Kosovo/Espainia eta alderantziz

Albistea: Espanya, impotent davant el progrés del reconeixement internacional de Kossove1

L’estat espanyol està cada vegada més aïllat en la seva resistència a reconèixer la independència kossovar

(i) 2008an: Kosovoko Parlamentuaren aldebarreko independentziaren aldarrikapena

El 17 de febrer de 2008 el Parlament de Kossove declarava unilateralment la independència. Des de llavors el nou estat ha anat assolint posicions en les principals institucions internacionals i ha estat reconegut per 111 dels 193 estats membres de l’ONU. El procés kossovar ha esdevingut així una guia per estats independents de facto no reconeguts completament per la comunitat internacional.

(ii) Europako Komisioa eta Kosovo

En aquest sentit aquesta setmana Kossove ha fet un important pas endavant en el seu camí cap al reconeixement internacional. La Comissió Europea ha proposat als governs de la Unió Europea derogar els visats als kossovesos i per tant que pugin circular lliurament pels estats membres. D’aquesta manera encara que Espanya no derogués els visats, en no existir una frontera física amb França o Portugal, li seria impossible poder controlar l’entrada de ciutadans kossovesos al territori. Aquesta mateixa setmana també i malgrat l’opisició d’Espanya i Sèrbia la UEFA admetia la Federació de futbol Kossovar, obrint camí així a l’accés a la FIFA i a la pròxima Copa del Món. Aquest estiu Kossove participarà en els Jocs Olímpics de Rio.

(iii) Nazioarteko onarpena: Costa Rica, AEB, Frantzia, Britainia Handia, Albania, Turkia, Afganistan

El mateix dia de la declaració d’independència Costa Rica reconeixia el nou estat, sent el primer a fer-ho. L’endemà ho feien els Estats Units, França, el Regne Unit, Albània, Turquia i Afganistan. Només un any després Kossove ja formava part del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial.

(iv) Nazioarteko zuzenbidea

El 8 d’octubre de 2008, l’Assemblea General de l’ONU aprovava una resolució de Sèrbia que demana que es preguntés a la Cort Internacional de Justícia sobre si la declaració unilateral d’independència era compatible amb el dret internacional. El 22 de juliol de 2010 la Cort publicava una decisió històrica en sentenciar que la declaració no violava el dret internacional.

Mentrestant i sense defallir Kossove ha anat treballant pel reconeixement en associacions més enllà de les institucions estatals. El 2014 era acceptat al Comitè Olímpic Internacional, fet que li permetrà participar en els Jocs Olímpics. A més, Kossove ha estat admès en les principals federacions esportives com l’handbol, la FIBA de bàsquet el 2015 o a la UEFA aquesta mateixa setmana. El 13 de maig podria convertir-se en nou membre de la FIFA, en el congrés que es celebrarà a Mèxic. A la vegada, el 2013 Facebook reconeixia Kossove com a estat independent, una xarxa amb més de 1.650 milions d’usuaris actius. Les institucions internacionals han atorgat també a Kossove un prefix telefònic propi o un IBAM nacional, coses que normalment només tenen els estats reconeguts per l’ONU.

Tot i aquests avenços, la República de Kossove no forma part de l’ONU i va ser rebutjat l’any passat la seva candidatura a ser membre de la UNESCO. Per ser admès és necessari tenir dues terceres parts dels vots (95 vots favorables) però en la votació només va tenir 92 vots favorables, 50 en contra i 29 abstencions. Es va quedar només a tres vots d’entrar-hi.

(…)

(v) Espainia aurka

Espanya també s’oposa a reconèixer la independència de Kossove. En aquest cas per no reconèixer un estat nascut d’una declaració unilateral. Cal remarcar en aquest sentit que en el vot a la Unesco, estats com el Regne Unit, França o Turquia, que tenen també forts moviments nacionalistes (Escòcia, Còrsega i Kurdistan) van votar a favor d’adhesió a la UNESCO sense que els preocupés el precedent, mentre que estats que calia esperar que fossin comprensius amb Kossove i li atorguessin el seu suport, com Palestina o Armènia (pel Karabakh), van votar en contra.

L’estat espanyol, en canvi (juntament amb el Marroc o Geòrgia) ha mantingut la seva total oposició al reconeixement del nou estat pensant en els seus conflictes interns. Després de la declaració d’independència el govern d’Espanya va declarar que no reconeixeria ‘l’acte unilateral perquè no respecta la legalitat internacional’, posició que no va corregir després de la sentència de la Cort Internacional que ho negava això.

De la Unió Europea només cinc estats no han reconegut encara Kossove: Eslovàquia, Romania, Grècia, Xipre i Espanya, encara que tots menys l’estat espanyol han flexibilitzat clarament la seva posició.

Grècia, Romania i Eslovàquia, tot i no reconèixer formalment la independència, accepten ja el passaport kosovar com a vàlid. El 2015 el primer ministre romanès va assegurar que podrien considerar reconèixer el país perquè ‘moltes coses han canviat des de 2008’. Eslovàquia ha anunciat que estudia reconèixer Kossove i  el govern de Syriza també ha canviat la posició de Grècia i està estudiant el reconeixement. Així es va abstenir en l’entrada a la UNESCO, va visitar Kossove i va convidar el primer ministre kossovès al país hel·lè. Xipre s’espera que adoptarà la posició de Grècia, com fa normalment en política internacional. Tots aquests moviments deixen l’estat espanyol com el més intransigent, una posició que està creant molt malestar a Brussel·les.

(vi) Europar Batasunean, Espainia kontra egonik

La majoria d’estats de la Unió Europea reconeixen la independència de Kossove, però cinc estats no ho fan i en teoria podrien vetar qualsevol acord amb aquest país. Com sempre, però, la Unió Europea ha trobat la manera d’esquivar el problema. Per evitar el veto dels estats contraris al reconeixement de Kosovo, s’adopten acords entre Kossove i la Comissió Europea com a entitat jurídicament legal. Aquesta fórmula fa necessària l’aprovació del Parlament Europeu però en cap cas reclama la ratificació dels parlaments dels estat membres, saltant-se així el possible vet espanyol.

D’aquesta manera i en un gest enormement trascendental el 2014 la Unió Europea i Kossove van signar un Acord d’Estabilització i Associació, que és ja un primer pas per l’adhesió. L’acord comporta que els productes kosovars no tinguin gairebé restriccions així com acords en un gran ventall d’àmbits com seguretat, justícia o la cooperació en educació, energia o medi ambient. Sense la necessitat del vistiplau dels estats, aquest pacte va ser signat el 27 d’octubre de 2015 i ratificat pel Parlament Europeu el 22 de gener d’aquest any per una amplia majoria (468 a favor per només 102 en contra).

Mentrestant el Parlament Europeu ha reclamat en diverses ocasions que els països que no ho han fet reconeguin la independència per estabilitzar la regió i normalitzar les relacions. La proposta d’aquesta setmana de la Comissió Europea de permetre als kossovars viatjar per l’àrea Schengen sense visat és un pas més cap a la normalització internacional del nou estat. L’Alt Representant de la Unió Europea per Afers Exteriors de fet va viatjar aquest dijous a Pristina per celebrar l’acord i seguir treballant. La imatge era poderosa: la ministra europea d’Afers Exteriors celebrava l’acord en un país que per a Espanya, a la qual ella també representa, no existeix.

(vii) Kosovo eta Servia


A Brussel·les sorprèn la duresa de l’estat espanyol perquè és més gran i tot que la de la pròpia Sèrbia. Encara que Sèrbia ha assegurat que mai reconeixerà la independència de Kossove, ha admès en canvi que existeixen ”institucions provisionals d’autogovern”. I en base a això el gener de 2013 Sèrbia i Kossove van arribar a un acord sobre duanes i cobrament de taxes, que significava un reconeixement de la frontera i les institucions de Kossove. A l’abril del mateix any, els dos governs pactaven un autogovern parcials als municipis de majoria sèrbia, considerat un primer pas per a l’autonomia serbokosovar.

Aquest acord tenia l’oposició dels serbokosovars, que consideren les institucions kosovars il·legals i que van crear una assemblea paral·lela per a protegir l’estatus de Kosovo dins de Sèrbia. També van boicotejar les eleccions, en alguns municipis de majoria sèrbia on la participació va ser del 17% en les eleccions de 2014. L’encaix dels  serbokosovars  és, per això, un dels principals focus de tensió. El 2012 els serbis del nord de Kossove van rebutjar en un referèndum, sense validesa ni per Sèrbia ni per Kossove, que els seus municipis formessin part del nou estat. La participació en aquests municipis de majoria sèrbia va ser aleshores de 75% i un 99,74% va votar en contra del nou estat.

Kossove és considerat pels serbis com el cor de la nació i un centre important de l’Església ortodoxa Sèrbia, que va ser arrabassat per l’Imperi otomà el 1455. Actualment el 10% de la població del territori és serbokosovar, encara que el percentatge era major abans de la Guerra de Kossove. Durant la guerra va haver 200.000 serbis desplaçats i es va produir l’assassinat de serbis i la crema d’edificis i esglésies. S’ha de tenir en compte que a causa del boicot serbi al cens de 2011 i per tant el percentatge real és desconegut en alguns municipis.

El 2015 els dos estats van arribar a nous acords, com permetre a Kossove tenir prefix telefònic d’estat o  que els tribunals del nord de Kossove s’integressin a la justícia estatal. A més, sota el paraigua de la Unió Europea és va crear l’Associació de Municipis Serbis de Kossove, un ens amb autonomia parcial. Però els nacionalistes albanesos (pels quals Kossove és Albània) consideren aquest ens com una imitació de la República Srpska (el govern dels serbis de Bosnia i Hercegovina) i per tant com una violació de la sobirania del país. Això ha comportat a la paralització de l’ens i que els diputats de l’oposició hagin llençat diverses vegades gasos lacrimògens i ous al Parlament.

(viii) Katalunia eta Kosovo

Quan es compara el que està passant a Kossove amb el que pot passar amb Catalunya cal tenir en compte que entre els dos països hi ha grans diferències. Catalunya forma part de la Unió Europea i geogràficament és troba en una posició molt important, fent de ròtula entre la península ibèrica i el centre d’Europa. A més és un centre d’inversió i empreses estrangera, a la vegada que hi ha una gran comunitat d’estrangers. Per tant el conflicte català no és un conflicte que pogués quedar congelat com està passant al Karabakh o Transnistria i una declaració unilateral d’independència difícilment podria ser ignorada.

L’estat espanyol manté al respecte un posició cínica. Es mostra bel·ligerant a qualsevol reconeixement internacional de Kossove perquè no vol que hi hagi un precedent, però a la vegada assegura constantment que la DUI de Kossove i la sentencia favorable de la Cort Internacional de Justícia no són comparables a la de Catalunya (o País Basc). Aleshores si Kossove es un cas excepcional, per què no reconèixer-lo? El més greu és que de la posició de l’estat espanyol s’infereix que la DUI només és legal si hi ha guerra i violència, mentre que per mitjans pacífics no es pot assolir mai. Una posició que compta cada cop menys amb el suport de la comunitat internacional dins la qual calarament s’imposa el pragmatisme. Com s’està veient a Kossove.

Gehigarriak:

Eskozia:

Margallo reconeix que una Escòcia independent romandria a la Unió Europea

http://www.vilaweb.cat/noticies/margallo-reconeix-que-una-escocia-independent-romandria-a-la-unio-europea/

Katalunia:

Catalunya seguirà a la UE perquè Espanya està a la UE. Si Catalunya fes una declaració unilateral d’independència inconstitucional quedaria fora de la UE i del reconeixement internacional (…) Quan vam presidir el Consell de Seguretat vam aconseguir una declaració que van signar 193 països dient que declaracions internacionals d’independència cap, tret de colònies, territoris ocupats militarment o on no es reconeixen els drets humans’.

Ikusiko dugu ea Margallo-k, alegia Espainiak arrazoi duen ala Katalunia independentea izango den…

Euskal Herrian?:

Eta Euskal Herrian, zer? (eguneratzea)


Erantzun bat “Kosovo/Espainia eta alderantziz” bidalketan

Utzi erantzuna

Zure e-posta helbidea ez da argitaratuko. Beharrezko eremuak * markatuta daude

52 − 47 =