Mandangaren banderaduna: Ibarretxe jauna

Pere Cardus-en La proposta d’Ibarretxe abans del referèndum i el ‘ja es poden calçar’ de Turull1

Crònica d’un dinar amb l’ex-lehendakari Juan José Ibarretxe i el conseller Jordi Turull al Born

Si algú estima Neus Munté, aquest sóc jo. He viscut un moment agredolç, però la política és per a un temps i l’amistat és per a sempre.’ D’aquesta manera, Jordi Turull ha agafat el testimoni de l’ex-consellera de Presidència, que avui havia de fer tàndem amb l’ex-lehendakari Ibarretxe al Born, en un nou àpat convocat pel Punt Avui i l’entitat Moment Zero. El director del diari, Xevi Xirgo, ha dit que seria l’última trobada del Moment Zero abans del moment zero. I l’han feta amb una de les figures estrangeres més estimades pel poble català: Juan José Ibarretxe. ‘He vingut a demanar com esteu. I a fer-vos una abraçada.’

Aquests dinars van de la manera següent: comença a tres quarts de dues; primer, es fan uns parlaments de benvinguda i presentació; a continuació, es mengen dos plats acompanyats de vins i xampanys del país; quan encara no s’ha enllestit el segon plat, els convidats i Xirgo s’enfilen a la tarima; mentre reparteixen les postres i el cafè, es fan les intervencions en forma de conversa; finalment, els convidats responen a algunes preguntes fetes pels assistents per escrit; entre les quatre i un quart de cinc, s’acaba el dinar.

Més política i menys dret administratiu
Després d’unes mongetes tendres amanides i un lluç amb pèsols, Turull ha respost a la primera pregunta de Xirgo sobre les urnes: ‘Jo crec que devem ser l’únic país del món que es deixa conduir cap a un debat sobre com s’han de comprar les urnes en lloc de fer un debat sobre com les omplirem.’ I ha demanat de fer més política i menys debat sobre dret administratiu.

El foc i l’aigua al poble de Turull
Segons el conseller de la Presidència i portaveu del govern, l’estat espanyol mira d’apagar el foc amb benzina. ‘I això no és cap foc. És un tsunami. I les velles del meu poble diuen que el foc es pot aturar, però l’aigua, no.’ Turull va com una fletxa: ‘Ells saben que no ho podran aturar. Perquè això és cosa de centenars de milers de noms i cognoms. No és un problema d’un nom. Tenen les clavegueres, les estructures d’un estat, el poder judicial, però en una urna compta la gent. I això, ells no ho tenen. Tenen les clavegueres d’Interior. Són una banda. Encara ens volen donar lliçons de com hem de governar els Mossos?’

A l’Everest o a Katmandú
El lehendakari Ibarretxe ha començat la intervenció amb un to més teòric, però ha tardat poca estona a posar els punts sobre les is. ‘
Vam posar damunt la taula el concepte democràtic del dret d’autodeterminació (sic). Ens acusaven de defensar el mateix que ETA. Vam parlar aleshores del dret de decidir. Era una manera de desvincular-ho de l’autodeterminació i el debat sobre les colònies2 i tot plegat (sic). De fet, vam establir un camp base i vam mirar d’enfilar el campament 1. Però va nevar molt i vam haver de tornar al camp base. Vosaltres us heu enfilat cap al campament 2 o 3. I ara intentareu fer el cim de l’Everest. Si els ciutadans volen, pujareu a l’Everest. Si no volen, tornareu a Katmandú.’

Les tornes han canviat: bons i dolents
Els recels creats entre els catalans per l’actitud pactista del PNB amb el govern de Rajoy preocupa molt els abertzales. Ibarretxe ha mirat d’explicar la situació. Ha recordat que quan ell va intentar impulsar una consulta al País Basc, l’estat espanyol assenyalava els catalans com un exemple de bons ciutadans, ‘que dialoguen i cerquen l’equilibri i el pragmatisme’. Ell era aleshores el boig separatista. Ara han canviat les tornes. Els catalans són els bojos separatistes i els bascos els bons ciutadans equilibrats i pragmàtics. Ibarretxe ha volgut advertir sobre el risc de caure en aquest parany de l’estat espanyol. De fet, ha descrit la història com un mar d’onades. Després d’una onada, sempre n’hi ha una altra. ‘No dubteu que hi tornarà a haver una onada basca.’

La democràcia no és votar’ i la debilitat de l’estat espanyol
Com més anava més clar parlava Ibarretxe. ‘
Espanya no té un problema amb Catalunya. Té un problema amb la democràcia.’ Els assistents, que ja s’havien empassat els trossets de maduixa que ens servien de postres, aplaudien les intervencions del lehendakari, una frase sí, una frase no. ‘La democràcia no és votar. És comptar vots i fer-ne cas. Votar sempre és una festa; mai no és un cop d’estat. Un estat que utilitza l’amenaça, la por, la justícia i totes les eines per a defensar les tesis i els interessos dels partits de govern no és un estat fort. Tot això és un símptoma de debilitat. Fortalesa, la que va tenir el Partit Conservador britànic a Escòcia. Mai ningú a Londres no va ni pensar que una cúpula d’un partit podia substituir l’opinió de tot el poble escocès.’

Allò que és legítim a Espanya
L’ex-polític basc, que ara viu immers en el món de la docència i la recerca acadèmica a cavall entre el País Basc i els Estats Units, també ha donat una bona bufetada als arguments unionistes contra el referèndum: ‘Tan sols el 30% de la gent del meu país va participar en el referèndum de la constitució espanyola. El meu partit va defensar l’abstenció. Es va donar per bo aquell resultat? I a vosaltres us posen en dubte si valdrà un referèndum amb el 50% més un dels vots?’

Turull, amb grampons i piolet
En el seu torn, Turull s’ha calçat uns grampons i ha agafat el piolet per afegir-se a la metàfora de l’Everest. ‘La climatologia no serà bona’, ha reconegut. ‘Als qui no volen que hi pugem, volen que hi hagi tempesta, nevada i mal temps, però a ells els agrada més anar sempre de cara al sol.’ Malgrat el mal temps, el conseller de Presidència ha anunciat: ‘Ja veiem el cim; anem molt ben equipats.’ Amb tot, ha demanat de no ser imprudents, tampoc. ‘El lehendakari ho sap prou bé: a la muntanya cal anar molt amb compte. No sempre es pot fer el camí recte.’

La trampa de la unilateralitat i la cadira buida
‘Ja no és moment d’excuses’, ha proclamat Ibarretxe, que ha defensat que la partida es juga ara a Catalunya. ‘No pas a Madrid.’
L’ex-lehendakari ha denunciat l’absència de democràcia a l’estat espanyol en el segle XXI. ‘Tenen por de la democràcia. Fins on són capaços d’arribar?’, demanava. I, visiblement enfadat, ha carregat contra els qui encara retreuen que no es faci un referèndum pactat. ‘Qui és que no vol un referèndum pactat? Quina trampa és aquesta? Algú pot pactar un referèndum amb una cadira buida?’

A més, Ibarretxe ha posat damunt la taula la sentència de la justícia internacional sobre Kossove: ‘No hi ha unilateralitat si l’altra part no s’ha assegut a la taula.’ La sentència de Kossove establia tres condicions per a validar la independència: que fos proclamada per institucions democràtiques; que es fes en un clima de pau; i que s’hi arribés després d’haver intentat el pacte i el diàleg amb l’estat matriu.

Una proposta intel·ligent
És en aquest moment que Ibarretxe s’ha tret de la màniga de camisa arromangada una proposta política a tenir en compte: que es voti, al congrés espanyol, una declaració de compromís de no utilitzar la força en cap cas per a frenar el referèndum de l’1 d’octubre. Segons Ibarretxe, serà una manera de forçar els partits a expressar-se amb claredat i ensenyar les seves intencions davant la comunitat internacional. L’ex-lehendakari ha deixat també una pregunta a l’aire: ‘Per què aquells que exigeixen màxima claredat sobre què passarà el dia 2 d’octubre són els qui neguen que es pugui fer el referèndum el dia 1?’

Ja es poden calçar
Turull, que ha recordat que no era un bon moment per a ‘hiperventilats’ ni perepunyetes, ha dit que ‘quan desconnectem, desconnectarem’. ‘Som ciutadans europeus des del Tractat de Maastricht. No poden fer qualsevol cosa. No se’n sortiran tombant cinc persones, deu o dotze.’ El conseller de Presidència ha avisat que la fortalesa es demostraria el 2 d’octubre. ‘Aleshores caldrà aplicar el resultat. I només ens fa por una cosa: que ens inhabilitin els ciutadans de Catalunya. I és que això no ho pararan. Si el 9-N no van poder fer res perquè van quedar desbordats, que es preparin aquest 1 d’octubre. No entendran res.’ Turull, que ha estat un dels arquitectes de les lleis de desconnexió mentre era al parlament, ha dit: ‘Aviat es presentarà la llei de transitorietat. Si amb la llei del referèndum l’estat es va atabalar, amb la llei de transitorietat…’ I ha fet un gest amb les mans d’aquells de ‘ja es poden calçar’.

Sí a Catalunya
Ibarretxe ha volgut tancar l’acte amb un altre missatge: ‘El problema de Catalunya i d’Euskadi no és la independència dins de la Unió Europea. És la dependència d’Espanya. Deia Shakespeare que sabem què som, però que no podem saber què podríem arribar a ser. I sabem que la dependència d’Espanya és negativa per al benestar dels catalans i dels bascs.
El poble basc sempre dirà que sí a allò que digui el poble de Catalunya.’

Azken esaldiaz: Euskal Herriak (El poble basc) beti baietz esango al dio (sempre dirà que sí) Kataluniak aldarrikatzen eta praktikan jartzen duen autodeterminazio eskubideari (a allò que digui el poble de Catalunya)? Bai ala ez? Demagogia merkearekin ez goaz inora ere ez!

Bai, egia da, Espainiak arazo bat dauka, oso sakona, demokraziarekin….

Bai, egia da, Ibarretxe jaunak arazo bat dauka mandagarekin, ICEC-EHko Xabier eta Iñigo lagunek idatzi duten bezala (in https://www.unibertsitatea.net/blogak/heterodoxia/2017/07/07/euskal-parafasia-politikoa-parafasia-politica-vasca/#comment-5870).

Bai, egia da, Ibarretxe jaunak ez du ulertzen autodeterminazio eskubidea zertan datzan XXI. mendean (gogoratu 2. oharra).

Mandangaz eta autodeterminazioaz gain, hona Laudiokoak daukan beste arazo bat: “… Beste FAS bat izan zen, euskal estatu independente baten nahia kentzea eta ordez Puerto Ricoren estatu libre asoziatua jartzea. Beti eredu txarrak bilatuz kanpoan, haien akatsak eginez eta bertako eredua zapuztuz, gure lurralde zatiketa hor egon arren. (…)


2 Ibarretxe jauna ez da enteratzen. Autodeterminazioaz, ikus besteak beste ondoko linkak,: 20 independentzia referendum azken 43 urteetan; Autodeterminazio eskubidea: zertan datzan; Autodeterminazio eskubideaz lau hitz; Brexit eta autodeterminazioa; AEBn batzuek badakite autodeterminazioa (self-determination) zer den; Erdia gehi bat; Autodeterminazioa = Demokrazia; RUI: zipriztinak; Euskal Herria: 25 urte galduta; Ideia argiak eta kontzeptu kaxkarrak; RUI (ideia argiak) (11); Autodeterminazio eskubidea eta Konfederazioa; Autodeterminazioa ala ‘alter-determinazioa’?; Autodeterminazio eskubideaz Europan; Irudiak (Mandangaz eta Adz); Autodeterminazioa eztabaidagai Bruselan; Autodeterminazioa eztabaidagai Bruselan (gehigarri berezia); ICEC-ren albisteak: Venice adierazpena; Autodeterminazio referendum bat beti da legala; Eskizofrenia politikoa mandanga dela eta; Autodeterminazio referendumaz; Autodeterminazio eskubidea Kataluniarentzat; Katalunia: referendumaren paktua, zer den eta zer ez den; Despiste totala; Autodeterminazioa behin eta berriz, Katalunian; ‘BOE’ espainiarra 1990ean; Autodeterminazio eskubidea Espainian eta Euskal Herrian; 2006ko Txillardegi; Britainia Handian Kataluniaren autodeterminazio eskubidearen alde; Autodeterminazioa modan dago Munduan; Joseluis Txillardegi (segida); Autodeterminazio eskubidea eta Espainia; Resolution of Venice; Hiru (3) biderrez, hiru, mandangatik at!; Kataluniako referenduma legala da; Independentzia: euskaldunak eta Kataluniako bidea; Autodeterminazio eskubide demokratikoaren sortzea; Referenduma? Bai, noski! Non? Katalunian!; Kataluniako Sant Jordi egunean; Grabitate erdigunea, Katalunia; Euskal Herria grabitaterik gabeko egoeran; Veneziako Komisioa: Antoni Abat; Anna Arque Orion; Autodeterminazioaren aldeko aldarrikapena Gipuzkoan (1931n); Katalan batzuk Orion; CUP eta Autodeterminazioa; Katalunia eta autodeterminazioaren eskubidea erabiltzea; Demokrazia ezin da ilegala izan; Jende arruntaren botoa; Goierri aitzindari: Bejondeizuela!; Herri orok dute autodeterminazio eskubidea; …

Iruzkinak (2)

  • joseba

    Mandangaz, ikus blog honetan ondoko sarrerak:

    Derecho a decidir… mandangas!
    Euskara bantuzko hiztegi berria
    Mandangas (2)
    Mandangaz eta abarrez
    Mandangaz haratago
    Mandangaz arituz
    Mandangaz eztabaidatuz
    Urkullu jauna eta Mandangaren funtsa
    Mandanga zaborraren artean murgiltzen denean
    Autodeterminazio eskubidea: egon badago, nonahi
    Zaharrak berri, berriz
    ELA sindikatua: ‘Maltzagaz’ haratago eta mandangaz
    Estatus berria (eta mandanga)
    Mandanga zaharra 1931n
    Katalunia: mandangaren aurka, independentzia
    Txanpon baten bi aurpegi (berdintsu)
    Jainko-ohiaren oihartzunak
    Omertàren bukaerarantz?
    Gabriel Arestik lelokeriaz, ergelkeriaz edo dena delakoaz (astoek aharrantzaka)
    Gabriel Aresti revisited

    (Aspergarria, benetan!)

Utzi erantzuna

Zure e-posta helbidea ez da argitaratuko. Beharrezko eremuak * markatuta daude