Katalan batzuk Orion

(Anna eta Joan lagun artean, Anna txikia haur-kotxean)

Anna eta Joan (9 hilabeteko Anna alabatxoarekin batera) Orion egon dira. Herri kontsultak gauzatu baino lehen, aurreko egunean, Balea elkartean egon ginen haiekin afari eder batean, konpainia on batean.

Afaldu eta gero, biok aparteko hitzalditxoa eman ziguten Kataluniako egoeraz eta bertako prozesuaz.

Jabier Zabaleta‏ @ja2er1

Anna Arquérekin Orioko Balea elkartean, independentziaz hizketan. Un plaer @anna_arque

2017 mai. 6

Hori dela eta, zenbait galdera luzatu diogu Annari, Kataluniako eta Euskal Herriko egoeraren berdintasunaz eta desberditasunaz jabetu nahiz.

Hona hemen galderatxo batzuk (euskaraz) eta Annaren erantzunak (katalanez).

(1) Subiranotasuna eta independentzia

Gauza bera al dira biak? Zer ezberdintasun dago, baldin eta baten bat badago?

Un Poble pot sobiranament decidir no ser independent. Precisament, això és el que va decidir Escòcia al 2014. De fet, la independència significa assumir la capacitat legislativa i executiva d’un poble per determinar quina part d’aquesta sobirania vol compartir, amb qui, per a què i fins quan. És a dir, ser sobirans –reconèixer que som Poble- ens permet AUTOdeterminar-nos i, guanyant un referèndum sobre la independència, constituir-nos com a Estat, cosa que ens atorga la capacitat política per marcar el grau de “sobiranies” que volem compartir amb altres Pobles, ara ja, sense cap tutela ni imposició per part de l’Estat Espanyol. Al 2013 i al 2015 el Parlament de Catalunya va declarar Catalunya Sobirana.

(2) Erabakitzeko eskubidea eta autodeterminazio eskubidea

Gauza bera al dira biak? Zer ezberdintasun dago, baldin eta baten bat badago?

No és el mateix, de fet, el dret a decidir com a dret no està regulat internacionalment, diríem que és un eufemisme al veritable dret universal a l’AUTOdeterminació que és abastament emparat per l’ordenament jurídic internacional, alguns exemples:

. Article 1 de la Carta de les Nacions Unides

. “Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics” i “Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals”, 1966 (en vigor al 1976)

. Resolució 2625 de l’ONU, 1970

. Acta Final “Conferència sobre la seguretat i la cooperació a Europa, Hèlsinki”, 1975

. Carta de París per la Nova Europa, 1990.

El que va sorgir de mans d’Ibarretxe com a punt de sortida a favor d’un referèndum però amb una lògica política que marqués distancia amb l’autodeterminació reclamada per diferents espais abertzales, ha donat refugi a l’ambigüitat de molts altres partits polítics.

El principi d’autodeterminació és diàfan en el seu significat, des del propi aspecte semàntic: AUTO, que implica un previ reconeixement de la pròpia consciència de Poble i Sobirania, i per tant, una natural disposició unilateral; fins la concreció del subjecte que l’exercita: el Poble. Amb el dret a decidir, la única constatació que hem pogut fer fins ara a l’estat espanyol, és que es tracta d’un ‘dret a decidir’ quan altres decideixen quan pots decidir. No concreta, ni defineix, ni atorga cap prerrogativa al poble que vol autodeterminar-se, ans al contrari, en el cas de les nacions històriques les sotmet inalterablement a la persecució d’un pacte amb el govern de l’estat espanyol, al qui erròniament reconeix com autoritat, per fer prevaldre les necessàries garanties i verificacions que legitimin el resultat del referèndum com a mandat democràtic vinculant. Un remoure per a no moure que ens porta a un més que previsible i més que conegut, cul de sac estatal.

Erabiltzen al da erabakitzeko eskubide terminoa Katalunian?

Malauradament, el dret a decidir s’ha importat i s’ha utilitzat i s’utilitza a Catalunya com a punt de fugida. El dret a decidir és un concepte còmode per aquells als qui el Dret a l’Autodeterminació els obliga a posicionar-se a favor d’un reconeixement de Catalunya com a nació amb Dret a determinar la seva condició política -sigui quina sigui la posició de l’estat espanyol al respecte- O si preferim, còmode per aquells qui neguen el dret de Catalunya a autodeterminar-se o li neguen la condició de Poble, però no poden justificar els motius sense fer una còpia argumentativa del nacionalisme espanyol més ranci, del que evidentment reneguen. Al segle XIX Ortega i Gasset deia als diputats Catalans allò de “No nos presentéis vuestro afán en términos de soberanía, porque entonces no nos entenderemos. Planteadlo en téminos de autonomía” doncs, la versió contemporània del segle XXI, és la dels ‘comuns’ amb el: “parleu-me de sobiranies compartides i no d’independències.” Repetim, remoure per a no moure.

Noren erabakitzeko eskubidea? Bartzelonarena? Bartzelonako auzo batena? Auzo bateko kale batena? Kale bateko etxe batena?

Segons el teòric dret a decidir, sí a tot: decideix qui vol i sobre el que es vulgui. La qüestió és que quan anem a concretar pràcticament, els diferents supòsits teòrics seguint el seu raonament, ens trobem que la concreció política del seu exercici ja està regulat, se’n diuen: consultes, processos participatius, …, i en el cas dels Pobles fent un referèndum sobre la independència, se’n diu Autodeterminació. Quin és el cos pràctic del dret a decidir, diferent i diferenciat d’altres exercicis de participació ciutadana? No es coneixen.

Curiosament, tornant en tren cap a Barcelona des d’Iruña, desprès de participar com observadora internacional en les consultes populars del m7, vaig coincidir amb un d’aquests personatges que s’autodenominen ‘ciutadans del món’ i em deia que no tenia cap problema en reconèixer que Catalunya és un Poble tan com ho és per exemple, Lloret de Mar. Fa uns anys, en un debat televisiu on es qüestionava/negava el fet nacional català, vaig decidir no discutir ni deixar-me l’ànima en qüestions que no fan més que ancorar el punt de partida del debat molt enrere del que és acceptable. Per això la meva contesta, es va basar en dir-li que: ets el clar exemple que fa evident que per a ser “ciutadà del món” encara no n’hi ha prou en només parlar espanyol, cal saber un mínim d’anglès per entendre que People fa referència al concepte de Poble com a Nació i no pas al village, que seria el poble en termes municipals. Potser, el grup “Village people” els va confondre d’adolescents..

Com a refilada a aquest punt, interessant conèixer la declaració de Montevideo, 1933, on s’especifica quins són els aspectes necessaris per a poder valorar la possibilitat i viabilitat d’un territori com a Estat Independent:

Article 1: El estado como persona de Derecho Internacional debe reunir los siguientes requisitos:

  1. Población permanente

  2. Territorio determinado

  3. Gobierno

  4. Capacidad de entrar en relaciones con los demás estados.

(3) Unilateraltasuna eta bilateralitatea edo alde bikotasuna

PNV ahalegitzen ari da bilateralitatearen aldeko bere apostuan Eskozia dela segitzeko eredua saltzen, alde bikotasunaren praktika gisa. Hori horrela al da?

Abans que res, m’agradaria apuntar que el referèndum d’Escòcia va ser possible gràcies als Escocesos i no gràcies als anglesos. La idea tan difosa per molts dels que es declaren independentistes Catalans, que diu que els anglesos van acceptar el referèndum d’Escòcia sense cap problema, des del 1er moment, erigint-se com a grans demòcrates, no és certa. Anglaterra no hi estava d’acord i va intentar aturar-ho de totes, totes, però el pla B de’n Salmond era el Pla A: fer el referèndum. Les declaracions de’n Salmond no es van moure d’aquesta determinació i finalment els anglesos van participar, acordant la col•laboració entre administracions.

La relat oficial de partits i mitjans de comunicació Catalans, previ al 9N del 2014 que explicava el referèndum d’Escòcia, es va fonamentar en la idea repetitiva de que als escocesos sí els era ‘permès’ fer un referèndum, en canvi, als catalans no se’ns ‘deixava’ fer-lo. Aquest relat, a banda de convenientment esbiaixat, era totalment contrari a la defensa de les Declaracions aprovades al Parlament a/ al 2010 que ratificava que Catalunya té dret a AUTOdeterminació i b/ la del 2013 que ens declarava formalment Sobirans: eliminant el condicionament del permís estatal. En coherència amb el significat de Sobirana aquesta Declaració, tornada a votar al 2015, situa el centre de gravetat a Catalunya i no en una suposada autoritat de l’Estat espanyol, entesa erròniament com a superior als drets universals dels Pobles.

Quan molts mesos abans del 9N tan la presidenta de l’ANC com el president del govern català, afirmaven als mitjans de comunicació que si no “ens deixaven” fer el referèndum tenien un Pla B, estaven, de facto, abandonant la defensa del referèndum, actuant de manera diametralment oposada al primer ministre Salmond, que previ a l’acord amb Westminster només anunciava el seu únic pla: fer el referèndum.

Per a poder mantenir relacions bilaterals amb un Estat primer has de saber i estar disposat a actuar unilateralment, fins i tot, podríem estar parlant d’una prova natural que determina la resistència i capacitat d’un poble i els seus governants a demostrar que s’està preparat per jugar a la lliga dels Estats.

La bilateralitat defineix una relació entre iguals que, evidentment, no existeix quan un dels dos actors no reconeix la sobirania de l’altre.

A les realitats les podem anomenar de moltes maneres, fins i tot, podem inventar-nos el concepte d’auto-govern per fer veure que ens governem a nosaltres mateixos quan evidentment qualsevol Govern que mana no li cal anomenar-se auto-govern.

(4) Veneziako Komisioa

Autodeterminazio erreferendum batean, behar al da partehartze minimo bat?

Zein da autodeterminazio erreferendun batean aldeko boto kopuru minimoa, emaitza garailea izateko?

Des de 1990 s’han fet 22 referèndums vinculants, només 6 acordats. El referèndum sobre la independència més conegut pels mínims de participació i de Sís requerits per part de la UE va ser el de Montenegro (21 de Maig del 2006), 50% de participació i 55% de Sís. Tanmateix, la Comissió de Venècia, que és com es coneix a la comissió assessora en temes jurídics del Consell d’Europa, avalà amb posterioritat (Març del 2007) un “Codi de bones pràctiques sobre referèndums” on a s’especifica de manera clara que no es recomanable demanar mínims de participació. La raó exposada no pot ser més evident, evitar la utilització de l’abstenció per part dels contraris a la celebració del referèndum, que podrien promocionar la no participació com a mètode per des legitimar el suport a l’exercici democràtic del referèndum:

GUIDELINES ON THE HOLDING OF REFERENDUMS

Adopted by the Council for Democratic Elections

At its 18th meeting

(Venice, 12 October 2006)

And the Venice Commission

At its 68th plenary sesión

(Venice, 13-14 October 2006)

III. Specific rules:

7. Quorum

It is advisable not to provide for (a) turn-out quórum (threshold, mínimum percentage), because it assimilates voters who abstain to those who vote no.

Per tant, a una societat on els seus ciutadans tenen dret a ‘no votar’ no se li pot exigir quotes de participació. No votar pot, senzillament, dir que ja els està bé el resultat que decideix la majoria votant, o, senzillament, que els és indiferent el resultat. Podria ser que un 40% d’una societat tingués una opinió molt forta sobre un tema i la resta indiferència? Sí, pot ser, i segons la Comissió de Venècia, un 60% d’abstenció no podia interpretar-se com un rebuig al referèndum, ni com a força avaladora de cap de les opcions que es voten. Dit això, les recents enquestes fetes sobre el referèndum de Catalunya demostren una disposició a votar en un referèndum ‘unilateral’, del 73%. Interessant apuntar que la participació s’ha vist disparada des de que el lideratge polític actual (Puigdemont, Junqueras, Gabriel) s’ha mostrat, almenys per ara, determinat a vincular el resultat del referèndum, a diferència de quan l’expresident Mas anunciava la clara necessitat que la gent del No anés a votar, tenint un lògic efecte contrari segons la lógica del qui vol desacreditar la validesa del referèndum.

Sobre els mínims del sí, i per a que sigui una campanya equitativa i amb les mateixes oportunitats per a les dos opcions, pregunto, quins són els mínims del NO? Si amb un 50% +1 de vots negatius a la independència -majoria del No- el resultat efectiu seria no fer la independència, amb un resultat del 50%+1 de vots a favor de la independència és simètricament just afirmar que la victòria d’aquesta majoria que sí la vol, es faria igualment efectiva.

(5) Antoni Abat

Antoni-k idatzi du (Veneziako Komisioa: Antoni Abat) litekeen erreferendumaren gaineko bermea espainiar estatuak eskatu beharko duela.

Hori horrela al da? Espainiar estatuaren esku utzi behar dugu berme hori?

La Comissió de Venècia no és cap Tribunal, ni les seves opinions són sentències, és un òrgan assessor del Consell d’Europa -els membres del qual són Estats- i que marca unes regulacions que són acceptades internacionalment com a bones pràctiques per la celebració de referèndums. Si hi ha un cas excepcional pel que es considera oportú la seva opinió, els Estats, o el Consell d’Europa, poden demanar-li de fer un dictamen al respecte. Els qui considerin que la Comissió de Venècia hauria d’emetre una opinió sobre el cas del referèndum Català, no haurien de dirigir la seva petició al Govern Català sinó a l’estat espanyol o al Consell d’Europa.

Al meu entendre l’exemple contemporani més recent que no sorgeix d’un context bèl•lic i que es situa dins la UE és Escòcia, i el referèndum escocès no demanava ni mínims de participació ni de Sis: qui vota, mana.

Això no ens ha de fer pensar que la qüestió internacional ha de quedar sota el criteri estatal, és a les nostres mans saber utilitzar l’oportunitat de l’AUTOdeterminació dels Pobles per a triangular el procés democràtic amb la comunitat internacional. Quan l’estat decideix no acompanyar l’organització d’un referèndum oficial i vinculant, és del tot recomanable acompanyar-se d’actors internacionals que serveixin de testimonis independents a l’hora d’explicar el grau de transparència i neutralitat amb el que s’han fet les coses. En el cas Català, la plataforma internacional ICEC fa més d’un any que reclama la creació d’una Comissió de Garanties participada per actors internacionals que participin de l’organització del referèndum. Aquest aspecte organitzatiu és clau i hauria de ser inclòs dins la Llei de convocatòria del referèndum que aprovi el Parlament de Catalunya. No parlem d’una simple, i necessària, observació internacional sinó d’una explícita i estructural participació internacional en les diferents decisions que es prenguin per fer el referèndum. Decisions ordinàries, però i, sobretot, decisions extraordinàries tenint present el context d’amenaça per part de l’estat espanyol a obstaculitzar el referèndum. Fer co-responsables de les decisions que es vagin prenen a valedors internacionals acreditats en temes d’autodeterminació i mediació de conflictes.

L’Autodeterminació, a diferència d’altres exercicis democràtics -com seria una directa declaració d’independència- permet a tercers actors independents participar sense haver de declarar-se partidaris, o no, de la independència de Catalunya abans que l’haguem declarat, només es mostren partidaris de la Democràcia i dels Drets Universals.

Maila pertsonalean…

(a) Anna, segitzen al duzu CIEMEN delakoan? CONSEU delakoan?2

CIEMEN

L’Aureli Argemí i en Carles Riera (actualment diputat de la CUP) em varen convidar a ser part de la Junta del CIEMEN i vaig acceptar encantada. El CIEMEN ha estat un referent en la seva lluita a favor de l’AUTOdeterminació dels Pobles i abans de ser de la Junta ja col·laboràvem amb accions concretes. El CIEMEN ara té un clar objectiu d’emfatitzar la cooperació internacional a banda de l’aspecte autodeterminista, segur que també en aquesta nova direcció estan fent un bona feina!

(b) ICEC

ICEC-k Europan autodeterminazio eskubidearen praktika defendatzen du3.

 ICEC

Sí, la plataforma internacional ICEC crea la seva dinàmica de treball col·laboratiu entre diferents Pobles al 2009 amb les Consultes Populars. Després de dos anys d’intercanvi d’impressions i molt aprenentatge sobre el funcionament social, polític i mediàtic dels diferents països, vàrem decidir -un cop acabades les consultes al 2011- continuar la tasca compartida a favor de l’exercici del Dret a l’AUTOdeterminació.
Escòcia, Flandes, EH i Catalunya (Països Catalans) continuàvem una dinàmica molt positiva on s’hi sumaven el moviment del Vèneto i del Sudtirol, i que avui es recull en una ONG legalitzada i amb seu a Brusel·les que es diu “International Commission of European Citizens” (ICEC).
Sempre ens agrada destacar el fet que defensem l’exercici del Dret Universal d’AUTOdeterminació, no hem estat ni estem d’acord en promoure debats internacionals, com els organitzats per l’anterior direcció de l’ANC, sobre si els Catalans tenim o no Dret a l’Autodeterminació, aquest és un fet al que mai renunciarem, encara que el Parlament de Dinamarca hi estigui d’acord o no. En tot cas, que debateixin, si volen, el suport al resultat positiu a la independència 😉
Al 2013 l’ICEC Intl vàrem presentar una ILP Europea en termes de garantir l’exercici de l’autodeterminació que va ser rebutjada a tràmit. Evidentment, no ens vàrem aturar i vàrem endegar una campanya per recollir 1milió de signatures, en vàrem aconseguir quasi 700.000, tot un èxit!!

Litekeena ote da ICEC-EUSKAL HERRIA sortzea? Baldin badago erakunde hori, funtzioatzen al du?

ICEC – EH

ICEC – Euskal Herria té com a portaveu a Josu Albero. Durant aquests anys per les normals (i no menys complexes) prioritats de país hem treballat amb diferents grups bascs amb els que mantenim una propera relació.
Gràcies a Iñigo Jaca, promotor de l’actual ICEC-EH, ara tenim un grup propi euskaldun amb membres bascs que formen part de l’executiva internacional.
ICEC no ha buscat mai construir una estructura que basi la seva força en la quantitat de membres, socis etc Som una xarxa que treballem la corretja de transmissió entre l’aspecte teòric i la incidència politica. Activistes, acadèmics, polítics, .., formen part, formalment o no, de les diferents delegacions europees, per nosaltres el que és important és convertir els principis  teòrics en acció concreta gràcies a una profunda convicció de que la Democràcia no és una entelèquia sinó que només existeix quan s’exerceix.

Mila esker.

(Besarkada bat, joseba)

Hurrengo egunean, kontsulten egunean, Urola Kosta eskualdetik ibili ginen Josu, Alan galestarra eta hirurok, begirale gisa: Azkoitia, Zestoa (eta Aizarna), Aizarnazabal, eta Errezil goizean gehi Zumaia, Getaria, Orio eta Zurautz arratsaldean izan ziren gure ibilaldiaren geltokiak, aparteko jendearekin poza konpartituz…

Gehigarriak:

(i) Katalunian autodeterminazio dama baldin badaukate (Anna Arqué, autodeterminazio dama), euskaldunok autodeterminazio jauna izan dugu (2006ko Txillardegi)

(ii) Goiko fotografian ICEC-Euskal Herria delakoan aritzen diren kide batzuk azaltzen dira: Xabier Zarandona ezkerretan, eta iñigo Jaca gehi Josu Albero (egungo bozeramailea) eskuinetan

(Zabaldu, arren)


Iruzkinak (4)

Utzi erantzuna

Zure e-posta helbidea ez da argitaratuko. Beharrezko eremuak * markatuta daude