Katalunia: eta orain, zer? (3)

(…)

Crec que el risc en què estem és el d’entrar en un bucle per la por d’afrontar la realitat: l’objectiu de la independència és difícil i s’haurà de fer trencant la legalitat espanyola. Certament, els fulls de ruta fins ara estan plens de declaracions d’independència, lleis de transitorietat jurídica i de procés constituent, seguides d’eleccions constituents, constitució catalana i referèndum constitucional, però en l’apartat de com materialitzem el trencament, com fem efectiva la declaració d’independència, el full resta en blanc. Els que defensem que, ateses les circumstàncies, el millor instrument és el referèndum unilateral d’independència, rebem dos tipus d’objeccions. La primera, que no ens el deixaran fer o que no tindrà garanties perquè no hi participarà el no; la segona, que neguem la victòria independentista del 27-S, quan ja es va fer el referèndum.

La meva resposta a la primera és una contrapregunta: si no ens deixaran fer un referèndum, com ens deixaran aplicar una declaració d’independència, recaptar els impostos i substituir la justícia espanyola? No és infinitament més fàcil desobeir el TC per utilitzar el cens electoral (cosa que no es va fer el 9-N) i muntar uns col·legis electorals, que obligar les empreses a pagar a l’ATC amb Espanya reclamant també els impostos? Si els partits del no no hi participen, com se’ls farà participar en el debat constitucional i en el referèndum constitucional? A la segona objecció, la meva resposta és la següent: el sí va guanyar clarament el no el 27-S, però les eleccions no eren un referèndum binari i un 11% dels votants no es van definir sobre la independència, cosa que va impossibilitar arribar al 50%. Exactament el mateix que hauria passat en la consulta del 9-N amb tres respostes si el no hi hagués participat. Per això s’exigeix que els referèndums tinguin una pregunta clara i inequívoca.

En les darreres dècades, la majoria dels nous estats que s’han creat ho han estat per vies pacífiques i democràtiques, i aplicant el dret d’autodeterminació mitjançant referèndums. Així, s’ha anat avançant en l’aplicabilitat del dret d’autodeterminació, i el Tribunal Internacional de Justícia ha establert que un poble ha de ser autoritzat a expressar la seva voluntat lliure i genuïna en relació amb el seu futur. En les exrepúbliques soviètiques i iugoslaves es van fer referèndums arreu, la majoria amb l’oposició de l’Estat mare, justament perquè calia invocar aquest dret, en alguns casos, com a Bòsnia, amb boicot del no i a petició expressa de la Unió Europea. El referèndum tornarà, i valdria més que no ens el deixéssim arrabassar per aquells que només l’utilitzen d’esquer. Que demostrin que el volen de debò, fent campanya pel no quan el fem, unilateralment.

(4) RUI-ri buruz, ikus:

RUI: referèndum unilateral per la independència

2 Ikus http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/-/930619-i-ara-que.html.