Independentzia da afera. Katalunia eta independentzia, noski.
Gaur egungo Generalitateko presidenteak dauzkan asmoak ulertzeko, eta kritikatzeko, baliagarria izan daiteke 2014ko uztailaren 10ean argitaratutako beheko testua.
Autorea Anna Arqué da (Portaveu de l’International Commission of European Citizens, ICEC delakoa).
Artikulua katalanez: Blindem el 9N1
Al principat s’intenten compaginar dos discursos, el fet en distàncies curtes, en que se’ns diu informalment que el més probable és que no hi hagi consulta sobre la independència de Catalunya el 9N2014, i el que aquests mateixos interlocutors homologats bombegen als media com a discurs oficial dient el contrari.
Paral·lelament, opinadors i grups d’interès, davant la sospita i la sempre present fam creativa d’haver-la encertat, corren a plantejar escenaris alternatius, propis d’una política catalana que s’alimenta de la justificació i que viu dins la seva pròpia fantasia i bombolla del wanna be.
Proposo que comencem pel rerefons de la qüestió i no contraargumentant excuses que busquen dissimular la responsabilitat política final que ens durà a ser o, malauradament, ens sentenciarà a continuar volent ser. En resum, la qüestió és que:
‘El poble català té amb la consulta del 9 de novembre un pols obert amb l’estat espanyol i el govern de Catalunya ha de decidir al servei de qui posa les institucions catalanes’.
Quan diem el govern de Catalunya, ens referim als polítics que el composen, perquè la Generalitat (apunt: que és anterior a la constitució espanyola), i les institucions catalanes no parlen ni fan valdre l’honor que les hi otorguem per si mateixes, són els homes i les dones que es presenten, i que nosaltres votem, els que esdevenen la corretja de transmissió que ha de materialitzar la nostra voluntat política popular en acció política oficial i que nosaltres, des de i en nom d’aquestes institucions, esperem i exigim.
Aquesta correlació de forces entre voluntat popular, vot i política oficial és l’esquelet que sustenta la democràcia parlamentària i és, quan aquesta corretja de transmissió funciona que la política és l’art de lo possible. Tanmateix, és quan els polítics es creuen erròniament propietaris dels nostres vots, és quan erròniament es creuen lliures per ignorar el compromís que els ha dut on són, és quan essent diputats o essent presidents no blinden la realització de la voluntat popular en acció institucional, justificant-la prescindible o impossible, és quan això passa que aquests polítics fan de les nostres institucions catalanes, no l’epicentre i segell de la nostra acció sobirana, sinó el pati dels seus jocs particulars.
La contraposició d’interessos entre Catalunya-Espanya és evident, però també ho és que ‘Espanya’ és a Catalunya, quan les institucions catalanes són seu de dinàmiques autonòmiques; que ‘Espanya’ és a Catalunya quan els polítics Catalans utilitzen els vots dels catalans per posar-los al servei de la decisió del TC espanyol; que ‘Espanya’ és a Catalunya quan els polítics catalans accepten que la legalitat espanyola s’imposi a la catalana i a la internacional; que ‘Espanya’ és a Catalunya cada cop que un representant polític o social diu que ‘Espanya’ ens ha de deixar fer la consulta el 9N2014 ignorant impunement que som sobirans i menystenint vergonyosament la legitimitat de la voluntat social que, entre altres, és reconeguda internacionalment, per exemple, en el dictàmen del TIJ sobre Kosovo al 2010; que ‘Espanya’ és a Catalunya quan tertulians i opinòlegs sobiranistes enuncien suposades complexitats i no les solucions! i, sobretot, és evident que Espanya continuarà essent a Catalunya si els polítics catalans que s’autoanomenen sobiranistes es subordinen a l’estat espanyol el proper 9N.
I la solució a aquest pols obert, no passa per plantejar falses alternatives i defugir la responsabilitat històrica que tenim de posar-nos sobiranament dempeus com a nació que som, davant el món sencer, quan, precisament, se’ns nega ser-ho; la solució, no passa per minimitzar el referèndum del 9N i així rebaixar l’impacte de les evidències autonomistes abans assenyalades, això només eternitzaria una dinàmica diabòlica de subordinació soberanista (quina contradicció!) que només es podria qualificar de malaltisa. Utilitzar la cantarella de la vinculació per restar-li força al referèndum i dissimular el fracàs polític de no fer-lo, quan tothom que vol saber, sap, que és la voluntat política dels convocants el que vincula políticament el resultat de qualsevol consulta, és voler canalitzar la frustració covardament.
La solució, només passa per blindar el referèndum del 9N. Rebutjar dilatar el moment amb nous horitzons i promeses, fixar i protegir el dia en que el país, amb una majoria aclaparadora a favor del 84%, ha decidit autodeterminar-se oficialment i forçar a que tota evidència autonomista dels sobiranistes catalans sigui, irrenunciablement, abandonada o desenmascarada.
Blindem el 9N per a concretar quines són les nostres forces de joc i on i per a qui juguen. Totes les lluites tenen dates icòniques, blindem el 9N per focalitzar en un sol punt la dignitat d’uns i la vergonya d’altres. Blidem el 9N perquè no existeixen ni volem succedanis; blindem el 9N perquè sí és possible votar; blindem el 9N perquè és la data que hem comunicat al món que els polítics de la Catalunya oficialment sobirana, han decidit per autodeterminar-nos; blindem el 9N perquè tot un país vol votar sobre la independència de Catalunya i no, altra vegada, votar partits, junts o separats; blindem el 9N perquè volem saber quins polítics obeeïxen el mandat sobirà del Poble i quins obeeïxen l’Estat Espanyol; blidem el 9N perquè el referèndum ens cohesiona com a país i les eleccions ens divideixen; blindem el 9N perquè només demostrarem internacionalment que hem trencat el marc mental autonomista fent el referèndum.
Només demostrarem que estem preparats per ser un estat independent deixant d’actuar com una autonomia que sotmet i subordina la seva acció política al permís de l’estat espanyol.
L’antropòloga americana Margaret Mead deia: ‘Mai dubtis que un grup de ciutadans convençuts i compromesos pugui canviar el món. De fet, són els únics que sempre ho han fet’. Doncs, això.
Ados!
Anna-k badaki autodeterminazioa zertan datzan eta nola aplikatu behar den!
Ikasiko ote dugu?
