Ezkerra neoliberalismoan murgiltzen denean…

(a) ERC ezkerra omen da. Ziur zaude?

(b) Albistea

Oriol Junqueras: els mercats hauran de triar entre una Espanya ineficient i una Catalunya fiable

El vice-president explica que la independència ‘de facto’ serà l’aprovació de les tres lleis de la desconnexió¹

Zipriztinak

(1) Finantza merkatuak:

(1-a) —Els creditors tenen un costum, que és que volen recuperar els diners que han deixat. En el cas de l’estat espanyol no és solament que tenen un deute gegantí, equivalent al cent per cent del seu PIB, sinó que a més el dèficit no deixa de créixer. És molt important que els ciutadans de Catalunya, els mercats financers i les institucions europees sàpiguen que els problemes que travessen les institucions catalanes no tenen origen en les dificultats econòmiques de Catalunya, sinó en decisions arbitràries i injustes del govern espanyol. Això és vital que ho tingui clar tothom!

(1-b) —És evident que la posició dels mercats internacionals i de les institucions suprastatals com el Banc Central Europeu serà determinant en el conjunt del procés que vivim. La independència de Catalunya no dependrà exclusivament de la voluntat del govern de Catalunya. En el context del món occidental, el naixement d’un nou estat no és mai del tot unilateral sempre implica elements de multilateralitat. I aquesta no serà estrictament pública, sinó que hi haurà actors capaços de condicionar l’actitud del govern espanyol. És molt important d’adreçar-se als mercats financers, en aquest sentit. Com ja s’ha demostrat en el passat, els mercats financers tenen capacitat per condicionar. I només cal recordar quan ho van fer i que en una nit d’estiu el PP i el PSOE es van posar d’acord per canviar la constitució espanyola.

(1-c) —Es tracta de convèncer els mercats financers que cobraran abans si Catalunya és independent?
—Els mercats financers hauran de decidir si tenen un únic interlocutor, Espanya, que fins ara s’ha demostrat poc eficient i poc fiable, o si prefereixen tenir també un nou interlocutor que tingui una voluntat expressa i ferma de ser eficient i fiable, la República Catalana. La nostra posició és que a tothom li convé la segona opció. Els mercats financers no hauran d’acceptar únicament la voluntat democràtica del poble de Catalunya a favor de la creació d’una nova república, sinó que els convindrà de tenir-hi una interlocució efectiva..

(1-d) —Però, en canvi, les agències de qualificació no deixen gaire bé Catalunya. Són instruments polítics?
—Són un element d’expressió d’un poder polític. La seva posició sobre el deute és curiosa, perquè en cap cas, pel que fa al deute, no hi ha una relació d’un mercat de lliure competència, ja que el deute espanyol el compra tot el Banc Central Europeu, no va al mercat. I hi ha agències de qualificació que rebaixen el deute de la Generalitat de Catalunya, com si nosaltres tinguéssim condicions per a col·locar-lo en els mercats financers, cosa del tot impossible. Variar la qualificació d’una cosa que de fet no existeix no té sentit. Hi ha d’haver un moment que el Parlament de Catalunya actuï com el d’un estat independent.

(2) Defizit fiskala:

—Com valoreu l’actitud tan decidida de denúncia d’infrafinançament que fa el govern valencià?
—És evident que moltes de les dificultats que travessa el Principat de Catalunya són compartides per més institucions de la nostra nació, per tant, del conjunt dels Països Catalans. Això passa a la Generalitat Valenciana, a tots els ajuntaments sense excepció, i passa a les Illes Balears on el dèficit fiscal és encara superior al del Principat. Tenim desafiaments compartits, som víctimes d’un sistema injust i arbitrari i en compartim el diagnòstic. Celebrem que coincideixin amb nosaltres en aquesta denúncia, tot i que evidentment és veritat que en aquests moments el Principat de Catalunya viu una dinàmica pròpia cap a la República Catalana i altres àmbits territorials dels Països Catalans no estan en aquesta dinàmica política. Correspondrà a aquests territoris de prendre les decisions que creguin oportunes els seus ciutadans a l’hora de decidir quin és el seu futur polític.

(c) Neoliberalismoa eta merkatuak

Zer ote dira merkatuak?

Gogoratu: ‘Merkatuak’

(d) Galdera soil bat

Ba ote daki Oriol Junkeras-ek zertaz ari den? Ba ote daki esaten duena Xavier Sala i Marti-k berak esaten duena dela?

(e) Katalunian dagoen neoliberalismo hutsaren ordezkaria ezaguna da

Gogoratu: Kataluniaren txanda (5)

(f) Ez al litzateke hobe Warren Mosler-ek aspaldian planteatutakoa²?

Alegia, Kataluniak defizit publiko handiagoa behar du, eurogunean eta euroa erabiliz segitzen erabakiko badu, eta, horretarako, Draghi-ri defizit publikoa BPGren %3tik %8ra igotzea eskatu beharko lioke.

Draghi-k eta EBZ-k onartzen ez badute, bigarren aukera eder bat izango dute katalanek: moneta subiranoa edukiz, moneta propioa erabiliz, bere defizit publikoa handitzea, BPGren %8ra igoz, inori ezer eskatu barik, ez Draghi-ri ez ‘merkatuei’.

Irtenbidea edo soluzioa defizit handiagoak dira. EBk hori ez onartzekotan, aukera norberaren monetara itzultzea da³.

(g) Irentsiko ote dute CUP-ekoek aipatutako zabor neoliberal hori guztia?

Dudatan nago.

(h) Dudetatik alde egiteko proposamenak

Hona hemen oraintsu argitaratu diren Mosler-i egindako bi elkarrizketa eder eta sakon

Kataluniarako gehigarria. Grezia barik, irakur Katalunia:

https://www.unibertsitatea.net/otarrea/gizarte-zientziak/ekonomia/elkarrizketa-warren-mosler-ekin

Kataluniarako gehigarria bankugintzaz. Grezia barik, irakur Katalunia:

https://www.unibertsitatea.net/otarrea/gizarte-zientziak/ekonomia/warren-mosler-ek-greziako-bankuen-itxieraz

1 Ikus http://www.vilaweb.cat/noticies/46740/.