Txanpon baten bi aurpegi (berdintsu)

PNV: A. Ortuzar

Ikus Estatus berria (eta mandanga:)

EH Bildu: A. Otegi

Arnaldo Otegi: «El futur d’EH Bildu exigeix convertir-se en un front ampli hegemònic²»

“Ja no sé quantes entrevistes m’han fet en els últims dos dies”, assegura el líder de l’esquerra abertzale. “De Nova Zelanda, Austràlia, Alemanya, Itàlia, la BBC, Al-Jazeera, la de Reuters…”,

(…)

—Però no preveu una onada sobiranista a la catalana.

—No. Jo el que percebo és que s’estan començant a construir les condicions que podrien fer-la possible a curt i mitjà termini. Però de moment no estem aquí, no hi ha condicions encara perquè passi. Però sí que crec que cada vegada hi ha sectors més importants al país que estan arribant a fer la reflexió que els bascos i les basques necessitem un Estat, com a instrument que ens protegeixi, que no ens deixi a la intempèrie i que garanteixi tots els nostres drets socials, nacionals i econòmics.

(…)

—Malgrat uns resultats que valora com a positius, estan en ple debat sobre la renovació d’EH Bildu.

—Després de diverses eleccions considerem que cal afinar l’instrument. EH Bildu ha de ser l’eina amb la qual l’independentisme disputi l’hegemonia social i electoral del país. I crec que per això necessitem abordar una reflexió en profunditat, que ja hem començat. Hem de fer una oferta política clara, que s’entén amb claredat quina és la nostra oferta al país. Això és una cosa que farem en els propers mesos i amb la qual crec que serem capaços de marcar l’agenda política.

—Sembla que el futur d’EH Bildu és deixar de ser una coalició i passar a ser un partit més unitari.

—No exactament. Nosaltres no som favorables a convertir EH Bildu en un partit polític a l’ús. El que pensem és que el futur d’EH Bildu exigeix convertir-se en un gran front ampli. En ell els partits han de seguir tenint la seva pròpia personalitat, però la reflexió és que hi ha molta gent que s’identifica amb EH Bildu i el seu programa però que no s’identifica exactament amb cap dels quatre partits que formem la coalició. El que volem és convertir EH Bildu en un subjecte ampli on, a més dels partits, els sectors independents o altres sectors tinguin cabuda i amb el qual, al final, es pugui construir un gran front popular, sobiranista i antioligàrquic per disputar l’hegemonia.

—Un dels problemes d’EH Bildu és la política de pactes. D’una banda ha de proposar un model alternatiu al PNB però, de l’altra, fer-ho exigiria pactes amb forces no independentistes. Com se surt d’aquesta disjuntiva?

—Durant la campanya electoral vam fer una proposta basada en els grans acords de país. Les grans nacions en el món es construeixen sobre grans acords. Aquesta va ser la idea que ens va portar a fer una oferta molt concreta al PNB i a Podem: una gran aliança a tres que permetia avenços en termes nacionals i socials, tenint en compte que la nostra previsió, després complerta, era que entre EH Bildu i Podem sumaríem més que el PNB. Malauradament, el PNB ha fet una aposta per un altre tipus de tripartit, PNB, PP i PSOE. Això és una catàstrofe nacional i en tots els sentits. I a més, Podem es va posar de perfil des de l’inici, va renunciar a jugar el paper que estava destinat a jugar en aquesta triple aliança.

—Pacte de Govern amb el PSE i, ara, pactes amplis amb el PP. La posició del PNB és còmoda o és de fugida cap endavant?

—Al PNB se li fa certament incòmode defensar la seva posició davant els seus propis votants. Només cal recordar que, la nit que van guanyar les eleccions, la gent els va rebre a la seu amb crits d’independència. A partir d’aquí, és difícil explicar que t’oblidis de la nit electoral i pactis amb el PSOE i amb el PP. Al final aquests acords dependran molt de quina sigui l’evolució social i de mobilització d’aquest país, encara que jo sóc dels que creu que el PNB té interès que siguin acords estables. I un altre factor important serà què passa a Catalunya. Que un partit anomenat nacionalista pacti amb el PP, que està amenaçant les institucions catalanes d’empresonar els seus càrrecs electes, no és una posició gens fàcil d’explicar.

—Podem, aliat o obstacle per als objectius de l’esquerra abertzale?

—A vegades parlem de Podem i no sabem a què ens referim, de quin Podem parlem dels molts que hi ha. Per exemple, vam veure alguns tuits d’Eduardo Maura [diputat al Congrés Podem per Biscaia] absolutament fora de lloc respecte al desarmament, diferents d’altres de Podem. En qualsevol cas, a Euskal Herria estem a l’espera de conèixer quina és exactament la proposta de Podem pel país. A nosaltres ens sembla molt bé la idea d’estar a favor del dret a decidir, però no sabem quin model de relació amb l’Estat espanyol desitgen. Perquè dir que ets favorable a una consulta pactada està molt bé, tots ho som, però és que aquesta consulta no es produirà. A partir d’aquí, quina és la seva posició? No ho tenim gaire clar.

—Quina previsió teniu sobre la ponència d’autogovern?

—Hi ha un interès per part del lehendakari Urkullu que al final la ponència d’autogovern ens condueixi a una reforma de la reforma de la reforma de l’Estatut. L’altre dia el constitucionalista Javier Pérez Royo va participar a la ponència, convidat per Podem, i va resumir a la perfecció la nostra visió sobre el que ha de passar. Pérez Royo va explicar que reformar l’Estatut per ampliar les competències i que el País Basc sigui reconegut com a nació és impossible mentre no es reformi la Constitució espanyola mitjançant un procés constituent que porti Espanya a reconèixer-se com a Estat plurinacional. Ara bé, la segona reflexió de Pérez Royo va ser: d’això se’n poden oblidar perquè entre el PP, el PSOE i Ciutadans fan una majoria absolutíssima que ho impedirà. Aquesta és la nostra posició: que el camí existent és aquest i cap més. El PNB tractarà de fer una reforma de la reforma, però l’autonomisme està esgotat, l’ha esgotat l’Estat. Per nosaltres el nou estatut es diu Estat basc.

—Per tant és segur que no veurem l’esquerra abertzale donant suport a una reforma de l’Estatut dins dels límits constitucionals?

—Dins dels límits constitucionals no serem acceptats com a nació i no tindrem dret a decidir el nostre futur. Per tant, no, no hi serem.

—I tampoc en una eventual reforma constitucional?

—Si s’obrís la porta a un procés constituent al conjunt de l’Estat que permetés, ara sí, fer la ruptura que no es va produir en l’any 1978, que reconegués la plurinacionalitat i el dret a decidir de les nacions, nosaltres col·laboraríem amb aquesta reforma. El que no veiem és la possibilitat que això pugui succeir.

Laburbilduz

Biak ‘independentistak’, data finkorik gabe. Oraindik ez da garaia (sic), biak berdin.

Biak mandangaren alde, biak berdin-berdin.

Biak Estatus berri baten alde:

PNV estatus berria, aka, estatutu berria Baskongadetan.

EH Bildu, Estatus berria, aka, Estat basc (sic) (Baskondadetan? Nafarroan? Iparraldean? Nola, zeren bitartez? Mandagaren bidez. Zein epetan?

Biak geldirik:

PNV  “Consulta habilitante (sic) de clarificación (re-sic)” delakoaren zain gehi Katalunian gertatuko denaren zain.

EH Bildu PNVtik Podesmos-era, Laugarren karlistadatik (aka, Espainia bera erreformatzetik) Espainiaren ezinezko erreformara, alegia,  noraezean “in the middle of nowhere”, … iparrik gabe. Tartean, Katalunian gertatuko denaren zain, noski.

Aspaldiko galdera hauxe zen: Gure Esku Dago: zer?

Bertan ondokoak irakur daitezke:

“Katalunia, geroari begira, eta Euskal Herria, berriz, iraganari lotua. Gatazkaren zauriak konpontzeko premia ez da aitzakia, bestelako dinamikak abiatzeko benetako eragozpena baizik.” (Imanol Murua)

“Oraingo eztabaida ez da independentzia bai ala ez. Gauza sakonagoak landu behar ditugu.” (Andoni Ortuzar)

“Aunque la izquierda aberzale la constituyeran solo cuatro, debería tener un plan, un proyecto, una hoja de ruta, un contacto constante con otras fuerzas y un recorrido por todo el mundo para dar a conocer sus objetivos.” (Javier Sádaba)

Eta nire aspaldiko galdera: “Non daude laukotea osatzeko beste hiruak?”

Abisatu, mesedez!

Bihar, Done Jurgi eguna Santurtzin eta Sant Jordi eguna Katalunian.

Herri bat gara eta gure eskubideak oso ongi ezagutzen ditugu. Bihar egun ederra Euskal Herri osoan autodeterminazioa eskubideaz hausnartzeko:

Kataluniako Sant Jordi egunean

Gogoratzekoa:

2006ko Txillardegi

---