(Laugarren karlistadaz)
Aspaldikoa:
La trampa de l’Espanya republicana
Bernat Dedéu
(https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-trampa-espanya-republicana_340935_102.html)
Fa dies parlàvem de com la campanya de Maragall i Colau a Barcelona se centrarà a utilitzar l’auge de Vox per espanyolitzar les properes eleccions municipals i així evitar que la capital del país es pensi com a biga mestra d’un futur estat. Teníem tota la raó del món, la qual cosa ja no és notícia, i com ha pogut comprovar qualsevol espectador atent de l’actualitat, s’està dissenyant el mateix moviment polític en l’àmbit nacional. Aquests darrers dies, la premsa de la tribu s’ha dedicat a excitar el cangueli de la població amb el possible desembarcament de la ultradreta al Congreso, i els partits catalans s’han apressat a copiar fil per randa la proposta del cordó sanitari contra Vox ideada pels assessors d’Ernest Maragall; així Gabriel Rufián, que fa poc oferia a Pedro Sánchez un “front antifeixista” contra el partit que ha protagonitzat l’acusació particular en el judici als presos polítics catalans.
La trampa és tan vella com recurrent, perquè en l’ànima de tot independentista-autonomista sempre hi haurà la temptació d’endarrerir la unilateralitat sine die, apel·lant a l’esperit solidari amb els republicans espanyols. Els catalans, ja ho sabem, som gent eminentment moral, i sempre ens excita creure’ns salvadors dels altres, encara que aquests estiguin encantats d’haver-se conegut tal com són. Ara que els capatassos d’Esquerra i Convergència estan tan amoïnats amb Vox, caldria recordar-los que la millor manera d’haver-se’n desempallegat era fer efectiva la independència; de fet, l’emergència de Vox, i l’Espanya que aquesta formació representa, sempre havia estat una realitat latent (que Aznar amagava amb molta intel·ligència als aparells ideològics de l’estat) i que, com exemplifica el seu candidat andalús, sobrevivia ben en forma en indrets com ara la judicatura.
Si el sobiranisme volgués combatre la ultradreta de debò i abandonar qualsevol temptació intolerant, ho tindria ben fàcil: que no acati les sentències del judici de l’1-O
El nou abracadabra del processisme per allargar (encara més) el camí a la terra promesa serà inventar aquest front comú contra la intolerància, el feixisme o posi-hi vostè mateix la catàstrofe que més desitgi. Tot això, traduït a la realpolitik i per molt que convergents i republicans es neguin a contar-ho als seus electors, passa per intentar refermar la presidència de Pedro Sánchez amb l’ajut de Podemos. Tornem, cal insistir-hi, a la teoria del mal menor: nosaltres faríem la independència, però de moment encara tenim feina intentant allunyar el feixisme d’Espanya. La pensada sobta no només per aquesta fatigosa tendència evangelitzadora que comentàvem abans, sinó perquè amaga la mateixa voluntat de submissió del sobiranisme a futures accions de la dreta espanyola com ara l’aplicació de l’article 155, una mesura que els partits indepes acatarien de nou en cas de reedició.
Si el sobiranisme volgués combatre la ultradreta de debò i abandonar qualsevol temptació intolerant, ho tindria ben fàcil: que no acati les sentències del judici de l’1-O (com va prometre Quim Torra al discurs del TNC) i que alliberi els ostatges del govern espanyol de la presó de Lledoners. Tot seguit, que publiqui la declaració d’independència al DOGC i que procedeixi a aplicar-la. En un país lliure, i que ningú no s’esveri, Vox formaria part dels problemes dels veïns, no dels propis. Però això, ai las, exigiria massa valentia. I és molt més fàcil, com ja hem vist, fer de missioner o de màrtir, que no pas d’alliberador. I bon any tinguin vostès, estimats lectors d’El Nacional. I molta paciència, que farà falta.
Oraingoa:
Iruzurra agerian
Hauteskundeak: Madrilera joan? Zertarako?
Katalunia, Bartzelona, Irlanda eta … Granada
Katalunia: logika hegeldarra ala zer?
Hortaz, eta hego Euskal Herriari dagokionez,
Presta dezagun gure Herria independentziarako!
Bidea: autodeterminazioa, besterik ez!
joseba says:
Retratar Espanya
Bernat Dedéu
(https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-retratar-espanya_349125_102.html)
Si alguna gràcia li he de concedir al processisme és la seva habilitat incommensurable per inventar-se l’eslògan ideal i pregonar la frase catchy. Des de l’ancestral Ni un pas enrere, passant per allò d’Els carrers seran sempre nostres, hom podria fer una antologia d’epigrames amb l’objectiu d’alegrar l’existència al personal, uns manaments que apareixen sempre i com per casualitat quan es té la temptació d’abaixar la guàrdia. Haig de confessar que la darrera invenció dels publicistes del procés em té el cor robat, perquè guarda la capacitat de ser mal·leable i adaptar-se a mil formes sintàctiques, tot i que, referint-se al judici de l’1-O, acostuma a agafar aquesta forma: La condemna contra els presos retratarà Espanya davant la comunitat internacional, idea que es pot expressar de forma més breu i punyent dient: La sentència del Suprem deixarà Espanya retratada.
La idea de fons, com entendria qualsevol nap-buf, afirma que la sentència (aparentment condemnatòria) de l’1-O mostrarà la putrefacció del sistema judicial espanyol i tot déu, des dels miners xilens fins a les ballarines nipones, s’adonarà de quin tipus d’estat dictatorial és Espanya i aquest implosionarà. Comparteixo la premissa; a saber, la naturalesa política i d’escarment que tenyeix tot el procés judicial de l’1-O. Però la tesi de fons no només em sorprèn, sinó que em du a pensar de nou que els meus estimats compatriotes no tenen ni la més reputa idea de què és Espanya. Perquè Espanya, amics meus, sempre ha estat encantada que la retratin, sigui quin sigui el seu art malèfic per sobreviure, sigui quina sigui la crueltat del seu maquiavel·lisme necessari per mantenir-se unida. Perquè els estats, estimadíssims lectors, no tenen moral, sinó que sobreviuen d’interessos.
El Tribunal d’Estrasburg va dictaminar fa mesos que Arnaldo Otegi no havia tingut un judici just. En efecte, la més alta instància judicial va retratar Espanya com un país on, si més no, aquest judici fou un nyap. Vau veure algun jutge espanyol amonestat, sancionat o acomiadat de la seva feina per aquesta sentència? Vau veure com dimitia l’actual ministre de Justícia o el tribunal que envià a la garjola el pobre Arnaldo? No, amics meus, pel simple fet que a Espanya li ressua la pebrotera l’Esperit Sant d’Estrasburg i el que volia el seu deep state era fotre al trullo l’Arnaldo i que la gent del nord calmés les seves reivindicacions d’independència. I sabeu què, caríssims amics? Doncs que els va sortir de conya! I si el preu de tenir Otegi a la garjola sis anys era una sentència recriminatòria d’Europa doncs, fillet meus, com diria el moralista espanyol, tan largo me lo fiáis.
El judici del procés, sigui quina sigui la seva sentència, no només no retratarà l’Estat davant del món, sinó que allò resultant que surti del Tribunal Suprem serà pregonat als mils vents pels espanyols. Perquè una característica de la hispanitat, i a veure si ho enteneu d’una punyetera vegada, és que el món t’hagi d’agrair haver-lo descobert gràcies a La Pinta, La Niña i la Santa María. Capiu-ho d’una vegada, que això de no conèixer el caràcter del teu enemic ja comença a fatigar una mica. Vosaltres sí que quedeu retratats…