtica de l’Estat espanyol així com dels abusos d’una Unió Europea que ha tolerat, i fins i tot emparat de manera vergonyosa, les actuacions repressives espanyoles. El nostre compromís amb els valors d’Europa és més fort que mai, perquè tots plegats ens necessitem, perquè volem enfortir una Europa de ciutadans que tinguin capacitat de vèncer les pors i les amenaces.
La segona obligació, i aquesta us implica a tots vosaltres, és sobreposar-nos i sostenir la democràcia, ara amenaçada per la coalició que va executar el 155, amb connivència amb la violència jurídica, policial i de l’extrema dreta. Us demanem la combinació eficaç de coratge, de fermesa, d’indignació, de rebuig, i alhora de pau i respecte, com a millor actitud per guanyar el combat que ens planteja un estat embogit i descontrolat. No ens deixem arrossegar per la pulsió violenta que impera en bona part del sistema polític espanyol, perquè és l’únic àmbit en què segur que perdrem. Recordeu que quan hem plantejat embats democràtics, els hem guanyat tots. Sempre. El darrer, l’1 d’octubre, en unes condicions extremadament difícils, enmig d’una indecent ofensiva de violència ordenada per l’Estat.
El full de ruta per als propers dies i setmanes és clar i nítid: primer de tot, defensar la democràcia. Malauradament ho hem de tornar a fer, com ja ha succeït en d’altres moments de la nostra història, quan ens han visitat els del clan del 155 en forma de Primo de Rivera, general Franco o Felip V. Toca resistir, perseverar i continuar defensant la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra història, que és una història d’èxit bastida amb la diversitat, la capacitat d’acollida d’altres pobles d’Espanya i del món i, sobretot, bastida amb moltes esperances de futur. Toca foragitar democràticament de les nostres institucions els qui se les han volgut fer seves amb un cop d’estat. Toca donar resposta als qui volen esmicolar l’autogovern que ens havia quedat després de la sentència de l’Estatut i del reguitzell de lleis, decrets i mesures sempre tendents a la recentralització més o menys encoberta, però efectiva a la pràctica. I defensarem la democràcia votant, com ho hem volgut fer sempre. Volíem votar i volem votar. Certament voldríem fer-ho com ja han fet a Escòcia i com faran altres països en el futur. Volíem i volem resoldre les aspiracions ciutadanes a través de les urnes i per això entomem les eleccions que ens planteja l’Estat espanyol el dia 21 com un repte per recuperar la plena democràcia sense presos, sense venjances, sense imposicions, sense fúria i plena de futur, de diàleg i de l’acord.
L’altre element central del full de ruta és exigir i aconseguir l’alliberament dels presos polítics que té segrestats l’Estat espanyol, el vicepresident, els set consellers i els presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. No podem defallir, no podem quedar-nos immòbils davant el patiment dels seus fills, de les seves parelles, de les seves famílies, dels seus amics i de la seva gent, que som tots nosaltres. És l’hora de ser més perseverants que mai. Deu persones i les seves famílies representen, a hores d’ara, la vostra dignitat individual i col·lectiva. Per ells i per altres persones que podem seguir el camí de la presó, cal que denunciem cada dia la seva situació i que el proper dissabte siguem centenars de milers a la Diada Nacional per la Llibertat que s’ha convocat a Barcelona. I això només depèn de nosaltres, de vosaltres, de la nostra fortalesa, de les nostres conviccions.
Només des de la ciutadania, des del compromís democràtic, des de la resposta de base, organitzada, democràtica, pacífica però radicalment insubornable, podrem recuperar el control de la nostra vida col·lectiva i construir junts, de manera democràtica, dialogada, una República que ens hem guanyat a les urnes i que caldrà aixecar, donant-li sentit i contingut, també des de les urnes. Aquest serà el repte de les institucions, de les entitats civils, de les empreses i de tots vosaltres en els propers temps. Recuperem la llibertat aquest dissabte en la gran manifestació a Barcelona i en el repte electoral que l’Estat ens imposa pel dia 21. I l’endemà continuem caminant tots junts, en llibertat.
