Eskutitza IUko A. Garzon-i

Katalanez: Pau Llonch-en Un bri de concreta realitat (Carta a Alberto Garzón)

El poble que oprimeix a un altre no pot ser lliure

Karl Marx

Zipriztinak:

(I) Herri mugimendu nazionala

… . Es tracta indubtablement d’un moviment nacional-popular, que és interclassista com ocorre sempre en totes les revolucions democràtiques realment existents, com assenyalen amb encert els teus camarades catalans. En l’àmbit polític, només una fracció de la dreta catalana dins d’un PdeCAT -en declivi en totes les enquestes- ho aprova sense matisos, l’altra -per cert- va ser decapitada per 1.515 gals en una assemblea de la CUP; no obstant això, des d’organitzacions llibertàries com Embat, passant per Revolta Global i l’esquerra socialista d’alliberament nacional fins a la socialdemocràcia d’ERC (cada vegada més socioliberal a Catalunya, això és cert), donen suport al referèndum sense matisos. (…)

(ii) Autodeterminazio eskubidea

… Més quan l’alternativa que ofereixes és aquesta tan abstracta defensa del dret d’autodeterminació que passa per reformar una Constitució que, a la llum de les enquestes recents, es presenta com un escenari només imaginable a dècades vista. I el més important: com t’ha recordat el teu camarada en IU Alberto Arregui, res té a veure amb autodeterminar-se un procés que depèn del permís de Rajoy o de l’estat, o de l’aquiescència teva o de Pablo Iglesias. Això és heteronomia i dependència pura i dura. (…)

(iii)“Lliures (d’exclusió, de pobresa i de desigualtat)”

… el mateix Puigdemont va afirmar ahir en el Parlament no haver utilitzat mai la funesta expressió “Espanya ens roba”, bandejada de l’imaginari i argumentari majoritari col·lectiu; l’entitat sobiranista de referència en aquesta fase (Òmnium) ha presentat recentment una campanya cridada “Lliures (d’exclusió, de pobresa i de desigualtat)”…

(iv) CUP delakoa

… després d’haver reconduït -des del sentit comú de la CUP- l’absurd full de ruta del bloc de Junts pel Sí fins a consolidar el Referèndum d’octubre com a punt de trobada i solució, no existeix cap alternativa a l’exercici del nostre inalienable dret d’autodeterminació sobre la base de la nostra capacitat de resistència i lluita. (…)

(v) Paktua? Akordioa?

El més esperpèntic de la posició que manté IU és que reivindiqueu un referèndum pactat i amb totes les garanties però les exigiu al Govern de la Generalitat i a la majoria social catalana que pretén autodeterminar-se i no a l’estat demofòbic que les fa inviables. Oblidant, a més, que tota revolució democràtica es construeix contra la llei, i no conforme a ella.

(…)

Espainieraz: Pau Llonch-en Una brizna de concreta realidad (carta a Alberto Garzón)

 

Utzi erantzuna

Zure e-posta helbidea ez da argitaratuko. Beharrezko eremuak * markatuta daude