Katalunia: hauteskundeen iruzurra

Pere Cardús-en La trampa de les eleccions: una jugada d’estat (espanyol)

(https://www.vilaweb.cat/noticies/la-trampa-de-les-eleccions-una-jugada-destat-espanyol/)

El govern espanyol vol que l’independentisme accepti de parar-se el parany per a poder deixar-lo fora de joc

El referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, les agressions policíaques d’aquell dia, les amenaces judicials i polítiques de l’estat espanyol (article 155), la declaració d’independència i la suspensió posterior, i l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez han sacsejat l’actualitat política catalana més que no havíem pogut imaginar i preveure. El tauler de l’estratègia de les parts en conflicte canvia constantment. Els fulls de ruta s’adapten a cada novetat i cada moviment demana un mínim consens dels actors de l’independentisme. Els requeriments del govern espanyol al president Puigdemont són un factor més que poden abocar a un desenllaç o a un altre. Observem les circumstàncies en què ha aparegut el rumor sobre un pla per a convocar eleccions avançades en lloc d’aixecar la suspensió de la declaració d’independència.

Ja fa temps que es cou
Convocar unes eleccions avançades és una idea que ha anat sortint en les pàgines dels diaris des de fa mesos.
Els detractors del dret d’autodeterminació han estat els principals instigadors d’aquesta hipòtesi com a fórmula per a allargar la situació dins un marc autonòmic i evitar el desenllaç. D’eleccions plebiscitàries, ja se’n van fer unes que va guanyar amb claredat l’independentisme. De fet, la idea d’unes eleccions ja es va fer córrer amb força com a alternativa al compromís del referèndum, cada vegada que hi havia alguna discordança entre els partits independentistes.

Un esquer fet a mida
El rumor d’una convocatòria d’eleccions ha tornat a fer-se circular després del referèndum, acompanyat d’una clara voluntat de menystenir el resultat de l’1 d’octubre. Tot amb tot, la brama ha agafat més força quan ja se sabia que un dels objectius de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola seria dissoldre el parlament i convocar eleccions autonòmiques. L’esquer que s’ha exhibit per seduir els partits independentistes sobre aquest camí és que el resultat els seria molt favorable després de la repressió violenta de l’estat espanyol.

La sorpresa repressiva
Tanmateix, la falsa solució de les eleccions amaga un parany:
la il·legalització dels partits que portin l’objectiu de la independència al programa. Aquesta opció ja ha estat presentada en alguns fòrums espanyolistes i defensada per les veus més agressives de l’unionisme. La insistència d’alguns partits a convocar eleccions és molt indicativa, tot sabent que no hi ha cap enquesta ni cap estudi seriós que indiqui la pèrdua de la majoria absoluta de l’independentisme. El parany de presentar les eleccions com una solució i suspendre els partits independentistes una vegada dissolt el parlament és un camí lògic sota la mentalitat de l’estat espanyol. De fet, que sigui Puigdemont qui les convoqui sense que ni calgui aplicar el 155 seria una jugada mestra en què l’independentisme cavaria el sot on el volen enterrar.

El xantatge i l’amenaça
És en aquest context on cal situar les crides en forma de xantatge que ahir va induir a publicar el govern espanyol. ‘Si es convoquen eleccions, no aplicarem el 155’, deien unes ‘fonts del govern espanyol’. L’oferiment del govern espanyol és: ‘Si accepteu el parany que us hem preparat, no us pegarem ni us empresonarem.’ I, a continuació, detallen les mesures punitives que s’aplicaran si no s’accepta de caure al parany: l’objectiu prioritari de l’aplicació del 155 seria convocar unes eleccions autonòmiques a Catalunya per a ‘restablir l’autogovern’. La resposta de la secretària general d’ERC,
Marta Rovira, va ser molt clara ahir: ‘L’escenari electoral és un escenari perdedor per al país. No necessitem mandats partidistes. El mandat democràtic ja el tenim: referèndum de l’1 d’octubre.’

Un calendari curt
Els pròxims dies seran decisius per a veure quins passos segueix el govern per avançar en l’execució del mandat democràtic. El debat més intens és si cal aixecar la suspensió en cas d’aplicació del 155, si s’ha de fer abans que l’estat hagi començat a executar la intervenció, o si el manteniment de l’oferta de diàleg mentre l’estat reprimeix dia sí dia també reforça o afebleix la posició del govern en l’escena internacional. L’estat espanyol necessita una setmana per a instaurar la intervenció de l’autogovern. Segons el calendari que preveu la Moncloa, les mesures previstes per l’article 155 s’aprovarien dijous i divendres de la setmana entrant al senat, és a dir, els dies 26 i 27 d’octubre. És qüestió de dies que comencem a albirar el desenllaç d’aquest dilema post-referèndum.

Utzi erantzuna

Zure e-posta helbidea ez da argitaratuko. Beharrezko eremuak * markatuta daude

72 − = 62