Urriak 1, argi eta garbi: autodeterminazio-erreferenduma
El referèndum de l’1-O vist per aquells qui van empènyer quan tot semblava impossible
Elisenda Paluzie, …, Anna Arqué, .. i Miquel Strubell valoren l’anunci del referèndum…
El referèndum de l’1 d’octubre d’enguany sobre la independència de Catalunya no és un bolet que surt del no-res per art de màgia. És el resultat d’anys i panys de feina constant, a voltes vistosa, a voltes discreta, de milers de catalans que van decidir, en un moment o altre, que Catalunya no tenia futur dins d’Espanya. Cada analista té una teoria diferent sobre quan va començar això que hem anomenat ‘procés’. És difícil d’assenyalar una sola data. El cas és que abans i després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que va tombar l’estatut del 2006 hi va haver moviments i mobilitzacions que han contribuït notablement a l’avenç cap a la majoria independentista actual.
(…)
Anna Arqué (Deu mil a Brussel·les i Coordinadora Nacional de les Consultes)
«El 23 d’octubre del 2009, una assemblea en una sala municipal d’Arenys de Munt a vessar, amb prop de 500 persones vingudes d’arreu del Principat, vam votar l’objectiu de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència de Catalunya: ‘Treballar fins que el Parlament de Catalunya convoqués i fes un referèndum d’autodeterminació sobre la independència de Catalunya.’
»Havíem estructurat la dimensió nacional del que seria el debat central de la política catalana dels anys següents: votar sobre la independència. Ara calia normalitzar la voluntat autodeterminista catalana, assolint una majoria social i uns representants institucionals favorables.
»Vivim un moment històric, un 80% de la població de Catalunya està disposada a votar en un referèndum encara que l’estat no vulgui participar-ne de l’organització; i tenim, per primera vegada després del dictador Franco, un president de la Generalitat que parla d’autodeterminació i de referèndum, abandonant els eufemismes i subterfugis semàntics.
»Ara només ens cal gestionar aquesta victòria popular amb una llei d’aplicació del dret universal d’autodeterminació i una comissió de garanties amb actors internacionals que participin de l’organització del referèndum, aspecte important per a fer efectiu el resultat.
Com dèiem durant la consulta popular (2009 – 2011): Volem, podem i guanyarem!»
(,,,)
Elisenda Paluzie (Sobirania i Progrés)
«Em demaneu una valoració del moment històric que hem viscut amb l’anunci de la data i la pregunta, i el meu primer instint és rebutjar el qualificatiu d’històric. Si el que hem viscut és un acte històric, ho diran els fets que vinguin a continuació, el temps i els historiadors. N’hem viscut tants, de moments anomenats històrics, aquests darrers anys, els quals probablement acabaran essent només una nota al peu en els llibres d’història, que prefereixo no fer servir aquest terme.
»Ara bé, estic esperançada i optimista. Un president de la Generalitat ha apel·lat al dret d’autodeterminació, i no a eufemismes com el dret de decidir, i ha anunciat un referèndum vinculant sobre la independència, i no una consulta o un procés participatiu amb una pregunta impossible. Només això ja és un dels avenços més grans des que els anhels de la mobilització popular per la independència van ser recollits per la majoria parlamentària el 2012. Ara ens queda continuar empenyent, treballant, col·laborant per fer aquest referèndum i guanyar-lo. Només llavors podrem parlar de dia històric.»
(…)
Miquel Strubell (impulsor de l’Assemblea Nacional Catalana)
Tots els pobles tenen dret d’autodeterminar-se. Quan vulguin. No respectar aquest dret, posar-hi bastons a les rodes, adduint legalitats imposades per majories estructurals, i manipulant els diferents poders de l’estat, és antidemocràtic. L’anunci de divendres culmina anys de pressió de la societat civil catalana, que no s’ha deixat humiliar i que en els pròxims mesos mostrarà la seva voluntat ferma i tossuda de guanyar la llibertat.
(…)
Omertà luze baten oihartzunak
Europa y el derecho de autodeterminación (2015.06.09)1
Autodeterminazio eskubidea, eztabaidagai Bruselan (2017.01.23)2
Aurretik bazegoen autodeterminazio jaun bat
Izan ere, Txillardegik, Jose Luis Alvarez Enparantza lagun eta adiskideak oso argi zeukan kontua:
2006ko Txillardegi3
Joseluis Txillardegi (segida)4
