Bankutik lubakietara: bankugintza armatua

Txostena: Del banc a les trinxeres¹

(El BBVA és el banc que inverteix més en fabricació d’armes /BBVA Hiltzailea (sic))

Hasiera:

“El març de 2005, el BBVA concedia un préstec de 25 milions d’euros a Raytheon, productora de munició de dispersió. Aquest és un dels molts exemples que il·lustren les diverses maneres com la banca convencional finança la fabricació d’armes.”

Segida:

“(…) El primer lloc del rànquing elaborat pel Centre Delàs pel que fa a la concessió de crèdits destinats a la indústria armamentística l’ocupa el BBVA, amb crèdits concedits a empreses fabricants d’armament per valor de 2.436.291.479,71 euros durant el període 2011-2016. Quan s’intenta contactar amb aquest banc per via telefònica per parlar sobre aquesta xifra, la qüestió passa de nou per diferents departaments. Al final, no s’obté contestació². Presenta certa similitud amb el cas del Banc Santander, segon en inversió armamentística a l’Estat amb 1.287.172.840,76 euros. Malgrat haver contactat amb el departament de comunicació i amb una de les seves oficines, no hi ha hagut resposta. Ambdós bancs són els principals inversors espanyols en el sector de les armes, amb una gran diferència respecte al tercer, Bankia –entitat intervinguda i rescatada pel Ministeri d’Economia l’any 2012– (175.302.560,79 euros).”

Bankugintza armatua:

“Com els diners de la gent estalviadora acaben finançant armes

“Històricament, els bancs i les armes han constituït un matrimoni de conveniència. Les armes han defensat, quan ha fet falta, el negoci bancari i els bancs han finançat el negoci de l’armament de forma continuada“. Així de contundent es mostra l’economista Arcadi Oliveres al pròleg del llibre Banca armada vs banca ética. En aquest treball, Jordi Calvo aprofundeix en les cinc modalitats principals de finançament d’armes, practicades per molts bancs tradicionals espanyols. Així ho denuncia Oliveres al mateix document: “La banca espanyola i també la banca estrangera establerta a Espanya no són, en absolut, alienes a aquesta voluntat de creixent militarització i ofereixen una àmplia panòplia de possibles finançaments als fabricants d’armes.

(Gerard Casadevall)

El Banc Santander és el banc comercial espanyol que inverteix més diners en participacions accionarials, bons i fons d’inversió destinats a empreses d’armes, segons les xifres del darrer estudi del Centre Delàs (17.345.326,06 euros), per davant de CaixaBank, el Grup EDM, el BBVA i Bankia. Però, per sobre del Santander, hi ha diverses societats d’inversió públiques, societats de capital risc i bancs d’inversió: la Societat Estatal de Participacions Industrials (a dalt de tot del rànquing), Acciona, la Banca March, Renta 4 Blanco i Mutua Madrileña. El BBVA copa el rànquing en emissions de bons i pagarés a fabricants d’armament, per davant del Santander (303.915.278,40 euros i 213.786.180,73 euros respectivament durant el període 2011-2016). El Santander va invertir prop de 1.000 milions en armes nuclears en una dècada, segons dades del Centre Delàs de l’any 2012.

Aquestes entitats constitueixen el que, des de sectors pacifistes, s’ha anomenat la banca armada. Aquest concepte, que es contraposaria al de banca ètica, engloba aquelles entitats financeres –bancs i caixes, però també algunes asseguradores– que, d’una manera o una altra, donen diners a les empreses relacionades amb la indústria armamentística. Les formes de finançament van des de la participació accionarial directa fins a l’emissió de bons i pagarés, passant pel finançament de les exportacions, la cessió de préstecs, la presència en fons d’inversió i la concessió de crèdits.”

Inbertsio fondoak:

“Fons d’inversió o com els bancs es renten les mans

És a través dels fons d’inversió que la clientela pot decidir de manera més directa el destí dels seus estalvis. Pot ser, fins i tot, que siguin les mateixes clientes qui pren la iniciativa i sol·licita aquesta acció. Aquí és quan el banc aprofita per delegar la responsabilitat de les conseqüències en la clienta. Tot i així, Calvo apunta que “sense la mediació, la promoció i la gestió de fons d’inversió armats per part de les entitats financeres, aquestes inversions no es podrien dur a terme“. L’expert suggereix que les conseqüències dels fons d’inversió no són tan directes com les d’un préstec, sinó que més aviat són resultats a posteriori: “Els diners dels clients va a parar al fons d’inversió i aquest compra accions o participacions d’empreses d’armes. Amb això, el valor de l’empresa augmenta i, si l’empresa augmenta en el mercat, significa que és més atractiva, tindrà més inversors i els bancs li concediran crèdits amb més facilitat.

Aquesta no és una pràctica exclusiva dels bancs. Hi ha asseguradores que també participen en els fons d’inversió. Alguns exemples citats a Banca armada vs banca ética són Mapfre, Catalana Occidente, Aviva i Allianz. Totes aquestes van invertir a Indra, una de les principals empreses armamentístiques de l’Estat espanyol.

Tot aquest conjunt d’organitzacions han estat denunciades a través de la campanya Banca Armada, una col·laboració entre el Centre Delàs, Setem, FETS, Justícia i Pau i l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG). També promocionen altres campanyes que interpel·len directament els bancs que ocupen els primers llocs del rànquing espanyol d’inversió en armes. Aquestes campanyes persegueixen l’objectiu “d’informar i sensibilitzar la societat perquè exigeixi a les entitats financeres espanyoles que canviïn les seves polítiques i finalitzin tota relació amb empreses socialment irresponsables”, d’acord amb el portal digital de Banca Armada.

L’autor de Banca armada vs banca ética afirma que existeixen més de 56 bancs que donen sentit al concepte banca armada, tot i que la seva investigació només se centri en aquells dels quals té més informació. A més, sovint només existeixen xifres sobre les armes considerades “més dolentes”: bombes de dispersió (ara prohibides a l’Estat espanyol i substituïdes per les mines antipersones) i les armes nuclears, entre d’altres. Trobar dades sobre armes lleugeres, per exemple, resulta més costós.”

Hurrengoan, autoreek bangukintza etikoaz aritzen dira…

Armen merkataritza:

“El comerç d’armes

Segons les dades d’Amnistia Internacional (AI), el comerç d’armes dels darrers deu anys genera un volum anual mitjà de 100.000 milions de dòlars, “incloent l’anomenat material de defensa, equips per les forces de l’ordre i algunes armes esportives”. El 70% de les exportacions mundials procedeixen dels Estats Units d’Amèrica, Rússia, la Xina, França i el Regne Unit, tots ells  estats membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU. “Entre els deu primers fabricants, també trobem Alemanya, Espanya i Itàlia”, afegeix AI.

(Una protesta contra les polítiques d’inversions del BBVA, el mes de març passat / BBVA Hiltzailea (sic))

L’Estat espanyol és el setè país exportador d’armes del món –un 3% del total, dades del període 2010-2014– d’acord amb l’Institut Internacional d’Estudis per la Pau d’Estocolm (SIPRI). Els EUA ocupen la primera posició del rànquing, amb un 31% de les exportacions. Rússia se situa en segon lloc amb un 27% i la Xina al tercer amb un 5%. Al top ten d’aquesta classificació, a part d’Israel (que es troba a la darrera posició) i Ucraïna, la resta són països de la Unió Europea, “fundada sobre els valors del respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i el respecte als drets humans, inclosos els de les minories”, segons els seus principis fonamentals: Alemanya, França, l’Estat espanyol i el Regne Unit (que n’ha estat membre fins ara).

Això no obstant, s’ha produït un avenç en la regulació d’aquest sector, caracteritzat més aviat per la falta de transparència i les operacions tèrboles. “L’entrada en vigor del Tractat sobre el Comerç d’Armes del 24 de desembre de 2014 va marcar un avenç històric pels drets humans”, declara Amnistia Internacional. El tractat, que estableix les normes bàsiques pel comerç d’armes, reclamat des dels anys 90 per AI i per altres ONG, va aconseguir ser ratificat el 25 de setembre de 2014 per 50 estats que, al seu torn, el van incorporar a les legislacions estatals respectives perquè pogués entrar en vigor tres mesos després.”

Gobernu erantzukizuna eta kontzientzia soziala:

“(…) Malgrat els avenços legals en matèria de comerç d’armes i deixant a banda les exportacions, l’Estat espanyol continua invertint 52 milions d’euros diaris en la guerra, segons Arcadi Oliveres. El ministre de Defensa en funcions, Pedro Morenés, havia estat conseller (2005-2007) i posteriorment representant de l’empresa espanyola Instalaza, la fabricant de bombes de dispersió més important del món. Morenés va deixar la companyia l’octubre de 2011, poc abans que el Partit Popular guanyés les eleccions generals. L’empresa va fabricar bombes de dispersió fins que van ser prohibides pel tractat de Dublín de 2008. De resultes d’aquest fet, va demanar una indemnització de 40 milions d’euros el maig de 2011, tal com s’explicava l’abril de 2012 en un article de Tercerainformacion.es. Oliveres també afirma el cobrament d’aquesta indemnització.

Les usuàries de la banca són conscients d’aquest fet? I, si ho són, per què continuen sent clientes dels grans bancs? Nina González remarca que les entitats ètiques encara són una gota molt petita dins el sistema bancari espanyol: “El sistema que tenim actualment ens posa difícil fer el pas a una alternativa”. Tanmateix, la població ha de tenir en compte que té part de responsabilitat en l’acció que estan duent a terme els bancs convencionals perquè, sense el finançament que ofereixen les entitats bancàries a tot l’entramat dedicat al negoci de les armes, el 70% no es produiria. Malgrat tot, la responsable de projectes de FETS es manté optimista i considera que les alternatives de finançament ètic són una opció cada vegada més real amb el pas del temps. Només és qüestió de prendre consciència de la situació i de decidir on volem que s’inverteixin els nostres diners.”

Hortaz?

Ideia batzuk, besteak beste ondoko linketan:

Bankuak: kontulari sozialak

Bankugintza: nolakoa?

Bankugintza: bankuek airetik sortzen dute dirua

(Dirua: transakzio bertikalak eta horizontalak (1); Dirua: transakzio bertikalak eta horizontalak (2); Dirua: transakzio bertikalak eta horizontalak (3); Dirua: transakzio bertikalak eta horizontalak (eta 4))

Bankugintza berriaz hitz bi

Europar Batasuna: bankugintza batasun bakarra porrot egitera kondenatuta dago

Bankugintza: beharrezko gogorapenak

Bankugintzaz eta hitz jarioaz

Moneta propioa eta bankugintza

Big Banks (Banku handiak)

Bankuak, zer egin?

Bankugintza eta diruaren gaineko kontrola

Greziari buruz: Warren Mosler-ek Greziako bankuen itxieraz

Euskal progreentzat, bereziki ondoko hau, ea ikasiko duten!: Islandia: eredurik ereduena