(https://twitter.com/ArnauVaEs/status/1118607034209927168)
Arnau Valladares @ ArnauVaEs api. 17
Arnau Valladares(e)k Bertxiotua Jordi Graupera
Molt gran aquest vídeo. No és la primera vegada que sento parlar el @JordiGraupera (i d’altra gent) de «models suïssos de participació» i tinc la sensació que no acaba d’estar clar com funciona la cosa a Suïssa. 
Un fil:
Arnau Valladares(e)k gehitu du,
Jordi Graupera@JordiGraupera
Ahir, com cada setmana, vam fer un Torn Obert de Preguntes en directe per Youtube. Aquí el video: https://www.youtube.com/watch?v=_qJxyZxQPpc&feature=share …
Bideoa: https://www.youtube.com/watch?v=_qJxyZxQPpc
1er cal deixar clar que Suïssa és un país federal i molt descentralitzat, per tant, «model suís de participació» pot voler dir moltes coses. Pot referir-se als mecanismes federals/nacionals o als més locals. Hi ha democràcia directa arreu però a vegades de forma diferent.
Als cantons de Glarus i Appenzell IR, la dem. directa arriba al punt que no hi ha parlament cantonal de representants. La gent és el poder legislatiu. La gent es troba un cop a l’any, vot a mà alçada, 1a persona 1 vot, i això és el poder legislatiu (el Landsgemeinde)
En l’àmbit nacional, la dem. directa s’articula a través de referèndums i iniciatives. Les iniciatives són propostes que vénen del poble per fer canvis legislatius que s’afegeixen o modifiquen la constitució. Per a sotmetre una iniciativa a vot, cal recollir 100.000 firmes.
Hi ha dos tipus de referèndums. Els obligatoris són per qualsevol modificació de la constitució o adhesió a determinades orgs. internacionals que aprovi el parlament. Els opcionals són quan un ciutadà recull 50.000 firmes per sotmetre a referèndum una llei aprovada pel parlament.
Tant les iniciatives com els referèndums s’han d’aprovar per doble majoria de ciutadans i cantons. És a dir, hi ha d’haver més de la meitat del poble que voti sí i hi ha d’haver més de la meitat dels cantons on la gent voti sí.
El punt clau és que la democràcia directa serveix com a contrapoder «mecànic» del legislador representatiu. És a dir, els ciutadans poden qüestionar i tombar les decisions del legislador representatiu. No és tant col·laboració si no contrapoder.
I ja està. Power to the people.
2019 api. 17
Segida:
(https://twitter.com/ArnauVaEs/status/1118760765945675776)
Ferran Reyes @ferranrego api. 17
Hola Arnau, interessantíssim! Saps on podria trobar més informació de com funciona la democràcia directa a nivell municipal?
Honi erantzuten: @ferranrego
Hola Ferran. Com deia al fil, hi ha molta varietat. És com si em preguntessis com funcionen les eleccions municipals a la UE. El principi però és comú: el contrapoder respecte el legislador representatiu. Per exemple, a la ciutat de Zurich, quan hi ha un projecte municipal de 1/2
2019 api. 17
Hauei erantzuten: @ArnauVaEs @ferranrego
més de X diners, s’ha de fer un referèndum. A les eleccions municipals, es tria tant el parlament com el govern de la ciutat, etc. La idea sempre és donar eines al ciutadà per fiscalitzar qui té poder per prendre decisions. 2/2.
No l’he llegit però molts articles de la Wikipedia tenen aquest llibre com a referència (no sé si parla de política municipal): https://web.archive.org/web/20141104192233/http://www.slatkine.com/fr/editions-slatkine/68201-book-07210607-9782832106075.html …
